Resultats de la cerca

Cada baix és reforçat per dos crosses, que colloquen llur espatlla sota les seves aixelles

És provocada per gèrmens piògens estreptococs i estafilococs, i es localitza sobretot en zones de frec intens i propícies a la suor, com ara les aixelles La inflamació determina enrogiment, inflor, dolor i calor, i fins i tot pot arribar a formar-hi abscessos

La pediculosi és l’ectoparasitosi més prevalent a Europa, produïda per la infestació de diferents tipus de polls segons la zona afectada cap, tòrax i aixelles, pubis El símptoma fonamental és la pruïja, i s’identifica el paràsit a l’arrel del pèl Es transmet de persona a persona

Afecta més les dones que no els homes i es manifesta a qualsevol edat, però sobretot al voltant dels 30 i 50 anys N'hi ha quatre varietats anatomopatològiques d’interès clínic i de diferent pronòstic Les manifestacions de la malaltia que presenten predomini limfocitari o bé esclerosi nodular es donen més sovint en la gent jove i tenen bon pronòstic les varietats que cursen amb cellularitat mixta o bé deplecció limfocitària són pròpies d’edats avançades i llur pronòstic és pitjor Clínicament la malaltia pot produir adenomegàlies al coll, el tòrax, l’abdomen i les aixelles, i pot…

És el menys antropomorf de tots els pòngids, té els membres anteriors molt llargs fins a una envergadura de 2,5 m per una alçada màxima d’uns 2 m i els peus articulats obliquament amb relació a la tíbia, adaptats a la locomoció arbòria El pel és llarg i aspre, de color vermellenc La pell de la cara, dels peus i de les mans és nua, de color blau negrenc, i els mascles presenten a la gola, als costats de la cara i a les aixelles unes protuberàncies adiposes en forma de sac Pot arribar als 90 kg de pes La capacitat cranial oscilla al voltant dels 375 cm 3 És un animal pacífic i…

Aplicat especialment al revestiment protector del cos del combatent a l’edat mitjana i al Renaixement A Catalunya, des del segle IX fins al XIII, els guerrers es protegiren el cos amb l' ausberg , túnica d’escates i molt més sovint de malles, i el cap amb l' elm primitiu, casc punxegut amb una certa tendència cònica, sovint proveït del nassal, que defensava gran part del rostre A mitjan segle XII és possible que determinades parts del cos braços, mans i cames rebessin unes proteccions especials i supletòries, de cuir o potser ja de metall rígid Al segle XIII, l’ausberg, dit també gonió , era…

No es coneix l’origen del seu desenvolupament, tot i que és probable que estigui relacionat amb variacions hormonals, ja que sovint es presenta durant l’embaràs i la menopausa, i és més freqüent en edats avançades No provoca molèsties i, un cop desenvolupat, no se'n modifica ni l’aspecte ni la grandària amb el pas del temps