Resultats de la cerca

Les seves manifestacions s’inicien a la infantesa, amb detenció del creixement, retard psicomotor, convulsions i macrocefàlia precoç i progressiva L’estudi anatomopatològic demostra greus destruccions de la substància blanca cerebral, més localitzades als lòbuls frontals i dipòsit de cossos hialins, eosinòfils, al còrtex cerebral, tronc cerebral i medulla Hom creu que aquests dipòsits, anomenats fibres de Rosenthal, són productes de degeneració de la glia

Segons el tipus de dehiscència, la càpsula pot ésser poral , com en la rosella i els conillets loculicida , com en els lliris septicida , com en la didalera septífraga , com en el neret o ventricida , com en el cas de la genciana Algunes càpsules amb característiques particulars reben diversos noms síliqües, pixidis, elateris, etc

Els fariseus eren pietosos i vivien separats de tot el que era legalment impur S'autoanomenaven companys o sants apartats i gaudien de popularitat Religiosament eren tradicionalistes i propugnaven un nacionalisme extrem Al segle I aC es convertiren de fet en governants del poble

També són anomenats així els rellotges mecànics que tenen un dispositiu elèctric per a remuntar el pes o tensar la molla reial S'atribueix al britànic Alexander Bain la construcció del primer rellotge elèctric l’any 1840 rellotge sincrònic

La forma stabile s’associa fonamentalment a l’artista nord-americà Alexander Calder , creador d’aquest tipus d’escultura a la dècada dels anys trenta del segle XX El terme és d’origen anglès, encunyat per l’escultor Hans Arp i creat, probablement, per acronímia a partir de l’adjectiu stable i el substantiu mobile

Tal com explica el geògraf Yi-Fu Tuan, els llaços afectius uneixen els éssers humans amb el seu ambient i, particularment, amb llocs específics Aquesta mateixa visió sentimental també és assenyalada pel psiquiatre Alexander Mitscherlich 1969 respecte a determinats racons urbans La natura exacta d’aquets llaços varia enormement en intensitat, subtilitat i mode d’expressió i la resposta pot ésser estètica, tàctil, emocional, nostàlgica o econòmica

Hom en diu realisme immediat si el subjecte intueix immediatament la transcendència de la realitat coneguda, i mediat si la descobreix només mitjançant un raonament Característic, en una o altra forma, de gairebé tota la filosofia anterior a Kant, el realisme ha estat revigoritzat al segle XX per la neoscolàstica Picard, Descoqs, Roland-Gosselin, Noel, Maritain, Gilson, el “realisme crític” i el “neorealisme” anglosaxons Pierce, Dewey, Moore, Laird, Montague, Alexander, Whitehead, Santayana, Wild, l’historicisme Dilthey, la fenomenologia Scheler, Hartmann i el marxisme en bloc

És difícil de determinar la diferència entre difusió i aculturació tanmateix, la primera es caracteritza per un contacte cultural feble i unilateral i per una comunicació només de trets —més que no de complexos— culturals Els primers estudis sobre la difusió foren els d’Alexander Humboldt, que intentà de provar l’origen asiàtic del calendari mesoamericà Alguns antropòlegs consideraren que es podia explicar la gènesi de les cultures únicament per aquest procés difusionisme El geògraf Ratzel propulsà el concepte de difusió en el camp de la geografia cultural

Giraldus Cambrensis, en la Topographia Hibernica ~1190, és el primer a esmentar-la El monestir de Saint Andrews fou el centre de la música polifònica d’altra banda, sorgí una música popular basada en l’instrument més típic del país el bagpipe , variant de la cornamusa Hom no coneix noms de compositors fins al segle XVI al Saint Andrews Psalter 1566 hi ha peces de David Peebles mort ~1579, de Robert Johnson mort ~1560, etc No hi hagué més compositors destacats fins al segle XIX, amb el desvetllament de la música nacional escocesa els principals foren Alexander C MacKenzie 1847-…

Escòcia tingué una literatura de temàtica comuna i de desenvolupament parallel al d’Irlanda des del segle VI literatura irlandesa Els poetes medievals escocesos són coneguts pel Llibre del degà Lismore segle XVI, recull integrat per poetes i per balades anònimes relatives als fenians i a Cúchulainn Entre els bards escocesos es destaca Iain Lom segles XVII-XVIII El període d’or de la poesia escocesa fou al segle XVIII, amb Alexander Mac Donald, autor, a més, d’un diccionari gaèlic-anglès, i amb una collaboració angloescocesa més estreta El 1890 fou fundada l’An Comunn Gaidhealach…