Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
passacaglia
Música
Actualment, composició en forma de variacions sobre un baix obstinat (variació).
Inicialment, al principi del segle XVII, el terme designava el ritornello instrumental executat habitualment amb una guitarra abans, al mig i després de les estrofes d’una cançó Aquests ritornelli o pasacalles -terme originari d’Espanya i que suggereix la idea de vagareig- es basaven en la fórmula harmònica I-IV-V-I, i sobre aquesta es podien produir llargues improvisacions al final de la cançó Aquesta fórmula, que quedà posteriorment reduïda a un baix, es convertí en el patró de variacions El terme passacaglia passà a designar aleshores el conjunt de variacions sobre un baix obstinat derivat…
xacona
Música
Dansa barroca de mètrica ternària en forma de variació, generalment sobre un baix obstinat.
La paraula chacona aparegué inicialment en la tornada d’una cançó ballable del final del XVI, originària d’Amèrica Molt popular a Espanya, aquesta cançó, de caràcter desimbolt, es caracteritzà per una mètrica ternària i mode major i per estar basada en la successió harmònica I-V-VI-V o I-V-VI-III-IV-V Aquesta fórmula harmònica derivà en diferents dissenys de baix, a partir dels quals s’elaboraren les variacions A banda de basar-se en un obstinat, la xacona comparteix una sèrie de característiques amb la passacaglia , com ara la mètrica, un tempo moderat i l’accent mètric sobre el segon temps…
moneda jaquesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda aragonesa d’or o de billó encunyada inicialment a Jaca i després a d’altres tallers com Montsó, Sarinyena o Saragossa.
La de billó s’originà al segle XI sota Garcia V de Pamplona 1035-54 i fou encunyada fins el 1719 La moneda d’or fou batuda per Sanç Ramires 1063-94, mancús de Jaca, amb la finalitat de pagar el tribut acordat al papa Or i billó porten la menció ARA-GON, però amb Sanç Ramires apareix també la forma IAC-CA, probablement fruit d’un amonedament parallel de caràcter episcopal i MON-SON referent a la nova seca Pere I d’Aragó 1094-1104 baté, també, a Montsó Des d’Alfons el Bataller 1104-34 sabem que el diner jaquès fou quaternal llei de 4 diners, 33% d’argent Sota Ramon Berenguer IV la moneda…
xilografia
xilografia Estampa xilogràfica acolorida, obra d’Enric Cristòfor Ricart i Nin, per il·lustrar Antony and Cleopatra de William Shakespeare (1939)
© Fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Art de gravar a la fusta (gravat) que consisteix a rebaixar i entallar amb gúbies i burins les parts de la superfície d’una planxa de fusta que han de restar blanques en l’estampa, tot deixant en relleu la superfície llisa per a ésser tintada i estampada sobre el paper.
Procediment primitiu d’estampació nascut a l’Orient arran del descobriment del paper a la Xina, el Musée du Louvre conserva la xilografia més antiga s VIII, procedent del Turquestan xinès, que representa el Buda assegut, gravada en salze Les primeres xilografies europees s XIV, gravades a fil gravat a fil, emprades per a jocs de naips, estampes religioses, tabularis, etc, prepararen l’adveniment dels tipus mòbils tipografia La majoria d’artistes del Renaixement A Dürer, L Cranach, A Altdorfer, etc en feren un mitjà important de llur realització artística Hom atribueix a L Cranach el…
cromorn

Cromorn soprano alemany del 1960
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta, de llengüeta doble amb càpsula d’aire, que consisteix en un tub estret i cilíndric, corbat en el seu extrem (en forma de J), amb vuit forats per als dits i d’altres de ressonància.
