Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
tropisme
Biologia
Moviment d’orientació d’un animal o planta sota la influència unilateral d’un factor estimulant.
La resposta a l’estímul depèn exclusivament de la direcció Un tropisme és positiu si l’organisme o l’òrgan es dirigeix vers el focus de l’estímul, i negatiu si se n'allunyen Si l’orientació és segons la direcció de l’estímul es tracta d’un ortotropisme , i si és perpendicular o obliqua es tracta d’un plagiotropisme Segons el tipus d’estímul els tropismes reben noms particulars actinotropisme, fototropisme, geotropisme, haptotropisme, higrotropisme, quimiotropisme, termotropisme i traumatropisme
bastidor
Esquema d'un bastidor de cotxe
© Fototeca.cat
Transports
Armadura bàsica d’alguns vehicles automòbils, especialment dels camions, damunt la qual són muntats el motor, la transmissió, la cabina del conductor i la caixa.
El bastidor descansa damunt alguns elements de la suspensió Un bastidor-tipus per a camió consisteix en dues bancades laterals d’acer estampat, generalment de perfil en U, unides per travessers de perfil en I a vegades una estructura atirantada en X n'augmenta la resistència a la torsió Les bancades són menys separades al davant per permetre els moviments d’orientació de les rodes directores, i es corben cap amunt al darrere per a no obstaculitzar les oscillacions del pont i abaixar el centre de gravetat Actualment hom adopta formes de bastidor, cada vegada més corbes, que s’allunyen…
ball pla
Dansa i ball
Forma de ball de parelles, potser la més típica del Principat, on fou molt estesa, sobretot durant el s XIX, i on ha deixat testimoniatges des del s XVII.
Espècie de baixa dansa, generalment de compàs ternari, que es caracteritza, tal com indica el nom, per un punteig suau, per un moviment dels peus lliscant a poca distància de terra i per l’absència de salts A la primera part, o començament , les parelles fan una mena de passeig, marcant els passos al ritme de la tonada, mentre cada ballador sosté, amb la mà dreta, l’esquerra de la balladora A la segona part, o caiguda , ballador i balladora dansen l’un de cara a l’altre, s’acosten, s’allunyen, es canvien de lloc, amb més moviment de braços i cames És freqüent en el ball pla el…
rapsòdia
Música
Peça instrumental dels segles XIX i XX caracteritzada per la manca d’una forma precisa o d’una tècnica de composició concreta.
Del grec rhapsodía , el terme designava a l’antiga Grècia els diversos passatges d’un poema èpic, cantats per un recitador professional rapsode Al principi del segle XIX, el compositor hongarès Václav Jan Tomášek l’emprà per primer cop com a títol d’algunes de les seves peces per a piano 15 rapsòdies La rapsòdia no presenta cap determinació estructural o compositiva Sovint, però, ha anat associada a un cert caràcter heroic o nacionalista, a un ús generalitzat -abusiu, segons alguns- de tota mena de contrastos dinàmics, tímbrics, etc o a l’ús de temes més o menys folklòrics o folkloritzants…
constant de Hubble
Astronomia
Física
Constant que intervé en la llei de Hubble i que mesura la velocitat d’expansió de l’Univers.
Els responsables del telescopi Hubble, que patrocinen les agències NASA i ESA, presentaren al maig del 1999 els resultats de l’anàlisi per a determinar l’edat de l’Univers Partint de les observacions del telescopi, els astrònoms fixaren la constant de Hubble la mesura de la velocitat d’expansió de l’Univers en 70 km/s per cada megaparsec Això significa que, per a un observador, els objectes situats en un megaparsec semblen allunyar-se a 70 km/s els situats a dos megaparsecs, a 140 km/s, i així successivament D’això es desprèn que el big-bang que creà l’Univers es produí fa almenys 12000…
cantiga
Música
Cançó monòdica medieval o poema compost per a ésser cantat, indistintament de caràcter religiós o profà, en llengua vulgar, sobretot galaicoportuguès, característica de la Península Ibèrica.
Les cantigues profanes solen ser de temàtica amorosa o satírica i es componen d’estrofes i versos idèntics, o bé d’estrofes de dos versos amb tornada Les religioses són una continuació de les formes del rondeau , el virelai , la ballade o el zagal Florí especialment a la segona meitat del segle XIII Els seus principals cultivadors foren Martín Codax -en el vessant profà Cantigas d’amigo - i el rei Alfons X el Savi Cantigas de Santa Maria Les cantigues contingudes en aquest darrer recull s’allunyen del caràcter popular per la utilització d’una intervàllica més complexa, un…
àlgebra homològica
Matemàtiques
Teoria que permet, en particular, de mesurar de quina manera les propietats dels mòduls s’allunyen de les dels espais vectorials.
Un dels temes principals de l’àlgebra homològica és l’estudi dels functors exactes Històricament, aquesta teoria troba les fonts en els càlculs algèbrics provinents de les teories de l’homologia i l’homotopia en espais topològics Aquesta teoria esdevingué autònoma l’any 1955 amb els treballs de S Eilenberg, H Cartan i A Grothendieck
difracció de Fraunhofer
Física
Tipus de difracció que s’esdevé quan el focus emissor d’ones i la pantalla receptora s’allunyen infinitament del dispositiu de difracció.
aerosol

Esquema d’un envàs aerosol
© fototeca.cat
Química
Suspensió col·loidal de partícules líquides o sòlides en un gas.
Les boires i els núvols són exemples d’aerosols de partícules líquides els fums, d’aerosols amb partícules sòlides Per extensió, hom anomena també aerosols, suspensions de partícules de dimensions superiors a un veritable colloide núvols de polseguera molt fina, boires salines de vora mar un dia de vent, etc Una propietat essencial dels aerosols és la concentració que fan de certs constituents del medi de dispersió gasos o vapors, per dissolució o adsorció en les partícules líquides o per adsorció en les sòlides Els aerosols tenen propietats específiques que no posseeixen les altres solucions…
efecte Doppler

Si la font F no es mou, la freqüència de les ones és la mateixa per a A i B (a dalt); si F s’allunya de A i s’acosta a B, hi ha un desplaçament cap al vermell per a A i cap al violeta per a B (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Donada una font que emet una ona (sonora, electromagnètica, etc), diferència entre la longitud d’ona emesa i la longitud d’ona que percep un observador, causada pel moviment relatiu entre font i observador.
Descobert per Doppler el 1842, fou descobert independentment per Fizeau el 1848, per la qual cosa és anomenat també efecte Doppler-Fizeau En el cas del so, l’efecte es tradueix en l’augment del to cap als aguts en aproximar-se la font a l’observador i en la disminució cap als greus en allunyar-se'n per exemple, és el cas del xiulet de la locomotora En el cas de la llum, el moviment d’aproximació entre la font lluminosa i el receptor produeix un desplaçament de les ratlles de l’espectre cap al violeta, mentre que un allunyament de la font en provoca un desplaçament cap al vermell A escala…