Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
alzina
Branquillons d’alzina de fulla curta
Daniel Espejo Fraga (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Arbre monoic, de la família de les fagàcies, de capçada espessa, escorça clivellada i fulles d’un verd fosc, dures, petites, de marge enter o dentat, peludes pel revers, verdes tot l’any; el fruit, la gla, mai no té esquames punxants a la cúpula.
A les comarques de llevant del Principat i a les Balears, s’hi fa l' alzina de fulla llarga Q ilex , subespècie ilex , de fulles més aviat llargues i estretes, i capçada d’un verd fosc a les comarques de l’interior del Principat, al País Valencià, i també a les Balears, hi viu l' alzina de fulla curta o carrasca Q ilex, subespècie rotundifolia , de fulles amplament ellíptiques, força peludes, capçada d’un verd cendrós, i glans especialment dolces, comestibles per al bestiar i àdhuc per a l’home L’alzina, un dels arbres més representatius de la regió mediterrània septentrional, sol viure a…
flota d’alzina
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 5 a 15 cm d’alt de color groc, però falb o bru al centre del barret, el qual presenta una gran quantitat de metxes falbes o brunes.
La carn, de color blanc, no és hidròfana Es fa en alzinars i rouredes, on forma flotes denses
escorça d’alzina
Tecnologia
Adob natural, un dels més antics.
Les seves propietats són molt pròximes de les de l’escorça de roure, i ambdues menes d’escorça es confonen en la pràctica sota el mateix nom La seva anàlisi tànnica dóna en mitjana els valors següents tanins 10,0 4-17% no tanins solubles 5,5 4-9% insolubles 71,5 aigua 13,0 El taní de l’escorça d’alzina pertany al grup dels tanins hidrolitzables la seva constitució química és molt complexa i no ben coneguda Un dels seus elements fonamentals és l’àcid ellàgic L’escorça d’alzina dóna a les pells un color marró groguenc molt estimat i és utilitzada encara en la fabricació de sola d’adob antic,…
extret d’alzina
Tecnologia
Denominació comercial impròpia d’extrets tànnics preparats essencialment a base d’escorça de pi, amb addició de fusta d’alzina per a facilitar-ne mecànicament l’extracció.
surolí
Surolí
© Izan Lopez Vergel
Botànica
Arbre de la família de les fagàcies, resultant de la hibridació de l’alzina i la surera, i que presenta caràcters d’ambdues.
D'escorça suberosa, les fulles són semblants a les de la surera Es fa en boscs mixts d’alzina i surera
surera
alzines sureres
© MC
Indústries forestals
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les fagàcies, de fins a 20 m d’alt, d’escorça amb molt de suro, de fulles ovals, lleugerament sinuatodentades, endurides i tomentoses pel dessota, de flors masculines en aments i flors femenines aïllades o en petits grups, i de fruits en gla.
Es fa sobre substrats silícics, en zones de clima marítim humit, a la regió mediterrània occidental De les sureres és tret el suro, en pannes, amb eines apropiades, en torns de 8 a 10 anys se n'origina una important indústria
barba de caputxí
Micologia
Nom donat a diverses espècies de gèneres de líquens Usnea, Ramalina, Alectoria
i d’altres, molt ramificats o laciniats, penjants, que viuen fixos al tronc o a les branques dels arbres, en llocs alts humits o sotmesos a rosades freqüents.
flota de roure
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 3 a 8 cm d’alt d’un color bru rogenc fosc, amb el barret més o menys convex i amb la cama pivotant.
Es fa sobretot en boscs caducifolis
alzinoi
Alzinoi
© Malcolm Storey
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de capell (5-10 cm) groc de mel, més o menys fosc, amb esquames brunes, alçades, disseminades per sobre, làmines blanquinoses, peu fibrós, inflat i més fosc a la base, amb un anell membranós, blanc amb vora groga, i carn blanca, amargant en cru.
Es fa en flotes, sobre soques, troncs vells i arrels mortes, que recobreix amb rizomorfes negres barba de vaca Bon comestible, comú als nostres boscs
gla
Glans d’alzina
© Photooiasson | Dreamstime.com
Botànica
Fruit sec, indehiscent i monosperm proveït d’una cúpula a la base.
És característic de moltes plantes de l’ordre de les fagals, tals com les alzines i els roures