Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
llengua
Història
Cadascuna de les circumscripcions territorials en les quals tenia dividida la jurisdicció l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem (hospitaler).
N'arribaren a existir vuit Aragó, Castella, França, Alvèrnia, Provença, Itàlia, Alemanya i Anglaterra
bedoll nan

Bedoll nan
Niccolò Caranti (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Petit arbust, de la família de les betulàcies, d’uns 30-50 cm d’alçada, de fulles molt petites, circulars, i branquillons tomentosos, que creix a les torberes i sorres d’origen glacial, a les zones fredes d’Europa septentrional i d’altres terres que envolten l’Àrtic.
Arriba als Alps i a les muntanyes de l’Alvèrnia, però no ateny al Pirineu
alvernès | alvernesa
alvernès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte occità
que, amb el llemosí i el provençal alpí, forma el nord-occità, és a dir, un conjunt caracteritzat essencialment per la palatalització de ca ga
llatins: capra > chabra,
gal·lus > jau/jal
.
Dins aquest conjunt l’alvernès es distingeix, sobretot a la baixa Alvèrnia, per una evolució fonètica molt avançada El fenomen més notable és la sèrie de palatalitzacions condicionades que afecten tota mena de constants Així, a l’occità mitjà llibre, dire, vinha, nud, cuba, quitar , corresponen en baix alvernès pronúncies amb la consonant inicial palatalitzada que podría ésser transcrita ly ibre , dy ire , vy inha , ny ud , ty uba , ty itar / tx itar / ts itar , etc Un segon fenomen característic és la reducció dels diftongs de la llengua clàssica per exemple paire, aiga, fau,…
simonia
Història
Dret canònic
Compra i venda de coses sagrades.
El mot prové del pecat de Simó el Mag i suposa una pretensió sobre un bé espiritual gràcia, sagraments, jurisdicció eclesiàstica, prebenda, ordenació, etc en canvi d’un preu temporal diners, presents o altres avantatges, com protecció, recomanació, etc L’Església la considera una profanació i una injúria als béns espirituals i declara nulles totes les nòmines i convencions simoníaques, així com l’exercici del sacerdoci obtingut per simonia Condemnada ja pels concilis d’Orleans 553, 549 i de Clarmont d’Alvèrnia 535, fou un flagell a l’època feudal, amb tot el mercadeig de…
art provençal
Art
Art desenvolupat a Provença.
Les seves primeres formes originals sorgiren durant el s XII Sobre la base d’una forta empremta romana, l’arquitectura romànica conjuminà influències de la Llombardia, el Llenguadoc i Alvèrnia antiga catedral de la Major a Marsella, església de Nostra Dona dels Doms a Avinyó, Sant Gèli i Sant Tròfim d’Arle L’escultura, malgrat la sobrietat de la decoració arquitectònica, té admirables exemples a la façana i al claustre de Sant Tròfim d’Arle i a la portada de Sant Gèli L’inici del s XIII presenta la utilització sistemàtica de la volta d’encreuament d’ogives gòtica basílica de Sant…
delfí
Història
Títol dels senyors del Delfinat de Vienès i del Delfinat d’Alvèrnia.
balneari
Edifici i jardins del balneari Blancafort, a la Garriga
© Fototeca.cat
Balneari
Medicina
Establiment de banys, especialment medicinals.
Els balnearis destinats a usos terapèutics tenen installacions adequades a les diferents classes de banys que hom hi pren, i solen tenir, a més, dependències que permeten l’hostalatge dels qui se sotmeten a la cura d’aigües bany L’establiment i l’activitat dels balnearis són regulats per la legislació sanitària de molts estats Als Països Catalans els balnearis són classificats entre tres classes, segons les característiques, i en quatre grups, segons les aplicacions de les aigües aparell digestiu, nutrició i pell aparell circulatori i respiratori reumatisme sistema nerviós Han d’ésser…
tuchinat
Història
Moviment de revolta social que tingué lloc a partir del 1360 a l’Alvèrnia i el Llenguadoc.
Dirigits en algunes ocasions per nobles arruïnats, els tuchins , camperols i artesans pobres, atacaren castells, nobles i clergues La insurrecció fou reprimida amb gran rigor pel duc de Berry 1382-84 A la mateixa època una revolta semblant el tuchinaggio tingué lloc al Piemont fou dominada per Amadeu VII de Savoia 1387
paleomagnetisme
Geologia
Estudi del magnetisme terrestre natural romanent a fi de determinar la intensitat i direcció del camp magnètic terrestre del passat geològic.
En el camp de l’estratigrafia magnetoestratigrafia es tracta específicament de l’estudi del magnetisme fòssil o romanent de les roques a fi d’establir-ne unitats estratigràfiques i fer-ne una correlació a escala mundial El paleomagnetisme es desenvolupà lentament durant els primers decennis del s XX Hom demostrà que els minerals magnètics, els primers a cristallitzar, dels corrents de lava, adquireixen l’orientació del camp magnètic terrestre i aquesta resta fixada per sempre en el moment de la consolidació de la roca, si la temperatura és inferior al punt de Curie és la…