Resultats de la cerca

El camp és de dimensions reduïdes i té de 9 a 18 forats Tots els forats tenen par 3 i són a una distància màxima de 120 m del punt de sortida Es pot jugar de manera individual o per equips de dos o més jugadors Història del pitch-and-putt Començà a practicar-se a Irlanda durant la dècada de 1940 com a alternativa al golf De seguida esdevingué un esport popular i el 1961 se’n creà la primera federació la Pitch and Putt Union of Ireland Els primers partits internacionals els disputaren les seleccions d’Irlanda i la Gran Bretanya 1981-84 Durant la dècada de 1990 el…

Es diferencia d’aquest per les dimensions més reduïdes del camp màxim de 1200 m per a un recorregut de 18 forats, distància màxima entre forats de 90 m i no més de tres bastons Altres trets distintius d’aquest esport fan referència a l’ús del suport tee , el lloc de sortida i un sistema de hàndicaps propi El pitch-and-putt té l’origen a Irlanda, on començà a jugar-se vers el 1940 El 1999 fou creada a Dublín l’European Pitch and Putt Association EPPA El 2005 s’inicià una Lliga Interclubs internacional, en què els diferents equips juguen en camp propi i, posteriorment…

L’any 1949 la revista "Billboard", que presentava les llistes de les vendes discogràfiques, substituí la segregacionista denominació race records pel terme rhythm’n’blues per a referir-se a la música feta per afroamericans i destinada a ser distribuïda a les comunitats negres Les diverses formes que s’hi agruparen tenien com a trets comuns el caràcter ballable, el repertori amb composicions basades en el blues , el ritme molt marcat i evolucionat del bugui-bugui i l’extraversió i expressivitat de les interpretacions vocals i instrumentals Representant estils molt diversos, destacaren Louis…

El resultat és un rosari de peces en forma de llentilla, cada una de les quals s’aprima progressivament cap a les vores fins a tocar amb l’extrem la peça següent, com si es tractés de l’efecte de pessigar i eixamplar pinch-and-swell una làmina originalment plana Les estructures de pinch-and-swell s’associen tant a estadis poc evolucionats de boudinage com a l’efecte d’un contrast de competència menor al que generen els boudins Són comunes en venes de quars o de pegmatita incloses en roques metamòrfiques

Té una base predominantment rítmica, a la qual hom superposa melodies provinents del gòspel i del blues Sorgí els anys trenta a partir, sobretot, del boogie-woogie orquestral, i posteriorment n'ha derivat el rock-and-roll Entre els intèrprets més destacats d’aquest gènere cal esmentar Fats Domino, Ray Charles i Chuck Berry El terme fou encunyat el 1948 pel periodista i productor musical nord-americà Jerry Wexler

En la seva forma més típica, presenta un predomini de l’aspecte rítmic, així com dels instruments amplificats elèctricament Originàriament, constitueix una versió blanca del rhythm-and-blues propi dels negres nord-americans En aquest darrer gènere, foren precursors del rock els cantants Fats Domino i Chuck Berry, que obtingueren un gran èxit en emissions radiofòniques, però no fou fins a l’aparició dels intèrprets blancs Bill Haley, i sobretot, Elvis Presley que el rock assolí una audiència massiva entre el jovent A la darreria dels anys cinquanta ja n'eren nombrosos els intèrprets i els…

L’acció de moure una icona des d’una posició a una altra s’anomena arrossegar, i consta de l’acció d’agafar la icona per començar el seu moviment, el moviment en si mateix estirar i l’acció de deixar anar la icona tirar per indicar la fi d’aquest moviment La manera més habitual d’agafar una icona és apuntant-la i fer-hi mig clic al damunt en el cas d’usar un ratolí això significa polsar-ne el botó, però sense deixar-lo anar el moviment es fa movent el cursor amb el moviment del ratolí i es deixa anar la icona fent el mig clic restant deixar anar el botó del ratolí Amb aquesta característica…

Resisteix també l’acció del clor dels blanquejadors

N'existeix una modalitat acrobàtica