Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
angiospermes
El cicle vital de les angiospermes
Marie Nigot
Botànica
Subdivisió de fanerògames integrada per plantes que presenten els primordis seminals dins un receptacle completament clos, anomenat pistil, format per carpels tancats.
No tenen espermatozoides mòbils com la majoria dels altres vegetals, sinó cèllules espermàtiques mancades de flagels, les quals no poden arribar directament al primordi seminal han de travessar les parets del receptacle clos o pistil mitjançant el tub pollínic De la fusió de les dues cèllules espermàtiques a què cada gra de pollen dóna lloc amb l’ovocèllula i amb el nucli secundari del sac embrional respectivament, i del desenvolupament dels teguments del primordi seminal, resulta una llavor , també closa dins el receptacle i del desenvolupament de les parets de l’…
àrea conductora
Ecologia
En un ecosistema terrestre, suma de les àrees, en secció transversal, de tots els elements conductors vegetals (vasos de les angiospermes i traqueides de les gimnospermes) a través dels quals ascendeix l’aigua amb els nutrients dissolts des del sòl fins a les fulles.
L’àrea conductora és una mesura de la capacitat de transport d’aigua Tanmateix, com que no tots els elements conductors d’un tronc són funcionals, sovint és preferible utilitzar l' àrea d’albeca , que calcula només la superfície de l’albeca, o part més externa del tronc, on es disposen els elements conductors funcionals La importància de l’àrea d’albeca en el transport d’aigua es pot expressar mitjançant el valor de Huber HV, que és igual a l’àrea d’albeca dividida per l’àrea foliar que hi ha per damunt de la secció considerada Aquest valor expressa la inversió que els vegetals fan en albeca…
dicotiledònies
Botànica
Classe d’angiospermes.
Caracteritzada per l’embrió amb dos cotilèdons, l’arrel axonomorfa originada a partir de la radícula, la tija amb feixos vasculars oberts i disposats en anell i amb una capa de càmbium, el creixement secundari en l’arrel i en la tija, les fulles peciolades i de nervadura pinnada o palmada i les flors típicament pentàmeres o tetràmeres Hom les divideix en dialipètales , amb flors de periant amb dos verticils i de pètals separats, i monoclamídies o apètales , amb flors de periant doble i de pètals soldats Una altra subdivisió és en arquimídies , que comprenen les dialipètales i les…
espermatòfits
Botànica
Divisió del regne vegetal constituïda per les plantes amb flors i fruits.
Comprèn les subdivisions de les gimnospermes i de les angiospermes
angiospèrmic | angiospèrmica
tràquea
Botànica
Conjunt de vasos llenyosos oberts, allargats i disposats l’un darrere l’altre.
Les tràquees poden atènyer uns quants metres de llargària i pràcticament només es troben en les angiospermes
calazogàmia
Botànica
Tipus de fecundació en què l’entrada del tub pol·línic en el sac embrionari per a fecundar l’òvul es fa per la calaza, en lloc de fer-se pel micròpil, com és el cas més corrent ( porogàmia
).
La calazogàmia és característica d’algunes famílies casuarinàcies, juglandàcies, etc Hom considera la calazogàmia com un tret primitiu dins les angiospermes
magnolials
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales integrat per plantes llenyoses de fulles simples, coriàcies i generalment enteres, de flors freqüentment acícliques, amb el periant sovint tepaloide, poliandres i amb el gineceu apocàrpic, i de fruits varis.
És l’ordre amb trets més primitius dins les angiospermes Algunes de les famílies més importants són les lauràcies, les magnoliàcies, les menispermàcies, les miristicàcies i les monimiàcies
tub pol·línic
Botànica
Evaginació tubular del contingut del gra de pol·len, que es forma en germinar aquest en l’estigma.
Pot atènyer una gran llargària, és revestit per la intina i a les angiospermes conté, en la part terminal, el nucli vegetatiu i el nucli generatiu, el qual es divideix en dos nuclis espermàtics