Resultats de la cerca

Són ocells aquàtics, de tíbia curta Els dits anteriors de les potes són units per una membrana, més o menys totalment, que els ajuda a impulsar-se dins l’aigua El dit posterior és lliure i és implantat més amunt que els altres la seva mida varia segons les espècies El bec és, en els uns anàtids , ample i pla, amb les vores proveïdes pel costat intern de fines làmines còrnies són lamellirostres en els altres anímids és fort i curt, semblant al de les gallines El plomatge és dens i abundant Molts tenen una glàndula sebàcia prop de la cua l’animal recull amb el bec el greix que segrega, i se…

Les dimensions del cos i els tipus de ploma que el recobreixen varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen Les ales poden ésser més o menys desenvolupades o atrofiades i, per tant, més o menys aptes per al vol Les extremitats posteriors tenen el fèmur curt, la tíbia llarga i presenten de dos a quatre dits, segons la disposició dels quals el peu és anomenat anisodàctil, heterodàctil, pamprodàctil, sindàctil o zigodàctil Els ocells nedadors acostumen a tenir els dits dels peus units per una membrana més o menys completa Fora d’un parell de glàndules…

És un grup molt nombrós, que comprèn els ànecs en general, les oques i els cignes

Habiten a l’Europa septentrional, i a la tardor emigren cap al sud són accidentals als Països Catalans

Com els ànecs, tenen el cos feixuc i protegit per un dens plomatge greixós i hidròfug Tots són aquàtics, excellents nedadors i voladors, molt elegants quan neden, però de caminar feixuc Tenen el coll molt llarg i flexible En general no hi ha distinció entre ambdós sexes Els cignes són generalment animals típics dels climes freds i temperats A l’estiu es troben al nord de la regió eurasiàtica, i a l’hivern emigren cap al sud fins a les costes mediterrànies Són gregaris i diürns, i s’alimenten de fulles i brots de determinades plantes de ribera, d’insectes, de larves, de crustacis, de molluscs…

Són cabussadors i piscívors Hi ha tres espècies europees que hivernen a la península Ibèrica, i nien al nord i al centre d’Europa El bec de serra gros M merganser , d’uns 65 cm, té el bec molt estret i les potes roges el mascle té el pit i els baixos d’un color blanc rosat, el dors negre i el cap d’un negre verdós Hiverna als grans rius, als llacs i a les maresmes, i nia en els buits d’arbres, als forats de les torberes, etc El bec de serra mitjà M serrator , d’uns 60 cm, té un plomall occipital que duen ambdós sexes la coloració és semblant a la del bec de serra gros, però amb un collar…

Comparativament al cos, té el cap petit, i un bec semblant al dels pollastres, amb la base desproveïda de plomes i cerosa té un apèndix corni implantat sobre el cap i encorbat cap endavant fins a sobrepassar la punta del bec Les ales són molt grans i tenen, cadascuna, dos esperons sobre l’articulació del carp, un de 4 cm de llarg i l’altre d’1 cm, ambdós triangulars i punxeguts Les potes, curtes, són grosses i fortes, i els dits tenen unes ungles molt desenvolupades Té un abundant plomatge, de tons predominantment grisos Viu en aiguamolls, en grups nombrosos És omnívor En aparellar-se fa un…

Els ànecs es poden aplegar en quatre grups els ànecs del gènere Tadorna , grossos i semblants a les oques els ànecs de superfície o nedadors, que cerquen l’aliment sense cabussar-se els ànecs cabussadors, que s’afonen i neden per sota l’aigua per obtenir aliments en aquest grup es distingueixen els que freqüenten les aigües dolces, els morells, dels grans ànecs marins del gènere Melanitta i els becs de serra, del gènere Mergus Són ocells bastant grossos llur llargada pot variar, segons les espècies, entre uns 35 i 65 cm, de cos feixuc, protegit per un dens plomatge greixós i hidròfug,…

Aquesta classificació no és admesa actualment