Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
juliol
Cronologia
Setè mes de l’any —amb trenta-un dies— del calendari gregorià i cinquè (dit Quintilis) del còmput romà primitiu.
En honor de Juli Cèsar, que hi havia nascut, Marc Antoni li donà 44 aC el nom de Julius Les dites catalanes que fan referència a aquest més alludeixen a les collites i als incidents que la calor provoca
novembre
Etnografia
Cronologia
L’onzè mes de l’any, iniciat per les festes de Tots Sants i dels Difunts.
En l’antic calendari romà era el novè dels mesos calendari, del qual fet li prové el nom de novem , ‘nou’ Els refranys referents al novembre alludeixen a la sembra i a les pluges que li fan bona saó Té 30 dies
octubre
Etnografia
Cronologia
El desè mes de l’any.
En l’antic calendari romà era el vuitè dels mesos d’ací ve el seu nom llatí i català, d' octo , ‘vuit’, i amb ell s’acabava el temps destinat a fer la guerra març Els refranys catalans referents a l’octubre alludeixen als seus freds
fal·libilisme
Filosofia
Doctrina que, contra la pretensió d’infal·libilitat de certs científics o filòsofs, estableix el caràcter fal·lible de totes les proposicions humanes.
No sols les que depenen de mesures concretes sobre el real o les que enuncien hipòtesis i interpretacions que alludeixen a realitats en principi incomprovables, sinó també les mateixes proposicions matemàtiques Segons Charles SPeirce, capdavanter del fallibilisme al qual donà el nom, aquest es dedueix alhora de la limitació del coneixement humà i del creixement i l’evolució incessants de la realitat
març
Etnografia
Cronologia
El tercer mes de l’any.
En l’antic calendari romà era el primer dels mesos calendari , consagrat al déu de la guerra, Mart, del qual deriva el seu nom Aquest mes començava a Roma el temps de fer la guerra, que es cloïa per l’octubre totes les festes que s’hi arrengleraven tenien un caràcter guerrer Els refranys catalans referents al març alludeixen al seu temps, variable marcejar, i a les seves pluges, molt bones per als conreus
abril
Al·legoria del mes d'abril en un relleu del portal de Santa Maria de Ripoll (s XII)
© Fototeca.cat
Cronologia
El quart mes de l’any.
Per als romans era el segon El seu nom no ve d' aperire , com havia estat dit, sinó probablement del senglar aper venerat pels romans, o bé té relació amb un mot vèdic àparas , és a dir, ‘següent’ al primer mes Fins a l’edat mitjana fou representat per la figura d’un jove amb flors a la mà Els tres primers dies d’abril, a Catalunya, són popularment coneguts com a dies emmanllevats , per tal com hom creu que, en realitat, pertanyen encara al mes de març Aquesta creença popular ha originat una sèrie de costums de caràcter festiu més o menys estesos arreu d’Europa D’…
mandeisme
Religió
Doctrina de caràcter gnòstic i dualista professada per la secta dels mandeus, coneguts també per natzarens o cristians de sant Joan, per tal com es pretenen deixebles de Joan Baptista.
Sembla que el seu origen arrenca d’una petita comunitat de Transjordània que al segle I o II perdé contacte amb les esglésies judeocristianes de Palestina i evolucionà sota influència gnòstica i maniquea Els escrits mandeus actualment conservats daten dels segles VII i VIII El principal és el Ginzà o ‘Tresor’, dividit en Ginzà de dreta i Ginzà d’esquerra Ensenyen que l’ànima humana resta empresonada en el cos i és perseguida pels dimonis a la fi serà deslliurada per Manda da Hayyé, o ‘Coneixença de Vida’, el qual, en la seva estada a la terra, vencé els dimonis Professen una ascensió de l’…
títol nobiliari
Història
Distinció honorífica inalienable, perpètua, vinculada i imprescriptible (si no és vitalici o personal per a dues vides o més), concedida a una persona i als seus descendents o successors hereditaris segons un ordre establert.
A l’Estat espanyol, aquest ordre resta regulat en el privilegi de creació del títol, i en el seu defecte hom segueix les lleis que regulen l’ordre de successió a la corona Origina noblesa per al concessionari i els seus descendents mascles o femelles per la línia masculina L’obtenció dels títols nobiliaris es fa segons uns mèrits, però fins al s XIX hi hagué els anomenats títols beneficiats , que es concedien a una persona pel fet d’haver sufragat econòmicament una determinada obra a benefici de la qual es premiava amb el dit títol Són títols nobiliaris del regne els…
alfabet

Alfabets fenici i grec
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de les lletres emprades en l’escriptura d’un llenguatge.
És un mot compost de les dues primeres lletres de l’alfabet grec, alfa i beta També és emprat el terme abecedari És el tipus d’escriptura més comú en el món d’avui i s’oposa a l’escriptura ideogràfica i a la sillàbica escriptura L’alfabet és un sistema d’escriptura basat en el principi de la correspondència d’un signe per a cada so o fonema La descoberta de l’alfabet correspon principalment als fenicis L’essencial en l’elaboració de l’escriptura fenícia, hom creu actualment, ha estat d’arribar a concebre la possibilitat de notar qualsevol mot mitjançant només els signes consonàntics Quant…