Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
aprenent | aprenenta
Oficis manuals
Persona que aprèn algun ofici.
Normalment és un menor d’edat que treballa per a un empresari, a canvi que aquest o un representant capacitat li ensenyi un ofici o una indústria aprenentatge
qĕnĭē
Literatura
Cristianisme
Peça curta ritmada, d’un artifici combinatori molt elaborat, que hom canta en la litúrgia etiòpica.
Considerada la més alta expressió literària, hom n'aprèn els cànons —unes tretze espècies amb mètrica, nombre de versos i melodia diferents— a les escoles tradicionals
aprenentatge
Educació
Psicologia
Procés que implica un canvi real o potencial del comportament relativament persistent, que és degut a la interacció subjecte-medi i es fa possible a través de l’activitat i/o de l’observació del subjecte.
Perquè hom pugui aprendre, però, cal que l’organisme hagi assolit el nivell corresponent de desenvolupament, la qual cosa sí que és influïda directament per l’herència Per mitjà de l' aprenentatge clàssic , formulat per Ivan P Pavlov, el subjecte aprèn a comportar-se davant un nou estímul de la mateixa manera que es comportava davant un de conegut Per exemple, un gos pot segregar saliva en sonar una campana, mentre que abans només ho feia en ésser-li presentat el menjar Per a assolir el nou mòdul de comportament caldrà que, durant diverses vegades, el so de la campana i la presentació de l’…
aprenentatge
Sociologia
Període durant el qual hom aprèn un ofici o una professió.
En les relacions de producció menestral es caracteritzava pel contacte directe entre mestre i aprenent i pel coneixement complet de l’ofici amb la introducció de l’organització científica del treball i la seva divisió, la formació professional pretén d’aconseguir únicament un rendiment més gran i una major rapidesa en l’execució de les operacions Certes tendències patronals condicionen l’aprenentatge a l’execució de tasques immeditament útils i, especialitzant-s’hi tot seguit, l’aprenent no té ocasió d’exercitar-se en totes les tècniques de la seva professió Els qui consideren que l’aprenent…
neurodidàctica
Educació
Disciplina que tracta d’aplicar els coneixements de la neurociència per millorar les estratègies didàctiques d’aprenentatge.
Estudia les condicions sota les quals l’aprenentatge humà pot ser optimitzat al màxim Després de l’anomenada “dècada del cervell” 1990-2000 i de l’Any Internacional de la Neurologia 2012, l’aprenentatge ja no es planteja sense la utilització dels coneixements aportats per la neurobiologia Se sap que s’aprèn amb tot el cervell i que en aquest procés es modifiquen els circuits neuronals Gerhard Preiss, catedràtic de didàctica de la Universitat de Friburg, el 1988 proposà la introducció d’aquesta disciplina, que agrupa els coneixements de la pedagogia, la didàctica i les neurociències Si bé a la…
mixedema infantil
Patologia humana
Anormalitat física i intel·lectual de l’infant per disfuncionalisme de la glàndula tiroide.
Pot ésser congènit o adquirit El congènit, manifestat ja el primer mes de vida, és degut a una absència, possiblement total, del cos tiroide Els símptomes són cap voluminós, front estret, llavis gruixuts, llengua tumescent, boca salivosa, coll curt, cabells secs, mans i peus inflats, pell seca, circulació lenta, temperatura baixa i talla inferior a la normal nanisme L’infant aprèn a caminar molt tard, però no a parlar els seus òrgans sexuals resten infantils La mort sol sobrevenir al cap de 20 a 30 anys L' adquirit és conseqüència de lesions infeccioses tiroidals produïdes per la rosa, l’…
deuteroaprenentatge
Educació
Aprenentatge que consisteix a reflexionar i prendre consciència de la manera com s’aprèn.
Es considera un aprenentatge de segon ordre o que tracta d’aprendre a aprendre Reflexiona sobre el mateix procés d’aprendre El terme fou usat per primera vegada per Gregory Bateson cap el 1940 i es refereix a l’organització de l’aprenentatge seguint el principi aristotèlic que diu “Allò que hem d’aprendre ho aprenem fent-ho”
balbotejar
Parlar amb una pronunciació imperfecta i vacil·lant, especialment l’infant quan aprèn a parlar.
llengua inicial
Lingüística i sociolingüística
Llengua primera que s’aprèn a parlar en la llar familiar quan s’és menut.
socialització
Psicologia
Sociologia
Procés pel qual un individu aprèn i interioritza els elements de la cultura del seu entorn social.