Resultats de la cerca

Pot arribar a desencadenar estats neuròtics En el món anglosaxó i germànic, principalment, es considera l’ansietat com a sinònim d’angoixa L’ansietat té un clar component familiar i això indica que fins a un cert punt té un origen genètic Estudis de bessons i anàlisis moleculars realitzades en animals han demostrat que una part important de la probabilitat de patir qualsevol desordre relacionat amb l’ansietat es deu a factors genètics que influeixen sobre la neurobiologia del cervell Per aquest motiu, la predisposició a patir aquest estat de tensió…

El pacient, induït a un estat de relaxació muscular, és exposat durant uns quants segons a un feble estímul excitador de la resposta d’ansietat A mesura que hom repeteix diferents vegades aquesta exposició, l’estímul perd progressivament la seva capacitat de provocar una resposta ansiògena Amb la presentació successiva d’estímuls més i més intensos és possible de contrarestar un bon nombre d’hàbits neuròtics fòbies, principalment

Com que l’ansietat va associada a nombrosos trastorns psicopatològics, la reducció d’aquesta és sovint un dels objectius que es planteja el psicòleg en la seva intervenció psicoterapèutica, per això s’han desenvolupat un gran nombre de tècniques, de les quals les més emprades són la relaxació muscular progressiva i l’entrenament autogen Sovint, aquestes tècniques s’apliquen associades a altres tècniques en un programa d’intervenció psicoterapèutica més global, com ara una part d’un programa de desensibilització sistemàtica

Com a estat concret i esporàdic, i ocasionat per situacions difícils o esdeveniments de fort impacte emocional depressió reactiva o per canvis psicosomàtics de la persona depressió menopàusica o climatèrica , també anomenada involucional , la depressió no suposa res d’anormal ni patològic, i la seva durada no és excessivament llarga En aquest sentit cal distingir-la de la depressió com a estat malaltís, de caràcter psicòtic psicosi, que pot revestir formes neuròtiques neurosi Àdhuc en aquests casos la terapèutica de la depressió és relativament brillant des de la introducció dels fàrmacs…

El consum de diverses drogues és relativament freqüent entre els toxicòmans, sia per a potenciar l’efecte de les substàncies o bé per a atenuar l’ansietat i la síndrome d’abstinència quan no disposen de la droga que consumeixen habitualment

A diferència de la menopausa, que és la cessació de la funció sexual en la dona, s’esdevé entre límits d’edat molt variables Pot anar acompanyada de trastorns psíquics com ara ansietat, hipocondria, irritabilitat, manca d’atenció i de memòria i tristesa

Té com a funció principal l’establiment d’un sistema de valors i la integració d’aquest en el jo ideal Com a conseqüència, exclou les actituds i les formes de conducta que no corresponen a aquest sistema, mitjançant la producció d’ansietat o càstig

Alguns fàrmacs poden actuar com a inhibidors selectius de la recaptació d’un cert neurotransmissor, i són particularment coneguts els inhibidors selectius de la serotonina que s’empren en el tractament de depressions, crisis d’ansietat, trastorns obsessius i compulsius, i en el de la bulímia

Els tranquillitzants poden ésser majors , utilitzats com a terapèutics de les psicosis greus, i menors , emprats com a drogues d’elecció en les neurosis i especialment en els estats d’ansietat Són tranquillitzants majors els derivats de la rauvòlfia i de la fenotiazina, i menors, alguns derivats del difenilmetà i alcanodiols