Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
evangelis apòcrifs
Cristianisme
Conjunt dels escrits que, tot i referir-se a la vida i al misteri de Jesús, no han estat reconeguts per l’Església, la qual no els ha inclosos en el cànon del Nou Testament.
Sense caure en una sobrevaloració exagerada d’ells —com féu en altres temps l’escola de Tübingen—, hom no pot tampoc pretendre de desconèixer aquests evangelis, car són testimoniatge de la fe popular —que es revestia d’una fantasia desbordant, pròpia de la mentalitat oriental— i també, sovint, dels corrents herètics o heterodoxos del cristianisme, alhora que serveixen per a conèixer l’origen de tot de tradicions i costums, més o menys folklòrics, que han arribat —barrejats amb la fe autènticament evangèlica— fins avui En llur forma actual o en llur nucli primitiu, alguns d’aquests evangelis…
apòcrif
Bíblia
Cadascun dels llibres religiosos que no són considerats canònics.
Per als protestants, els apòcrifs són els llibres que es troben en la traducció grega de l’Antic Testament, en la versió dels Setanta i en la Vulgata, però manquen en el cànon jueu són els llibres de Tobies, Judit, la Saviesa, l’Eclesiàstic, Baruc, Macabeus I i II, i alguns capítols d’Ester i de Daniel Aquests llibres són anomenats deuterocanònics pels catòlics i han entrat en llur cànon Els catòlics anomenen apòcrifs uns escrits de font jueva o cristiana que s’assemblen als llibres canònics per llur tema o per llur atribució a un autor inspirat Els més coneguts són la Vida de…
gueez
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua semítica parlada a Etiòpia fins al segle X i mantinguda després com a llengua literària i litúrgica.
Té dos gèneres, dos nombres i, en el terreny verbal, dotze formes o conjugacions, dos temps perfet i imperfet, dos modes subjuntiu jussiu i imperatiu i dues formes nominals infinitiu i participi Pel que fa a la sintaxi, la frase és molt lliure, mentre que el lèxic és influït per l'amhàric i per les llengües cuixítiques Té alfabet i escriptura propis, adoptats també per l’amhàric etiòpic La literatura en gueez és fonamentalment religiosa i es basa en traduccions d’originals grecs i àrabs versió de la Bíblia, llibres apòcrifs, com el d’Henoc Els tractats hagiogràfics i màgics són…
cànon bíblic
Bíblia
Col·lecció dels llibres reconeguts i acceptats com a inspirats i que constitueixen la llista oficial dels llibres de la Bíblia.
El cànon de l’Antic Testament es formà gradualment al llarg de la història d’Israel La troballa pel rei Josies 621 aC, al temple de Jerusalem, de l’anomenat llibre de la Llei Torà —recopilació deuteronòmica de les tradicions jahvista i elohista— suposà el principi d’un cos oficial de revelació hom el guardava a l’arca de l’aliança, i havia d’ésser reconegut i declarat sagrat pels dirigents religiosos, profetes i sacerdots La Llei fou dividida en seccions, a fi de poder ésser llegida públicament en la seva totalitat en un període de temps determinat en la litúrgia i el culte Gradualment i sota…
evangelis de la infància
Bíblia
Nom donat als dos conjunts de narracions, incloses en l’evangeli de Mateu (1,18-2,23) i en el de Lluc (1,5-2,52), respectivament, sobre el naixement i la infància de Jesús, per distingir-les, en llur específic gènere literari, de la resta dels evangelis.
Llur contingut ha estat objecte molt freqüent dels evangelis apòcrifs Quant a la intenció, la del conjunt narratiu de Mateu subratlla la continuïtat entre l’Antic Testament i l’esdeveniment cristià figura de Josep, com a pare legal de Jesús fugida a Egipte, com a expressió que Jesús és el nou Israel visita al temple, com a senyal de la religiositat jueva del Crist, mentre que la del de Lluc ressalta el paper de la dona visita a Isabel, preponderància de la figura de Maria sobre la de Josep, profecia d’Anna al temple i de la pobresa cant del magníficat, naixement de Jesús,…
relats de la passió
Crist en la Creu, representació pictòrica que realitzà el pintor flamenc Rogier van der Weyden (1399-1464) de la Crucifixió de Crist, un dels episodis de la Passió de Jesús
© Corel Professional Photos
Bíblia
Conjunt de narracions sobre l’empresonament, el judici, la condemna i la crucifixió de Jesús.
