Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
bol·landista
Cristianisme
Membre d’una societat científica formada per jesuïtes belgues, la qual des del 1643 es dedicà a la publicació dels Acta Sanctorum
i que porta el nom del seu iniciador, el jesuïta flamenc Jean Bolland (1596-1665), el qual començà la publicació de documents hagiogràfics.
En fou segon director Daniel van Papenbroeck Posteriorment a la publicació dels Acta Sanctorum , s’hi afegiren l'Analecta Bollandiana 1882 i els Subsidia Hagiographica 1898-1910
guadamassil
Art
Cuir pintat o gravat amb dibuixos estampats, originari, a l’edat mitjana, de la ciutat nord-africana de Gadames.
A través de Còrdova, primer centre de fabricació al qual s’afegiren Granada, Madrid, València i Barcelona, fou exportat a la resta d’Europa A voltes amb damasquinats d’or i argent, fou utilitzat per a folrar caixes, arquetes, coixins, poltrones, etc, per a entapissar parets d’estances i per a l’enquadernació de llibres Rebé la influència de diferents estils artístics i assolí el màxim apogeu als ss XVI i XVII
satura
Literatura
Forma dramàtica romana, l’origen de la qual, segons Livi, es relaciona amb les formes de la dansa amb acompanyament de flautes d’os dels ludiones, cridats de l’Etrúria per a la celebració dels jocs romans del 364 aC.
A l’espectacle ofert pels ludiones , els joves romans afegiren expressions jocoses en forma de vers, creant un gènere que mesclava cant, so i dansa i que fou anomenat satura , mot relacionat potser amb satur ‘ple’ o amb lanx satura , un plat que contenia les primícies de tota una sèrie de fruits i que era ofert als déus Amb tot, és incert que satura fos la denominació de la forma dramàtica primitiva o el nom donat per la tradició erudita, a la qual es remuntà Livi
anàlisi cantomètrica
Música
Sistema per a la descripció i la classificació dels aspectes generals de les execucions de les cançons tradicionals.
Ideat el 1961 per Alan Lomax com a programa de recerca multidisciplinària, fou una temptativa per a la individualització de les possibles relacions entre els estils de cant, els comportaments culturals i les estructures socials de les diverses cultures del món A l’estudi dels estils de cant, s’hi afegiren els de les articulacions fonètiques, dels textos de les cançons, dels tipus d’orquestra que acompanyen el cant i de les danses L’elaboració estadística dels resultats obtinguts proporcionà els elements necessaris per a la definició d’un mapa del món, constituït per sis grans…
schola cantorum
Música
Cristianisme
Institució romana ja existent als s. VI-VII al servei del cant per a la litúrgia cristiana.
En l’alta edat mitjana es trobava ja en moltes seus i monestirs d’Europa Metz, Sankt Gallen, Ripoll, etc, on era conreat el cant eclesiàstic o gregorià En aparèixer les capelles de música polifònica disminuí la importància de la schola cantorum Modernament, hom en donà el nom als grups dedicats al gregorià per a la litúrgia A Catalunya en fou iniciat el moviment entre els laics a Terrassa, el 1905, sota l’impuls de mossèn CSabater A la institució terrassenca se n'afegiren de noves per tot el país fins a tenir milers de cantaires Els dirigents més importants de les scholae…
new-age
Música
Tendència musical nascuda al final dels anys seixanta del segle XX.
Literalment "edat nova", el new-age és un nom per a un fenomen entre comercial i musical, que busca promoure la pau interior de les persones, amb aspiracions transcendentals Els seus orígens es troben en el relaxament de la psiquedèlia, les sessions de meditació transcendental, el jazz i la música electrònica, i com a reacció al frenesí del pop-rock Els guitarristes Leo Kotte i John Fahey en foren els pioners, seguits de Brian Eno i Mike Oldfield Més tard se n’hi afegiren d’altres, com Jean Michel Jarre, Kitaro o Andreas Vollenweider Les cançons d’aquest estil són tranquilles,…
negrer | negrera
Història
Persona que es dedicava al comerç d’homes negres.
Aquesta denominació correspongué especialment als traficants musulmans i europeus que, entre els s XVI i XIX, abastaren les plantacions americanes de mà d’obra africana Els mercaders musulmans i els reis africans mateixos capturaven els esclaus a les contrades interiors i els duien a les costes occidentals, on eren embarcats cap a Europa, cap a l’imperi turc i, sobretot, cap a Amèrica Els negrers portuguesos iniciaren aquest comerç cap a mitjan s XV i s’hi afegiren després els castellans, els francesos, els holandesos, els alemanys i els anglesos Els monarques solien protegir o, si més no,…
pasquí
Història
Política
Escrit anònim que s’afixa en un lloc públic, amb expressions satíriques contra el govern, un personatge, etc.
El nom prové d’un tors escultòric mutilat fet fer el 1501 pel cardenal Oliviero Carafa, conegut amb el nom de Pasquino i que anualment per Sant Marc era camuflat en divinitat pagana o personatge del món antic, i hom hi posava epigrames allusius a aquest que després eren publicats Aviat s’hi afegiren també allusions satíriques anònimes, en italià, com posades en boca del mateix Pasquino, en vers o en prosa, contra els papes i la política vaticana A València, a l’inici de l’episcopat de Juan de Ribera 1569, el Pasquino de la Llotja, en Gonnari, aguditzà les seves sàtires contra els…
república
Geografia
Unitat administrativa de primer grau de la Federació Russa.
Són un total de 22 i provenen de l’antiga divisió administrativa de l’URSS, que establia 15 Repúbliques Socialistes Soviètiques RSS, entre les quals la de Rússia, anomenada República Socialista Federativa Soviètica de Rússia RSFSR Incloïen altres divisions administratives de rang inferior 20 Repúbliques Socialistes Soviètiques Autònomes RSSA, englobades dins les 15 grans repúbliques 16 de les quals dins la RSFS de Rússia, oblasti o províncies oblast’, territoris kraj i okrugi okrug En desaparèixer l’URSS 1991 i esdevenir estats independents les 15 RSS, la Federació Russa mantingué aquesta…
gueux
Història
Nom amb què hom designà els habitants dels Països Baixos que s’uniren per lluitar contra el domini hispànic.
El mot, que significa miserables , fou aplicat a la noblesa que reaccionà contra les mesures de Felip II de Castella enfront de l’expansió del calvinisme i que menà a un augment de l’autoritarisme polític els nobles establiren el pacte de Breda 1566 i demanaren a la regent Margarida de Parma l’abolició de la inquisició i dels edictes contra els calvinistes El moviment es radicalitzà revolta iconoclasta i, més tard, la dura repressió del nou governador, el duc d’Alba, féu més aferrissada la revolta, i als contingents terrestres s’afegiren els navals gueux de mer , dirigits pel…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina