Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
tropes alpines
Militar
Conjunt d’unitats d’infanteria, artilleria, etc, especialitzades en el combat a les muntanyes.
Els estats lligats estratègicament als Alps foren els primers a crear aquestes unitats especials per tal de defensar llurs zones frontereres
cicle alpí

Distribució de les serralades alpines
© fototeca.cat
Geologia
Cicle orogènic que comprèn els moviments orogènics produïts al llarg dels darrers 225 milions d’anys d’història de la Terra, durant les eres Secundària i Terciària.
Donà origen a dues grans zones orogèniques l’una, circumpacífica, formada a l’E per les alineacions muntanyoses que voregen el continent americà Andes, Muntanyes Rocalloses i a l’W pels arcs insulars de les costes asiàtiques, constitueix la zona anomenada peripacífica l’altra, de direcció general E-W, s’estén des de les Antilles fins a les illes de la Sonda, amb un sector principal constituït pel sistema Alps-Caucas-Himàlaia és la zona anomenada mesogea En el curs del cicle alpí, que succeeix en el temps el cicle hercinià, poden distingir-se diferents fases orogèniques que afectaren, en…
adulària
aciculisilva
Botànica
Formació d’arbres aciculifolis amb sotabosc escàs, format sobretot d’arbusts baixos i molses, pròpia dels climes d’hivern llarg i rigorós.
Són aciculisilves la taigà boreal i els boscs de coníferes de les muntanyes alpines
sàvic | sàvica
Geologia
Dit antigament de la fase de plegament neoalpí (cicle alpí) que s’esdevingué entre el Catià (Oligocè) i l’Aquitanià (base del Miocè), fa uns 22,5 milions d’anys.
Alguns la situen sota el Burdigalià Fase de primer ordre a les terres catalanes, afectà totes les serralades alpines
àrea disjunta
Biologia
Àrea formada per diverses parts separades entre elles per extensions considerables de terres on el tàxon no existeix.
Moltes espècies pròpies de les zones fredes s’estenen, per exemple, d’una banda, per les terres àrtiques i subàrtiques, i de l’altra, per les altes muntanyes alpines Alps, Pirineus, Carpats, etc, però manquen a totes les terres situades entremig disjunció articoalpina
delaminació
Geologia
Procés de separació o desenganxament de l’escorça superior de la inferior durant l’orogènesi.
L’escorça superior delaminada forma el prisma orogènic de plecs i encavalcaments que aflora a la superfície serralada, mentre que l’escorça inferior pot subduir cap al mantell El procés de delaminació ha tingut lloc en serralades alpines com els Pirineus o els Alps
pícea

Pícea
Qgroom (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les pinàcies, de fins a 50 m d’alt, de capçada cònica i de color verd fosc, amb les branques verticil·lades, de fulles linears, tetràgones, arranjades en hèlix, i de cons penjants i ovoides.
Forma boscs extensos, a les terres boreals i a les muntanyes alpines És una espècie molt emprada en plantacions forestals No es fa als Països Catalans, bé que hi és esporàdicament plantat, sobretot als Pirineus La seva fusta és emprada, especialment, per a fer caixes de ressonància per a instruments musicals, i la de menor qualitat és emprada en fusteria i per a pals de línies elèctriques i telegràfiques, apuntalament de mines, etc
pista
Esport
Lloc cobert o a l’aire lliure emprat temporalment o permanentment per a manifestacions esportives, especialment curses.
En l’atletisme les pistes són dues faixes de terreny paralleles i de la mateixa mida, unides per dues corbes simètriques el sòl, horitzontal i anivellat, és de terra batuda, cendra o tartan Les pistes són dividides en 6 carrers o 8 en algunes pistes olímpiques i tenen una llargada aproximada d’entre 200 i 400 m En l’automobilisme, ultra els autòdroms autòdrom, les pistes poden ésser un traçat de carretera habilitat especialment per a curses circuit En el ciclisme, les pistes específiques són anomenades velòdroms velòdrom i per als exercicis eqüestres hom utilitza els hipòdroms hipòdrom En l’…
ländler
Música
Dansa popular austríaca de tempo lent, en compàs ternari simple.
El seu nom deriva del terme Landl , amb el qual es designava el nord de l’Enns, o Alta Àustria Fou també popular al sud d’Alemanya i a la Suïssa germànica Difós per diverses regions, adoptà característiques locals i diversos noms Interpretat per parelles en cercle, gaudí de fama durant els segles XVII i XVIII, essent habitual als salons de ball, on progressivament fou substituït pel vals Tot i no existir testimonis documentals anteriors al segle XVII, probablement és d’origen medieval Musicalment es caracteritza per períodes de vuit o setze compassos gairebé sempre en mode major, les seves…