Resultats de la cerca

A causa d’un moviment transgressiu de la mar, o per efecte dels corrents marins, les sorres litorals poden acumular-se a les costes baixes, formar cordons litorals i aïllar totalment o parcialment una extensió d’aigua La majoria de les albuferes comuniquen amb la mar mitjançant graus que tallen el cordó litoral o barra Aquests graus tenen un traçat inestable, en funció de les marees o de les variacions climàtiques Així, en regions àrides, com per exemple a la costa del sud-oest africà, tendeixen a tancar-se durant l’estació seca, i a obrir-se de nou a l’estació plujosa De dimensions diverses…

Habita a les costes de gairebé tot Europa, i hiverna a les de l’Àfrica occidental Nia al delta de l’Ebre i a l’Albufera de València, i és migratori a les Illes

El dessecament ha estat freqüent als Països Catalans en les èpoques de demanda de terres per colonitzar, especialment a partir del s XVIII Els dessecaments, sovint incomplets, perquè no s’ha pogut o no s’ha volgut eliminar tota l’aigua, s’han dut a terme a tres marcs fisiogràfics diferents El més abundant és el de les albuferes, sovint amb implicacions fluvials Han estat dessecades les de l’Empordà, navegables a l’edat mitjana Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí, Pals, el Barcelonès i el Baix Llobregat…

La declaració de parc natural correspon a alguna autoritat competent la qual vetlla per assegurar la permanència d’aquests valors d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat dels recursos del parc i l’activitat dels seus habitants En molt diverses variants, segons les legislacions de cada país, és la figura més freqüent de protecció de la natura als països amb una llarga història d’ocupació humana intensiva Als Països Catalans el primer parc natural fou el del Montseny, establert el 1928 encara que no tingué reglamentació fins el 1977, avui gestionat per les diputacions provincials de…

El bec és robust i les potes són llargues Habita en canyars i aiguamolls de vegetació densa al sud de la península Ibèrica, a Sicília, Sardenya, el Marroc i Algèria Actualment és escàs a l’Albufera de València i molt rar a la resta dels Països Catalans

És sedentari i viu en llacs o llacunes salabroses, a tot el litoral mediterrani de la península Ibèrica Especialment abundant a l’albufera de València i al delta de l’Ebre Pot aparellar-se amb l’ànec collverd, i dóna lloc a uns híbrids molt bonics

De tècnica tosca i formes clàssiques, es destaquen els relleus d’Osuna Sevilla, del temps de les guerres pompeianes i testimoniatge del contacte d’ambdós pobles, les parelles d’oferents del Cerro de los Santos Albacete i el relleu de la dona i el guerrer de l’Albufera Alacant

A l’hivern, el front és blanc i el bec negrenc, amb la base vermella Habita a gairebé tot Europa, el nord d’Àfrica, l’Àsia temperada i l’Amèrica del Nord Els exemplars europeus hivernen a les costes de tot Àfrica És comú, a l’estiu, al delta de l’Ebre i a l’Albufera de València