Els models grans posseeixen, a més, una o més claus protegides per una fontanella barrilet Fou molt emprat a l’Europa del Renaixement En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cilíndric La seva llengüeta no toca directament els llavis, sinó que està protegida per una càpsula amb una obertura per on bufar, de manera que vibra només sota el control de la pressió de l’aire Els sons produïts, sense la participació dels llavis, són uniformes pel que fa a volum i qualitat de so, sense possibilitats dinàmiques Els cromorns formen una família de sis membres,…
sonologia
Música
En la teoria de la música, la ciència de l’artificial en contraposició amb el terme sonètica, o la ciència del real (Otto Laske).
Aquests conceptes són una analogia dels termes fonètica i fonologia, que es fan servir en la lingüística Es tracta d’una disciplina pont entre la música i la tecnologia musical, propera a aspectes de l’enginyeria També s’aplica aquest terme a la ciència que tracta de la utilització d’ultrasons en exploracions mèdiques i veterinàries Centre de Sonologia de la Universitat de Glasgow El primer Institut de Sonologia s’establí a la Universitat d’Utrecht, com a successor del laboratori de música electrònica Natlab, que havia estat creat per Philips Indústries a Eindhoven el 1952, per a la…
fonts manuscrites
Música
Les fonts musicals manuscrites aparegueren amb les primeres representacions gràfiques dels sons, i sobre suports tan diferents com són la pedra, la fusta, el papir, el pergamí i, més endavant, el paper.
El sentit d’expressar les idees musicals per escrit, tot i que sigui controvertit, sembla que fou degut a la necessitat de memoritzar algunes melodies complicades per a facilitar-ne la transmissió o, simplement, per a poder reproduir-les sense dificultat -mitjançant trucs mnemotècnics- quan aquestes eren tantes que l’home ja no les podia retenir memorísticament El coneixement sobre la música d’etapes anteriors, pel fet que la tradició oral difícilment pot superar un ampli lapse, depèn, pràcticament en la seva totalitat, de les fonts manuscrites, siguin teòriques tractats o pràctiques…
música de Londres
Música
Música desenvolupada a Londres (Regne Unit).
Fou fundada pels romans al voltant de l’any 43 dC, i durant el segle VII fou capital del regne d’Essex Al segle XIV era la capital política, econòmica i administrativa d’Anglaterra i les notícies de l’època evidencien la forta atracció que produïa sobre els músics de tot el país, que sovint la visitaven Algunes de les primeres notícies sobre un conjunt musical són del 1454 i es refereixen als waits , guàrdies nocturns que tocaven diversos instruments Tenien el càrrec de músics oficials de la ciutat i sembla que arribaren a fer concerts regularment El 1348 Eduard III fundà la capella reial de…
interpretació
Música
En la música de tradició escrita, la partitura és la font d’informació bàsica per a donar a conèixer una obra tal com l’ha concebut el compositor, però, afortunadament, admet múltiples versions.
La notació mai no s’ha volgut tan precisa fins al punt que defineixi al cent per cent el resultat sonor final La interpretació aporta tot allò que hi ha entre el que la notació fixa i el que arriba a l’oïdor en un concert o per mitjà d’un disc Es podria dir que, amb excepcions, s’ha anat d’una menor a una major concreció en les dades faci litades per l’autor A això ha contribuït la invenció del diapasó 1711, del metrònom Maelzel 1815 i del fonògraf Edison 1877, entre altres estris, que han permès conèixer amb més exactitud l’alçada del so, el tempo i els diversos aspectes de la interpretació…
viola

Viola
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc, membre de tessitura contralt de la família del violí.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Morfologia i tècnica Pràcticament igual que el violí soprano en la forma i l’estructura, però més gran, la viola s’afina una quinta més greu que aquest do2-sol2-re3-la3 Atès que la proporció que representa l’interval que separa l’afinació de la viola de la del violí una quinta justa és 23 i que la proporció entre la mida mitjana de l’una i l’altre és aproximadament 34 -proporció que correspon a l’interval de 4a-, a la viola li correspondria teòricament estar afinada un to per sobre de l’afinació…