Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
apòcrif
Bíblia
Cadascun dels llibres religiosos que no són considerats canònics.
Per als protestants, els apòcrifs són els llibres que es troben en la traducció grega de l’Antic Testament, en la versió dels Setanta i en la Vulgata, però manquen en el cànon jueu són els llibres de Tobies, Judit, la Saviesa, l’Eclesiàstic, Baruc, Macabeus I i II, i alguns capítols d’Ester i de Daniel Aquests llibres són anomenats deuterocanònics pels catòlics i han entrat en llur cànon Els catòlics anomenen apòcrifs uns escrits de font jueva o cristiana que s’assemblen als llibres canònics per llur tema o per llur atribució a un autor inspirat Els més coneguts són la Vida de Jesús, el…
deuterocanònic | deuterocanònica
Bíblia
Dit de cadascun dels llibres bíblics que són en la traducció grega de l’Antic Testament dita dels Setanta i en la Vulgata però manquen en el cànon jueu (cànon bíblic).
Per aquest motiu la canonicitat d’aquests llibres fou discutida en l’Església primitiva, i no arribà a ésser definida oficialment, en l’Església Catòlica, fins al concili de Trento 1546 La tradició exegètica reformada empra el terme apòcrif
rèquiem
Cristianisme
Pregària llatina, que comença amb la frase Requiem aeternam dona eis, Domine (‘Doneu-los, Senyor, el repòs etern’).
Extreta de l’apòcrif llibre IV d’Esdres, i que hom resa sola o com una antífona al final dels salms o com a conclusió de l’ofici de difunts, o encara com a introit de la misa de difunts
presentació
Bíblia
Ritu de l’Antic Testament pel qual els pares consagraven a Jahvè els primogènits en el temple de Jerusalem; després en pagaven el rescat per cinc sicles.
La litúrgia cristiana commemora la Presentació del Senyor juntament amb la purificació de Maria el 2 de febrer la Candelera —els grecs l’anomenen ‘Ψπαπαντέ, ‘trobament’, de Jesús amb Simeó — i el 21 de novembre celebra la festa de la Presentació de la Mare de Déu d’acord amb el relat llegendari de l’evangeli apòcrif de Jaume, segons el qual a l’edat de tres anys fou presentada al temple, on romangué fins a dotze anys dedicada a Déu Festa tardana, era coneguda a l’Orient al s VII i fou introduïda a Avinyó el 1371, bé que no fou difosa fins el 1585 per Sixt V Ambdues festes han estat …
contalla
En algunes històries, fet apòcrif que és presentat barrejat amb uns altres de veritables.
targum
Bíblia
Cadascuna de les antigues ‘versions’ (en arameu targū’m) aramees de la Bíblia hebraica.
Provenen originàriament de la traducció oral de les lectures bíbliques a la sinagoga, quan els jueus deixaren d’emprar l’hebreu per servir-se de l’arameu Això explica el seu caire homilètic i parenètic, amb molta paràfrisi, que en fa una font insubstituïble per a l’estudi de l’exegesi bíblica jueva i de la comprensió de molts passatges neotestamentaris Els principals targums —anteriors a l’era cristiana— són el Targum d’Onkelos Onkelos, sobre el Pentateuc, escrit en llengua literària i que fou la traducció normativa rabínica, originàriament palestina, bé que fixada i puntuada a Babilònia, i…
pseudògraf | pseudògrafa
Dit d’una obra o escriptura atribuïda falsament a qui no n’és l’autor; apòcrif.
pseudoepígraf
Bíblia
Llibre no canònic de l’Antic Testament d’acord amb la nomenclatura protestant i que correspon, per als catòlics, a apòcrif
.
cronicó
Historiografia
Denominació aplicada sovint per influència del erudits dels s. XVII-XIX, des de Pèire de Marca a Jaume Villanueva.
Va ésser aplicada als annals o, més pròpiament almenys per als cronicons catalans, a aquells texts que tenen una estructura semblant als annals, però amb text corresponent a cada data més detallat que una simple nota annalística i menys extens que una anotació de dietari Exemples d’aquest tipus mitjà i intermedi són la Chronica de Joan de Bíclarum que historia del 567 al 592 i la Crònica del Racional , del municipi barceloní amb anotacions des del 1311 fins al 1417, ambdues en llatí En realitat, hi ha texts com el Cronicó valencià i el Barcinonense IV o de Mascaró que presenten, en els…
document
Arxivística i biblioteconomia
Diplomàtica i altres branques
Segons el documentalisme, en sentit ampli, qualsevol font de dades recuperables en el temps i en l’espai.
La noció estricta de document en diplomàtica clàssica coincidia amb la del terme diploma , el qual tenia, fonamentalment, un contingut jurídic Alguns diplomatistes amplien ja l’objecte d’estudi d’aquella ciència als actes administratius, de qualsevol mena resolucions, informes, notícies, inventaris, comptes i notes, etc Segons la noció pròpiament arxivística, són documents tots els escrits que constitueixen un fons d’arxiu segons aquest criteri, cal considerar que tot document té origen en una institució o persona jurídica —que n'és l’agent productor—, que està interessada a conservar i…