Resultats de la cerca

Es mostren 4260 resultats

alcohol

Propietats físiques d’alguns alcohols

©

Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència d’un grup funcional constituït per un hidroxil OH, enllaçat directament a un carboni que no és aromàtic ni és unit per un enllaç doble a un altre oxigen o a un sofre.
Els alcohols, ROH que han pres llur nom del més antigament conegut de tots ells, l’alcohol ordinari o etanol, poden considerar-se derivats de l’aigua HOH per substitució d’un hidrogen per un grup alquil R Segons que el carboni unit a l’hidroxil sigui primari, secundari o terciari, els alcohols són anomenats també primaris, secundaris o terciaris Si la molècula conté dos, tres o més grups funcionals alcohol, els alcohols s’anomenen, respectivament, diols o glicols, triols i, en general, poliols Segons les regles de la IUPAC, els alcohols es designen afegint al nom de l’hidrocarbur el sufix -…
Gran enciclopèdia catalana

grup prostètic

Alguns grups prostètics

Bioquímica
Macromolècula nitrogenada de natura no-proteica que va unida a una proteïna (proteïna conjugada).
Certs enzims requereixen grups prostètics coenzims per portar a terme llur acció
Gran enciclopèdia catalana

filtre

Diagrama de transmissió d’alguns filtres per a la pel·lícula de color, que mostra la supressió d’alguns colors assolida amb un filtre apropiat [la primera lletra indica el color del filtre ( U , ultraviolat; Y , groc; O , taronja; R , vermell; X , verd; A , ambrat; B , blau); la segona lletra indica el tipus ( L , suau; M , mig; D , intens)]

© fototeca.cat

Cinematografia
Fotografia
Accessori òptic transparent, de vidre, plàstic o gelatina, emprat per absorbir alguns colors a fi de corregir o compensar la imatge, o bé a fi d’obtenir efectes especials.
Hom colloca els filtres a la part del davant dels objectius, menys els de flou i els destinats a l’obtenció de les còpies positives en color Hi ha diverses classes de filtres els de correcció , destinats a rectificar les diferències de sensibilitat als diferents colors de les diferents pellícules, els de contrast , per a exagerar expressament les diferències de to entre dos colors o més, i els especials , amb una finalitat específica, com els que hom fa servir per a eliminar la boira baixa, els de flou , per a difuminar la imatge, o els polaritzadors, que eviten els reflexos laterals de la…
Gran enciclopèdia catalana

fórmula

Alguns dels signes utilitzats en les fórmules químiques

©

Química
Expressió gràfica de la constitució i estructura d’una espècie química.
Les fórmules, bàsicament, els símbols dels elements, xifres en subíndex per a indicar quantes vegades cal considerar-los repetits i ratlles que indiquen els enllaços Subsidiàriament, hom empra uns altres nombrosos signes, que hi afegeixen informació o n'escurcen l’escriptura La convenció fonamental de la notació química és que cada símbol representa un àtom i, per tant, totes les fórmules donen la composició qualitativa i quantitativa de les substàncies, car contenen els símbols dels elements presents o abreviacions que representen conjunts d’aquests símbols, que repeteixen, si cal, o…
Gran enciclopèdia catalana

metamerització

En alguns animals, la metamerització és visible externament. els artròpodes, com la llagosta, tenen alguns dels metàmers soldats i constitueixen una unitat funcional

