Resultats de la cerca

Rarament espontani als Països Catalans, és cultivat com a ornamental i com a planta farratgera

Habita als Alps, per sobre del límit de la vegetació arbòria i baixa fins a l’estrat arbori a l’època freda

És principalment arbori, i habita als boscs, parcs i fruiterars d’arreu d’Europa, llevat de les regions nòrdiques Hom el troba al nord de Catalunya i a les Balears únicament a l’hivern

La major part dels boscs de Catalunya són oberts a causa, principalment, del seu règim de gestió predominant, que es basa en torns de tala de 15 a 20 anys segons les espècies arbòries i els llocs Altres causes en són la joventut dels boscs que encara estan colonitzant camps i pastures abandonats durant les darreres dècades o que encara s’estan regenerant després de pertorbacions naturals o induïdes per l’home, i la manca d’aigua suficient per a mantenir un estrat arbori tancat

Ericàcies més destacades Arbutus unedo arboç , arbocer, cirerer d’arboç Arctostaphylos uva-ursi boixerola , boixerina, boixeringa, gallufera, raïm d’ossa Azalea sp azalea Azalea indica azalea de l’Índia Calluna vulgaris bruguerola , bronsa, xipell Erica sp bruc Erica arborea bruc poal, bruc arbori Erica cinerea bruc vermell Erica multiflora bruc d’hivern, cepell, xipell Erica scoparia bruc d’escombres, bruga Erica terminalis bruc valencià, cepell Erica tetralix bruc d’aiguamoll Rhododendron sp rododèndron Rhododendron ferrugineum neret , abarset, gavet, talabard Rhododendron…

Les arrels de les papilionàcies presenten bacteris simbiòtics assimiladors de nitrògen Comprèn al voltant de 10000 espècies, d’arreu del món Les flors de les papilionàcies són característiques Estan formades per cinc pètals desiguals l’estendard, que ocupa la part central, és més gran que els altres i els envolta en la poncella les ales són laterals els dos d’inferiors, més o menys soldats, formen la carena Papilionàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Adenocarpus telonensis escruixidor Afrormosia sp afrormósía asamela  Afzelia sp afzélia Amorpha fruticosa amorfa Anagyris foetida…

Descripció Vegetal llenyós d’uns 5 m d’alçària mínima la màxima ateny poc més de 100 m en les sequoies de Califòrnia i en alguns eucaliptus d’Austràlia, presenta un eix simple, anomenat tronc , el qual lleva, en l’anomenada enforcadura a una certa distància del sòl, unes primeres branques gruixudes dites besses o cimals , de les quals surten ramificacions de segon ordre, menys engruixides, i així successivament fins a arribar als branquillons més prims, els tanys Les besses o els cimals, les ramificacions i el conjunt de fulles o fullatge constitueixen la capçada , disposada a continuació…

Aquests treballs són estructurats en els sistemes de conreu , que són un seguit d’operacions que, amb ajuts tècnics concrets, permeten l’obtenció de les millors collites possibles per a un terreny determinat La diversitat de medis naturals susceptibles d’ésser aprofitats per l’home des del punt de vista agrícola dóna lloc, de forma natural, a una diversificació parallela en els sistemes de conreu El poblament dispers en un medi relativament hostil de molts pobles primitius és característic de les regions equatorials, on l’agricultura té un caire complementari de la caça i de la collita Així,…

Desenvolupament enciclopèdic A la pregunta retòrica de si existeix una història agrària com un camp específic del coneixement històric, amb una metodologia pròpia i amb paradigmes particulars, cal respondre afirmativament Malgrat que una gran part de les eines metodològiques i conceptuals que utilitza són comunes a la història econòmica, a la història social, a la història política, a la demografia històrica o a la història de la tècnica, el seu camp d’estudi la defineix com una especialització a part L’anàlisi d’aquesta temàtica no s’inicià amb la institucionalització de la nova especialitat…