Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
al·legació de fet
Dret
Invocació d’un fet en un procés o en un procediment en defensa d’una pretensió o d’una petició jurídica.
al·legació de dret
Dret
Invocació d’un fonament de dret en un procés o en un procediment administratiu en defensa d’una petició o d’una pretensió jurídica.
justificant
Document que acredita un pagament, una al·legació o una oposició.
expedient de regulació d’ocupació
Economia
En la legislació laboral espanyola, procediment administratiu pel qual una empresa sol·licita a l’autoritat el permís per a l’acomiadament col·lectiu, la suspensió temporal o la reducció de jornada d’un nombre determinat de treballadors.
L’ERO proporciona el marc legal a través del qual s’estableix una negociació entre els representants dels treballadors i l’empresa a fi de dotar el procés de màxima transparència i de preservació dels drets de les parts afectades Segons les dimensions de la plantilla, la llei estableix una proporció mínima de treballadors per a acomiadar En cas contrari, hom no pot parlar d’acomiadament collectiu ni, per tant, tramitar un ERO, i el procés s’estableix individualment per causes objectives A més d’aquest requisit, per a poder tramitar un ERO cal que hi concorri una de les següents circumstàncies…
per trencament de forma
Dret
Dret processal
Al·legació d’un motiu formal (la seva inobservança) en un procediment penal o civil en el recurs de cassació.
dret comú
Història del dret
Sistema de normes de l’Europa cristiana i romanitzada que tingué per base principal el dret romà justinianeu moderat pel canònic i amb sediments de dret feudal d’aplicació general als estats feudalitzats.
Ajudà al seu arrelament el dret canònic, que hom considerava font de dret preferentment i obligatòria L’aparició del Decret de Gracià coincidí amb la del moviment romanista la mateixa obligatorietat del dret canònic, que remetia al compliment del dret romà, fou el vehicle de la introducció del dret justinianeu a Catalunya, tant o més que l’esforç científic de les universitats foranes i la tasca dels glossadors i postglossadors i el fet que els decretalistes o canonistes tinguessin una forta base de dret civil A Catalunya, les reaccions de Jaume I contra el dret comú…
sardana
Ballada de sardanes
© C.I.C - Moià
Folklore
Dansa popular catalana.
La componen dues parts, l’una dita curts , variable de divuit a quaranta compassos, i l’altra llargs , de cinquanta-cinc a vuitanta-cinc habitualment, sense, però, cap límit exprés Ambdues parts són anomenades tirada , i l’ordre en què s’executen figura en organigrama És de rigor en la sardana un preludi de flabiol el mateix instrument fa el contrapunt a l’inici de la cinquena i de la sisena tirades de llargs les dites sonades són per fer atenció, i hom no les balla Els balladors, agafades les mans i formant rotllana, de cara al centre, movent-se de costat, marquen puntejant amb…
dret català
Dret català
Ordenament jurídic del Principat de Catalunya en vigor, formalment, fins el 1716, que comprenia, mentre es mantingué en la seva plenitud, totes les branques del dret públic i privat.
En l’etapa definitiva de formació, la seva base essencial era el dret romà justinianeu, moderat pel dret canònic i el pòsit dels usos feudals de tota l’Europa occidental —aquestes tres, fonts integrants de l’anomenat dret comú —, juntament amb normes peculiars, com usatges, constitucions, capítols i actes de cort, sediments consuetudinaris, pragmàtiques, privilegis, ordinacions i altres normes legals que, a voltes, aclareixen, limiten, deroguen o interpreten aquell dret comú Al costat d’això romanien usos i costums locals i comarcals, uns, escrits, i uns altres, no Aquest dret…