Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
agençament d’aparadors
Art aplicada d’agençar els objectes exposats en un aparador de manera que facin un efecte atractiu.
pentinat
Agençament dels cabells, manera com són disposats.
aparadorisme
Arts decoratives
Tècnica de decoració i agençament dels aparadors.
Professió relativament nova que adquirí el seu caire actual a partir del 1920 i es desenvolupà ràpidament, d’acord amb el creixement de la societat de consum A Barcelona hom dóna cursos especialitzats a les escoles d’Arts i Oficis i a l’Escola Massana El Foment de les Arts Decoratives té una secció d’aparadoristes i decoradors publicitaris que celebra exposicions i dóna també cursets d’ensenyament Els estudis són basats en el coneixe ment de la composició, el dibuix i la tècnica de la collocació dels productes a l’aparador Nascut tècnicament a Suïssa i desenvolupat ràpidament a Alemanya i a…
petimetre
Home excessivament remirat en el vestir i l’agençament.
agençaaparadors
Decorador especialitzat en l’agençament i la presentació dels aparadors.
tanatoestètica
Medicina
Tècnica de conservació i agençament de cadàvers que pretén de millorar-ne l’aspecte.
tanatopràxia
Medicina
Conjunt de tècniques de conservació i agençament de cadàvers, que inclou la tanatoplàstia i la tanatoestètica.
tanatoplàstia
Medicina
Tècnica de conservació i agençament de cadàvers que pretén la restauració d’alguna part danyada de l’organisme per mitjà d’operacions manuals o instrumentals.
planificació territorial
Economia
Procés de decisió pel qual hom determina les directrius i, de vegades, els detalls dels usos del sòl, els moviments de persones i de mercaderies, els equipaments col·lectius i l’ordenació de l’habitatge d’una àrea de dimensions variables i per a un cicle temporal també variable.
Als Països Catalans, té els precedents més remots en l’interès de les monarquies dels s XVII i XVIII per les fronteres, obstacles i accessos tant naturals com artificials en funció d’objectius politicomilitars, que es manifestaren en tres grans projectes Georgetown, a Maó, 1711 la Barceloneta, 1753 i Sant Carles de la Ràpita, a l’entrada dels Alfacs el 1788 Posteriorment, s’hi interessà indirectament el mercantilisme autòcton Romà i Rossell, Caresmar, Dou arran de l’interès per les transformacions del món agrari i l’impuls a la indústria També el putting-out d’Alcoi i especialment la…
obrer
Història
En l’administració municipal catalana de l’Antic Règim, funcionari que tenia cura de les obres públiques, de la neteja i de la policia de les places i els carrers pel que feia a l’arreglament i agençament.
Rebia un sou fix i, a més, el lucre de les inspeccions, les llicències i les execucions de penes multes A Barcelona eren designats anualment dos obrers, i des del s XV eren normalment un ciutadà i un mercader al s XVII havien d’ésser un cavaller i un mercader