Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
pugó
Entomologia
Nom donat a diversos insectes homòpters de la família dels afídids
.
Tenen el cos de molt petites dimensions 1-5 mm, amb formes àpteres i alades i reproducció generalment per partenogènesi cíclica Tots són paràsits de plantes, a les quals ocasionen grans perjudicis El pugó de la col Aphis brassicae , de formes àpteres de color verd amb taques blanques, i de formes alades blanques però amb el cap i el tòrax negrencs, parasita les fulles de la col El pugó del blat Macrosiphum cereale , de formes àpteres de color verd i de formes alades amb el cap i el tòrax marrons, parasita sobretot les espigues El pugó dels rosers Macrosiphum rosae…
blastòfaga
Entomologia
Gènere d’insectes himenòpters de la família dels calcídids, l’espècie més remarcable del qual és B. psenes
, que viu a les flors de la cabrafiguera, on provoca la formació de cecidis.
Els mascles són àpters i larviformes, d’uns 2 mm de longitud les femelles, alades Són els principals agents de la caprificació
camecíparis
Botànica
Gènere d’arbres, de la família de les cupressàcies, semblants als xiprers que poden atènyer 15 m d’alçària; el fullatge és sempre verd, amb les fulles oposades, petites i esquamiformes.
Són monoics, amb les flors de cada sexe en branques separades Les llavors, disposades en gàlbuls, maduren el primer any i són alades Nadius d’Amèrica del Nord i d’Àsia oriental, hom els planta als jardins com a ornamentals i per a fer tanques
harpia
Religions de Grècia i Roma
Geni malèfic alat, filla de Taumant i d’Electra oceànide.
Hom coneix el nom de tres harpies, Aelló, Ocipite i Celené Segons la llegenda, raptaven els infants i les ànimes dels difunts, i Hermes les salvà de la persecució dels argonautes Són representades com a dones alades es confonen a vegades amb les sirenes o, també, com a ocells monstruosos Heràldicament, és representada en forma d’una àguila amb cap —posat de cara— i bust de dona
art sassànida
art sassànida Detall dels relleus rupestres de la cova de Tak-e Bostan
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat durant el regnat de la dinastia sassànida.
S'inicià amb Ardashīr I 226-242 Hom maldà per retrobar l’antiga monumentalitat dels aquemènides fou també un moment creador quant a les noves tècniques introduïdes en la construcció d’arcs i voltes Pertanyen a aquesta època la cúpula del palau d’Ardashīr a Fīrūzābād, així com els palaus de Dāmghān, Baz-e i Kuh-e Khwadje Posteriors, bé que d’estil idèntic, són els palaus de Djerre, Kāzerūn, Yazdikhwadt, Sarvestān, Kal-e Dukhatar i Qaṣr-e Shīrīn Quant a l’escultura, hi ha també un intent d’autoafirmació sobresurten els baixos relleus de Naqsh-e-Radjab i Naqsh-e-Rostam Just en acabar-se l’època…
borèada
Religions de Grècia i Roma
Cadascuna de les divinitats alades nascudes de Bòrees, concretament Càlais i Zetes.
Segons uns tenien les ales als talons, i segons els altres, a l’esquena Prengueren part en l’expedició dels argonautes lluitant contra les harpies que perseguien el rei Fineu Sembla que moriren a les mans d’Hèracles Com llur pare, eren déus dels vents, i llur característica era la velocitat
pinàcies

Pi blanc
© Xevi Varela
Botànica
Família de pinals integrada per arbres o rarament arbusts dioics i quasi sempre perennifolis, amb fulles alternes i aciculars.
Les flors masculines són estrobiliformes i duen a la base catafilles esquamosos llurs estams consten de dos sacs pollínics i d’una bràctea o esquama estaminífera L’aparell femení, interpretat com una inflorescència, és un estròbil o con pseudocàrpic, que en madurar es lignifica, i que consta d’esquames seminíferes, les quals duen dos primordis seminals, i d’esquames tectrius intercalades Les llavors tenen l’episperma lignificat i sovint són alades La pollinització és anemòfila i els grans de pollen són vesiculars Aquesta família té representants des del Juràssic, i actualment…
lloba

Lloba
Sciadopitys (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Card de tiges alades i fulles proveïdes de punxes llargues i endurides, que es fa en sòls profunds i humits.
àngel

L’Anunciació
© Fototeca.cat-Corel
Religió
Esperit celestial, missatger de Déu i superior als homes.
Al segle IV a C el zoroastrisme creia en uns éssers superiors, personificacions de virtuts i custodis de determinades coses terrestres, anomenats Ameša Spenta En el judaisme són citats sovint a la Bíblia com a éssers que lloen i serveixen constantment Déu i són, al mateix temps, els seus missatgers quan vol transmetre alguna cosa als homes En el Nou Testament són instruments del regne de Déu, aparegut en Crist i subordinats a ell Intervenen diverses vegades en la vida de Jesús anunciació, naixement, temptació, ascensió i resurrecció Més tard hom anà elaborant un cos de doctrina…
assotacrist
Botànica
Planta herbàcia anual amb aspecte de card, de la família de les compostes, de coloració verd-grisenca pàl·lida amb tiges alades, de 20 a 50 cm d’alçada; fulles piloses, araneoses i espinoses; i flors purpurines, en capítols envoltats de fulles.
És pròpia de llocs àrids de la terra baixa mediterrània