Resultats de la cerca

Els anabaptistes són hereus dels moviments “espirituals” de l’edat mitjana llur origen històric és complex N'aparegueren diversos grups al començament de la Reforma protestant, entre els quals cal remarcar Thomas Münzer i els profetes de Zwickau a Alemanya els anabaptistes suïssos i alemanys que feren la primera professió de fe a Schleitheim 1527, els mennonites o deixebles de Menno Simons, un frisó que restaurà l’ortodòxia dels anabaptistes mennonita Representaven un moviment espiritualista, de pietat i mística, més que no pas teològic o pròpiament…

En la seva forma radical, aquesta doctrina fou condemnada com a herètica Havia estat ensenyada per Gregori de Nazianz, Dídim el Cec, Evagri del Pont, Diodor de Tars, Teodor de Mopsuèstia, Joan Escot Eriugena i probablement per Orígenes La professaren alguns anabaptistes moravians i cristadelfs i, recentment, els universalistes

A vegades és basada en els texts de Pau referents a l’abolició de la llei antiga i a la justificació per la fe Entre els antics, són antinomianes algunes sectes gnòstiques, com els nicolaïtes i els ofites L’antinomisme reapareix al moment de la reforma protestant, sobretot amb els anabaptistes

Sabatistes moravians foren ja combatuts per Luter N'hi hagué també entre els anabaptistes d’Anglaterra 1631 i entre els unitaristes de Transsilvània s XVII Al s XIX aparegué a Anglaterra la secta dels Nous israelites i, a Rússia, els subbotniki ‘homes del dissabte’ Els més coneguts són els adventistes del setè dia adventista

Fenomen relativament modern en el món occidental, la convivència de religions i llur sincretisme caracteritza altres cultures, sobretot a l’Orient asiàtic La intolerància, en canvi, és un fenomen de les comunitats polítiques que s’identifiquen amb una religió determinada, considerada com a únic camí de salvació de fet, s’ha donat especialment en el judaisme, l’islam i el cristianisme Els pares apologistes, sobretot Tertullià, foren els primers a exigir una actitud tolerant a l’imperi Romà enfront del cristianisme l’edicte de Milà 313 concedí la llibertat religiosa, fundada sobre un cert…

Els seus documents confessionals són els dos catecismes de Luter 1529, la confessió augustana del 1530 Confessió d’Augsburg, l’apologia d’Augsburg 1531, els articles d’Esmalcalda 1537 i la fórmula de la Concòrdia 1577 Els seus punts bàsics són, entre altres, la justificació per la sola fe, la paraula de Déu com a norma exclusiva de fe, la salvació per la imputació dels mèrits de Jesucrist sense intervenció de l’home, el sacerdoci universal dels fidels contraposat al sacerdoci ministerial, el concepte de memorial per a suscitar la fe aplicada als dos sagraments acceptats —baptisme i eucaristia…

Els ritus religiosos amb aigua són freqüents en tots els pobles hom els atribuïa efectes de purificació, de reviviscència després de la mort o de canvi de situació en la vida naixement, pubertat, matrimoni Les religions de misteris, procedents de l’Orient i esteses per l’imperi Romà al temps immediatament anterior al cristianisme, contenien ritus de purificació a base d’aigua o de sang, amb sentit d’iniciació en doctrines i cultes secrets Alguns especialistes subratllen llur influència en el baptisme cristià d’altres s’inclinen a favor dels ritus jueus de l’Antic Testament El judaisme…

Durant un segle i mig fou una literatura eminentment colonial, escrita per anglesos, de la mateixa manera que el país era un conjunt de colònies Al s XVII els temes literaris són bàsicament descriptius, de temes econòmics, de polèmica religiosa i, bé que foren adoptades formes poètiques, en definitiva la temàtica no s’apartà de discussions entre puritans, anabaptistes i calvinistes, i l’únic poeta líric fou Edward Taylor 1644-1729 El s XVIII, bé que aparegueren llibres d’erudició i de filosofia, hom pot dir que és un segle dominat per la política, dins la qual tenen un paper de relleu…

Bé que el terme fou emprat per primera vegada a la premsa francesa cap al 1832, per a qualificar els seguidors de Saint-Simon saintsimonisme, i també a Anglaterra, designant els deixebles de Robert Owen, la idea socialista tenia una llarga història en la tradició utòpica anterior, des de Plató als anabaptistes i des de Thomas More als Levellers, passant per Francis Bacon o Rousseau Ja dins el segle XX, el socialisme utòpic, esperonat per la revolució industrial anglesa i per la Revolució Francesa, es desenvolupà a França, representat per Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Proudhon, Cabet,…