Constitueixen les tradicions més antigues del cristianisme, tema fonamental de la primera predicació Entre les nombroses narracions que se'n feren i que integren tot un grup entre els evangelis apòcrifs, quatre n'han estat acceptades com a canòniques en els Evangelis La constatació que hi era acomplerta la voluntat del Pare, anunciada en les Escriptures, era el fil que guiava els narradors en la selecció i ordenació d’episodis, com el del tros de pa donat per Jesús al traïdor, el de la dispersió dels deixebles, els de la flagellació i dels escarns dels soldats, els del…
literatura copta
Literatura
Literatura escrita en llengua copta.
Els documents coptes més antics que hom coneix són del segle II aC grafit d’un títol reial a Abidos, inscripció damunt una pedra d’Akhmmein, fragment d’un glossari bilingüe Del segle I aC es conserven uns quants texts horoscòpics, probablement traduccions A part aquesta expressió popular, el copte desenvolupà una literatura pròpia amb l’expansió del cristianisme, però passant pel seu estadi gnòstic documents sahídics i subakhmímics de Naq’ Hammadi, a l’Alt Egipte, trobats els anys quaranta i maniqueu documents del Faium, trobats els anys trenta Els primers escrits pròpiament…
targum
Bíblia
Cadascuna de les antigues ‘versions’ (en arameu targū’m) aramees de la Bíblia hebraica.
Provenen originàriament de la traducció oral de les lectures bíbliques a la sinagoga, quan els jueus deixaren d’emprar l’hebreu per servir-se de l’arameu Això explica el seu caire homilètic i parenètic, amb molta paràfrisi, que en fa una font insubstituïble per a l’estudi de l’exegesi bíblica jueva i de la comprensió de molts passatges neotestamentaris Els principals targums —anteriors a l’era cristiana— són el Targum d’Onkelos Onkelos, sobre el Pentateuc, escrit en llengua literària i que fou la traducció normativa rabínica, originàriament palestina, bé que fixada i puntuada a Babilònia, i…
literatura búlgara
Literatura
Literatura desenvolupada pel poble búlgar.
L’inici de la literatura eslava, especialment la búlgara, es troba en la creació de l’alfabet eslau, obra del germans Ciril i Metodi, l’any 855 La literatura búlgara, lligada als canvis històrics —principalment les ocupacions bizantina 1014-1185 i turca 1396-1878— i sotmesa a una forta hellenització, travessà llargs períodes de silenci i, tret d’algunes manifestacions folklòriques d’un valor literari relatiu, no adquirí formes pròpies fins ben entrat el s XIX, amb el desvetllament de les consciències nacionals Això no obstant, durant els primers imperis búlgars, sobretot amb…
patrologia
Cristianisme
Ciència que té per objecte els antics escriptors cristians (Pares) i llurs obres, en tots els aspectes (en el doctrinal sol rebre el nom de patrística), des dels inicis (exceptuats els llibres canònics) fins al s. VII per a Occident i fins al VIII per a Orient, ordinàriament.
La patrologia sol dividir el llegat literari cristià antic en tres èpoques la prenicena , que comprèn els Pares Apostòlics, la primera catequesi i els primers documents de l’organització eclesiàstica, els apòcrifs bíblics, els gnòstics, els apologistes Justí principalment i la primera reacció antiherètica Ireneu especialment, el començament de l’exposició bíblica Hipòlit i Orígenes sobretot i els primers moralistes Climent d’Alexandria, Tertullià i Cebrià l' època d’or , de Nicea a Calcedònia, amb el desplegament de les grans escoles i amb la presència de figures extraordinàries…