Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
síndrome XYY
Biologia
Medicina
Trisomia que afecta l’espècie humana i que es caracteritza per la presència de dos cromosomes Y i un cromosoma X, juntament amb la dotació normal d’autosomes (47,XYY).
Les persones afectades per aquesta síndrome tenen diferenciació masculina, una alçada superior a la mitjana, generalment més de 180 cm, i una intelligència menor a la mitjana Estudis fets en institucions penitenciàries han relacionat la manifestació d’aquesta síndrome amb comportaments antisocials Molts dels afectats, però, no manifesten cap tipus de comportament antisocial i porten vides perfectament normals Té una incidència d’1 de cada 1 000 homes nascuts vius
abús de dret
Dret
Acte o omissió que per la intenció del seu autor, el seu objecte o per les circumstàncies en què té lloc, sobrepassa manifestament els límits normals de l’exercici d’un dret, amb dany per a un tercer.
L’abús de dret és una institució d’equitat per a la salvaguarda dels interessos que encara no van aconseguir la protecció jurídica Per això es precisa per a la seva estimació els següents elements la producció d’un perjudici al patrimoni, l’existència d’una actitud simplement passiva de qui el pateix, la intenció de perjudicar per part de qui causa el perjudici, i la manca d’interès legítim de qui el motiva o l’exercici antisocial de dret En tot cas és indispensable que no existeixi l’obligació de suportar el perjudici patit com a conseqüència de l’exercici normal del dret
família
Antropologia social
Sociologia
Unitat social formada per un grup d’individus lligats entre ells per relacions de matrimoni, parentiu o afinitat.
La família biològica pare, mare i fills de la parella no sempre coincideix amb la família social, ni en les societats de més arrelada monogàmia L’element que defineix i constitueix la família és el matrimoni o reconeixement social, que vincula la parella i la descendència dins el sistema social La relació entre els ascendents del marit i els de l’esposa, així com entre llurs descendents, crea diferents tipus de parentiu El fet fonamental que aglutina la família és social, bé que basat en una necessitat biològica d’aparellament i continuïtat Les finalitats que els grups humans persegueixen en…
tolerància zero
Sociologia
Tractament per l’autoritat de tota conducta antisocial caracteritzat per l’aplicació estricta de la llei i per l’absència de compromisos o de reconeixement de graus en la conducta transgressora.
Pot ésser aplicada en diversos àmbits, com ara la delinqüència i el crim, però també a les escoles, els centres de treball i pel que fa a les infraccions de trànsit o els fumadors Aplicada a la criminalitat i la delinqüència, la política de tolerància zero sosté que hi ha una relació directa entre la petita delinqüència i els crims atès que, a grans trets, els autors dels uns i dels altres són els mateixos El terme assolí una gran difusió arran de l’aplicació que féu d’aquesta política l’alcalde de Nova York Rudolph Giuliani a la segona meitat dels anys noranta, amb la qual aconseguí un…
correccional
Dret penal
Establiment penitenciari on predomina la tendència de la readaptació social del delinqüent, dedicat generalment als menors i a persones, no delinqüents, de conducta antisocial, anomenat també establiment correccional
o presó correccional
.
Als països amb sistemes penals avançats, els correccionals tendeixen a ésser de règim obert o a desaparèixer en aquest darrer cas, la readaptació social del jove és realitzada en nuclis reduïts sota la cura d’educadors i en habitatges normals Als Països Catalans cal esmentar l’Asil Duran de Barcelona, fundat el 1890, per a la reeducació de joves delinqüents, el correccional per a joves de Xàtiva, la Casa Asil de Sant Josep, a Tarragona, i, en certs aspectes, els establiments correccionals femenins de les religioses adoratrius adoratriu
noucentisme historiogràfic
Historiografia catalana
Corrent de la historiografia catalana influït pel moviment cultural del noucentisme, que es desenvolupà a Catalunya i s’estengué a la resta dels Països Catalans en les primeres dècades del s. XX.
La primera institucionalització cultural i política del s XX –que tingué una concreció emblemàtica amb la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans 1907 i de la Mancomunitat de Catalunya 1914– tingué un paper decisiu en la consolidació del moviment noucentista com a corrent hegemònic en el si de la cultura catalana de l’època Noucentisme i institucionalització cultural mancomunitària esdevingueren sinònims Els historiadors participaren activament en aquest procés i arribaren a tenir un paper protagonista cal recordar que el mateix IEC, fins a l’ampliació del 1911, no fou sinó un centre…