Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
baldriga polar
Zoologia
Ornitologia
Ocell de la família dels procel·làrids, semblant a les baldrigues que nia a Geòrgia i en algunes illes australs i que hivernen a les costes de l’Àfrica del Sud.
zona climàtica
Meteorologia
Geografia
Cadascuna de les cinc faixes en què hom divideix la superfície de l’esfera terrestre, determinades pels pols, els cercles polars (66° 30´ lat N i S) i els tròpics (23° 30´ lat N i S), i corresponen als grans tipus de clima.
Són pròpiament les dues zones glacials dites també zona polar àrtica i zona polar antàrtica , compreses entre els cercles polars i els respectius pols i que corresponen als dos casquets glacials, les dues zones temperades septentrional i meridional, compreses entre els tròpics i els cercles polars, i la zona tòrrida , compresa entre els dos tròpics i dividida per l’equador
placa litosfèrica

Les plaques litosfèriques
Geologia
Cadascun dels blocs rígids en què es divideix la capa de la litosfera.
Les plaques, que es captenen rígidament, es poden desplaçar horitzontalment sobre l’astenosfera, que és més plàstica, a conseqüència de l'expansió dels fons oceànics Actualment hom considera la litosfera dividida en vuit grans plaques Eurasiàtica, Africana, Nord-americana, Sud-americana, Indoaustraliana, Antàrtica, Sud-pacífica i Nord-pacífica entre les quals se situen plaques més petites Alguns dels límits entre plaques litosfèriques encara no són ben coneguts Recreació sobre l’estructura de la Terra i la hipòtesi de la tectònica de plaques
cicle hidrològic

El cicle hidrològic
© Fototeca.cat
Ecologia
Geografia
Circulació contínua de l’aigua, sota diferents estats, entre l'oceà, l’atmosfera i la litosfera.
El principal component del cicle és l’oceà, el qual conté més del 97% de les reserves totals d’aigua Ordenat de major a menor quantitat d’aigua continguda, la resta de components del cicle són l’aigua sòlida de la regió Antàrtica, aigua líquida subterrània, aigua líquida de rius i llacs i aigua gasosa en forma de vapor d’aigua a l’atmosfera Dins del cicle, el procés d’evaporació representa no sols una transferència d’aigua des de l’oceà cap a l’atmosfera, sinó que també és el principal mecanisme de pèrdua d’energia cap a l’atmosfera de la Terra El cicle de l’aigua
polínia
Geografia
Zona de mar extensa lliure de glaç inclosa al bell mig de la coberta hivernal de glaç marí.
Aquestes estructures marines de les zones polars constitueixen forats efectius d’intercanvi d’energia entre l’atmosfera i l’oceà, de manera que l’aigua s’hi pot refredar intensament En les polínies que es produeixen tocant a la costa de l’Antàrtida, per acció del fort vent terral que arrossega mar endins el glaç marí que es va formant, l’aigua cedeix a l’atmosfera la calor latent de congelació i s’enriqueix en sals En les polínies de mar oberta, sobre batimetries de l’ordre de 2 000 m, la calor es perd per conducció i convecció L’aigua refredada a la superfície s’enfonsa i és substituïda per…
falconiformes

falconiformes Àguila de cap blanc
© Fototeca.cat - Corel
Ornitologia
Ordre d’ocells de presa de talla mitjana o gran que inclou espècies amb el bec fort, de vores tallants, amb la base proveïda d’una excrescència o cera i amb la branca superior corbada a l’extrem i acabada en una forta punxa.
Descripció Els falconiformes tenen els ulls situats en posició lateral i els dits acabats en una ungla forta, corbada i esmolada Són carnívors, solitaris i de costums nocturns Milà negre © Xevi Varela Nien en roques, en arbres o en el sòl, i tenen una posta reduïda, de la qual neixen cries nidícoles Inclou espècies repartides per tot el món, llevat de la zona antàrtica, agrupades en quatre famílies catàrtids , sagitàrids , falcònids i vultúrids Famílies i representants més importants de l’ordre dels falconiformes Família dels catàrtids Cathartes aura aura Cathartes burrovianus…
front antàrtic
Meteorologia
Front ondulat que a l’hemisferi sud separa la massa d’aire antàrtica, molt freda, de la massa d’aire polar, menys freda.
ocells
ocell pelicaniforme: fregata
© Fototeca.cat
Ornitologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i ovípars amb les mandíbules allargades en forma de bec, la major part del cos cobert de plomes i les extremitats anteriors transformades en ales i que se sostenen dempeus sobre les posteriors.
Les dimensions del cos i els tipus de ploma que el recobreixen varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen Les ales poden ésser més o menys desenvolupades o atrofiades i, per tant, més o menys aptes per al vol Les extremitats posteriors tenen el fèmur curt, la tíbia llarga i presenten de dos a quatre dits, segons la disposició dels quals el peu és anomenat anisodàctil, heterodàctil, pamprodàctil, sindàctil o zigodàctil Els ocells nedadors acostumen a tenir els dits dels peus units per una membrana més o menys completa Fora d’un parell de glàndules…