© Fototeca.cat-Corel

Biologia
Zoologia
Procés de formació dels metàmers.
La metamerització pot ésser homònoma, quan tots els metàmers són iguals, com en els anèllids, i heterònoma, quan són desiguals, com en els artròpodes
Gran enciclopèdia catalana

adhesiu

Alguns adhesius reivindicatius de la cultura i la llengua catalana

© Fototeca.cat - Rambol

Disseny i arts gràfiques
Etiqueta impresa autoadhesiva emprada sovint amb fins publicitaris, reivindicatius, etc.
Gran enciclopèdia catalana

mar

Alguns accidents de la mar, vora la costa, i el nom popular corresponent

© Fototeca.cat

Geografia
Transports
Extensió d’aigua salada considerada com una petita divisió de l’oceà, més o menys tancada per la massa continental.
Hom distingeix les mars costaneres , les continentals i les interiors o tancades Les mars costaneres són àmpliament obertes als oceans i es caracteritzen per una gran amplitud de marca Quan tenen forma de grans estrets i són obertes per dos extrems hom les anomena mars mànega mar de Noruega, de la Mànega, i si són en forma de golf, mars golf mar d’Oman Les mars continentals són gairebé tancades i només són comunicades amb els oceans mitjançant estrets, amb una salinitat, una temperatura i uns corrents específics Són mars d’aquest tipus la Mediterrània, la Bàltica i la mar Negra Les mars…
Gran enciclopèdia catalana

arbre genealògic de les llengües

Alguns trets de similitud particular entre les llengües indoeuropees, que incideixen els uns amb els altres i discorden de l’arbre genealògic de les llengües (segons Schrader i Bloomfield): 1, sibilants en comptes de velars en certes formes; 2, desinències casuals amb m en comptes de bh ; 3, desinències del passiu amb r ; 4, prefix e- en els pretèrits; 5, noms femenins amb sufixos masculins; 6, perfet usat com a pretèrit general

© fototeca.cat

Lingüística i sociolingüística
Metàfora amb què els comparatistes de mitjan segle XIX, i en particular August Schleider, es representaven l’evolució d’una família de llengües, considerada com un procés de particions successives d’una llengua comuna en diverses llengües que des d’aleshores seguien un curs independent.
Bé que aquesta imatge perdura en alguns manuals, fou destruïda pels lingüistes Hugo Schuchardt 1866 i 1870 i Johannes Schmidt 1872, en mostrar, el primer per al romànic i el segon per a l’indoeuropeu, que les línies fonamentals de participació dels dialectes s’entrecreuen d’una manera massa complicada perquè hom pugui admetre una història tan simplista, i que cal pensar en molts processos d'associació i reagrupació de les llengües
Gran enciclopèdia catalana

barrinador

Gortyna xanthenes

Assianir (cc-by-sa-3.0)

Entomologia
Eruga d’alguns insectes, principalment de lepidòpters.
El barrinador de l’arròs és el cràmbid Chilo phragmitella el de la carxofa, el noctúid Gortyna xanthenes el del blat de moro s’aplica a dues espècies Sesamia nonagrioides noctúid i Ostrinia nubilalis cràmbid El de la fusta pot ésser el còssid Zeuzera pyrina , però també alguns coleòpters de la família dels cerambícids, a part d’altres insectes
Gran enciclopèdia catalana

escriptura xinesa

Evolució d'alguns ideogrames de l'escriptura xinesa: a, aigua; b, muntanya; c, terra; d, cel; 1, abans del 800 aC; 2, 800-220 aC; 3, fins el 209 aC; 4, fins el 2000 aC; 5, 200 aC-200 dC; 6, vers el 100; 7, vers el 4000; 8, escriptura normal (kaishu)

Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia de la llengua xinesa.
Ha estat emprada també pel coreà, l’annamita i el japonès És la més antiga entre les escriptures encara en ús, car els primers documents coneguts uns oracles incisos en os i closca de tortuga es remunten al segle XV aC Encara que probablement tots els caràcters xinesos tenen un origen pictogràfic, ja en aquesta etapa primerenca abunden els usats pel seu valor fonètic Ha estat, doncs, molt discutida la famosa natura ideogràfica de l’escriptura xinesa Certament, no és fonètica, puix que els seus signes no determinen directament el so, i és impossible de saber amb certesa com cal llegir-los quan…
Gran enciclopèdia catalana