Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
alqueria

Aspecte d'una torre defensiva en una alqueria (Torre Borrero, dins el terme de Guadassuar, construcció del segle XIX).
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Geografia
Casa de camp amb terreny de conreu, especialment de regadiu.
Al País Valencià hom distingeix l’alqueria de la masia, que correspon a l’explotació agrària en terreny de secà A l’horta de València, a diferència de la barraca, que correspon al minifundi, l’alqueria és un edifici de grans proporcions, sovint de construcció antiga moltes d’elles són gòtiques o barroques té una cuina àmplia i diversos dormitoris per tal com hi viuen la família dels estatgers i diversos jornalers té sempre una planta alta amb unes habitacions ben agençades moltes vegades no tenen pati interior i les dependències s’aglomeren en construccions annexes independents, d’altura…
alqueria
Antigament, conjunt de cases de conreu d’una heretat.
masia
masia fortificada de Can Pou de ses Garites, a Pals
© Fototeca.cat
Geografia
Casa agrícola aïllada que té terres de conreu adscrites i característiques arquitectòniques iguals a les del mas.
Són cases de dues o tres plantes, generalment amb teulades de dos vessants, però també n'hi ha d’un de sol, o més complexes, de planta basilical, per exemple, amb un cos central més alt El pis principal és destinat a habitatge, el superior a graners i la planta a dependències agrícoles Segons el tipus de producció, poden ésser cerealistes a l’Empordà, ramaderes al Lluçanès, vitícoles al Penedès, hortícoles al delta del Llobregat Al País Valencià, és típica dels sectors de secà al nord del país el Maestrat, la Plana, l’Alcalatén, la Ribera Alta, a diferència de l'alqueria de les zones de…
lloc
Cases típiques d’un lloc menorquí
© Fototeca.cat
Agronomia
Unitat d’explotació agrària, normalment familiar i en règim de parceria a mitges, típica de Menorca.
La seva superfície total oscilla entre les 10 i les 500 ha, però la conreable ho fa només entre les 5 i les 100 ha De fet, el màxim i el mínim de terra productiva s’ajusta sensiblement, segons la seva qualitat, a les possibilitats i les necessitats d’una família L’espai productiu es divideix en conradís terra conreable i marina bosc o garriga El conradís és generalment de secà, i és sotmès tradicionalment a un sistema de guaret biennal És dividit en tres sementers , dels quals només hom en conrea un cada any dels altres dos, l’un descansa i serveix de terra de pastura sementer de rostoll, i l…
estims
Dret
A Mallorca, conjunt d’objectes —animals, eines, ormeigs— que hom maneja o empra dins una alqueria i que són objecte de valoració quan l’arrendatari surt de la possessió.
arabisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir de la llengua àrab emprat en una altra llengua.
Bé que menys nombrosos que en castellà i que en portuguès, els arabismes abunden també en la llengua catalana, on encara mantenen vitalitat més de dos-cents apellatius d’origen aràbic, havent estat antigament molts més A diferència del que s’esdevé en aquelles altres llengües, molts dels arabismes catalans no porten aglutinat l’article aràbic al -, com és el cas de carxofa, cotó, garrofa, gatzara, magatzem, midó, quitrà, tramús , i la manca d’aquesta característica n'ha dificultat la identificació Els arabismes són molt més nombrosos a la Catalunya Nova —conquerida a mitjan s XII…
casa
Construcció i obres públiques
Nom genèric de tot edifici destinat a servir d’habitació humana.
La varietat de les exigències climàtiques, geogràfiques, econòmiques, demogràfiques, sociològiques, etc, i la variació d’aquestes exigències al llarg del temps ha produït una gran quantitat de tipus de casa, des de les formes elementals, sovint temporals o provisionals, com és ara la cabana i la barraca , pròpies del medis rurals o suburbials, fins al palau , el castell , la villa , el casal , pròpies de les classes privilegiades Segons el medi en què es troba, hom distingeix la casa rural , que en la seva forma aïllada ha produït la màxima varietat de tipus, de la casa urbana , de tipus i…
música de les Balears
Música
Música desenvolupada a les Balears.
Música culta La història de la música de les Balears resta sense investigar fins al Renaixement Actualment els musicòlegs treballen en els arxius, majoritàriament religiosos, i treuen a la llum molta informació sobre els segles XVI-XIX En aquest període predominà la producció de música religiosa, gènere en el qual s’escriviren un gran nombre de composicions A partir del segle XVIII tingué entitat la música escènica Per la seva posició geogràfica, les dues illes majors reberen la influència de les companyies d’òpera italianes, les quals, de camí cap a la Península, recalaven als ports de Maó i…