Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
taller d’adaptació escolar i d’aprenentatges instrumentals bàsics
Educació
Unitat escolar creada per l’administració educativa catalana el 1997 amb la finalitat d’acollir transitòriament alumnes d’educació secundària obligatòria que arriben a Catalunya, procedents d’altres cultures i idiomes, desconeixent-ne les formes de vida escolar, la cultura i la llengua.
La seva finalitat és aproximar aquest alumnat al país receptor i introduir-lo al coneixement bàsic de la llengua pròpia de l’ensenyament Els TAE constitueixen una de les activitats que inclou el Servei d’Ensenyament del Català en el projecte Anselm Turmeda El seu nombre l’any 2000 era de 30
coneixement previ
Pedagogia
Psicologia
Coneixement de què disposa un alumne a l’hora d’iniciar l’aprenentatge d’un altre coneixement relacionat amb aquell que ja té.
Des d’una visió cognoscitivista de l’aprenentatge, la detecció i el control per part de l’educador dels coneixements previs dels seus alumnes és un factor essencial que garanteix l’adequació de la intervenció pedagògica i el consegüent assoliment de nous aprenentatges significatius Els coneixements previs són, doncs, el punt de partida dels aprenentatges Allò que l’alumne ja sap sobre un nou contingut d’aprenentatge és, de vegades, erroni o parcial el procés d’ensenyament-aprenentatge ha d’afavorir la reelaboració estructurada, ampliada o aprofundida dels…
ensenyament actiu
Educació
Ensenyament fonamentat en la participació activa de l’alumne en el procés d’aprenentatge.
L’ensenyament actiu potencia els aprenentatges elaborats pel mateix alumne, i la seva activitat no s’ha d’entendre forçosament com una activitat física observable, sinó que, des d’una perspectiva constructivista constructivisme, l’activitat de l’alumne ha de manifestar-se essencialment en l’elaboració dels processos intellectuals relacionats amb l’aprenentatge
conflicte cognoscitiu
Pedagogia
Psicologia
Situació que es produeix en el procés d’adquisició de nous coneixements si els coneixements previs de l’alumne entren en contradicció amb les noves informacions que hom vol integrar en la seva estructura cognoscitiva.
Aquest estat de contradicció cognoscitiva genera un desequilibri que ha de servir per a modificar els esquemes de coneixement de l’alumne i enriquir-los a través de la precisió, l’ampliació o l’aprofundiment Del desequilibri hom passa, doncs, a un reequilibri cognoscitiu amb una capacitat d’adquisició i de transferència d’aprenentatges superior a la de l’equilibri inicial
unitat d’adaptació curricular
Educació
Unitat flexible per a atendre la diversitat de necessitats educatives de l’alumnat d’educació secundària obligatòria d’un centre docent.
Les UAC atenen preferentment l’alumnat que requereix estratègies metodològiques i organitzatives prou diferenciades de les de l’aula ordinària Sense perdre la referència dels objectius generals de l’etapa, s’hi prioritzen les àrees instrumentals, posant èmfasi en la globalització i la funcionalitat dels aprenentatges La seva organització és flexible per a permetre que l’alumnat hi sigui atès només el temps i en les àrees que calgui
unitat d’escolarització externa
Educació
Unitat externa als centres docents creada per tal de garantir l’atenció educativa a l’alumnat d’educació secundària obligatòria que té necessitats educatives especials, derivades de la inadaptació al medi escolar.
Són de caràcter temporal i revisable al llarg del curs Foren creades mitjançant acords entre el departament d’ensenyament i determinades institucions, per a integrar-hi alumnes que, a més de retard en els aprenentatges, presenten de forma reiterada i contínua trastorns de conducta greus, absentisme injustificat o rebuig escolar L’alumnat comparteix l’escolarització entre aquestes unitats —on se li ofereixen activitats específiques adaptades a les seves característiques i coneixements— i el centre docent al qual està matriculat
organitzador previ
Educació
Recurs didàctic que té com a funció establir una relació entre els coneixements previs d’un alumne i els nous coneixements que se li volen fer adquirir.
Els organitzadors previs constitueixen un dels elements integrants de la teoria de l’aprenentatge de David Ausubel aprenentatge significatiu Aquests organitzadors han de servir per a assentar els nous coneixements en l’estructura cognoscitiva d’un alumne, és a dir, per a construir aprenentatges significatius La funció principal d’un organitzador previ és, doncs, la de fer de pont cognoscitiu i salvar la distància existent entre allò que l’alumne ja sap i allò que hauria de saber per a aprendre significativament uns nous coneixements
llei de l’efecte
Psicologia
Principi bàsic de l’aprenentatge enunciat al començament del segle XX pel psicòleg nord-americà Edward Lee Thorndike.
La investigació experimental amb gats mostrà que, amb un tempteig d’assaig i error, eren capaços de descobrir el mecanisme que obria la gàbia on eren tancats Aquest descobriment posà de manifest que les accions amb conseqüències positives per a l’organisme s’aprenen, de manera que poden repetir-se en forma d’hàbits per contra, les accions amb conseqüències negatives no es repeteixen en forma d’hàbits Considerada un dels fonaments del conductisme, perquè evita referir-se a qualsevol intencionalitat, en l’actualitat s’accepta com a correcta, malgrat que no sigui capaç d’explicar…
memòria comprensiva
Educació
Categoria de memòria caracteritzada per la retenció d’aprenentatges significatius, és a dir, aprenentatges que han estat encaixats en l’estructura cognoscitiva d’un individu.
Didàcticament, la memòria comprensiva es contraposa a la memòria repetitiva o mecànica Perquè es produeixi una memorització comprensiva de nous coneixements s’ha d’haver creat una relació entre els coneixements previs de l’alumne i els nous coneixements que es volen aprendre És indispensable, doncs, considerar com a punt de partida de tot procés d’aprenentatge allò que l’alumne ja sap si es vol garantir l’activació de la capacitat de memorització comprensiva Generalment, l’ús de la memòria comprensiva comporta una major capacitat d’emmagatzemament i de temps de retenció dels coneixements
biblioteca escolar
Arxivística i biblioteconomia
Biblioteca que dóna suport a una comunitat escolar.
És un equipament educatiu format per documents en tot tipus de suport que té la missió d’afavorir l’adquisició de les competències bàsiques i el desplegament dels continguts curriculars en totes les àrees i etapes educatives En concret és fonamental per a l’assoliment de la competència informacional, el foment de la lectura i l’adquisició d’aprenentatges autònoms La legislació catalana del 2009 estableix que els centres educatius de Catalunya han de disposar d’una biblioteca escolar, però a la gran majoria de centres no s’ha assolit un servei de qualitat Des del 2005 la…