Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
ardit
Anvers d’un ardit encunyat a Barcelona (1614) i revers d’un ardit encunyat a Perpinyà (1611)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Antiga moneda, petita, de coure anglesa anomenada farthing
en anglès.
Fou encunyada també a Bordeus pels ducs d’Aquitània on era coneguda amb el nom gascó de fardin o hardin ja al s XIV com a equivalent d’una quarta part del gros, i també a Navarra segons consta l’any 1400 Incorporat Bordeus a França, sota el regnat de Lluís XI 1461-83 foren encunyats ardits d’argent hardit , en francès en aquesta ciutat i també a Nantes amb el valor de tres diners Els ardits estrangers circularen per Catalunya a partir de mitjan s XV, circulació que fou repetidament prohibida Tanmateix, durant l’ocupació francesa dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1475-93, foren…
ardit
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana de billó del s XVI al XVIII.
Fou encunyada almenys ja des del 1523 a Perpinyà i a Puigcerdà i, a partir de mitjan segle almenys des de l’any 1553, també a Barcelona, on foren freqüents les encunyacions des del 1612, no solament a nom dels reis de la casa d’Àustria, sinó també de Lluís XIV de França Els ardits barcelonins eren de billó amb un baix contingut en argent L’ardit, que substituí l’antic dobler medieval, equivalgué a dos diners Fins el 1708 foren encunyades a Barcelona quantitats importants d’ardits Les encunyacions continuaren després del decret de Nova Planta, com la del 1755, feta a Segòvia en…
ardit | ardida
Heràldica
En les representacions heràldiques, dit del gall que aixeca una pota.
ardit
Avís, notícia.
ardit
Artifici emprat per a aconseguir alguna cosa, especialment per enganyar l’enemic; estratagema.
ral d’ardits
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de compte usada al Principat de Catalunya a partir del s. XVII amb una equivalència de 24 diners (ardit).
òbol
Numismàtica i sigil·lografia
A les edats mitjana i moderna, a molts països europeus, entre ells els de la corona catalanoaragonesa, moneda d’argent (segles IX-X) o de billó (del segle X endavant) de valor de mig diner.
Fou designat usualment com a malla i seguí els tipus del diner, així com gairebé sempre el seu contingut percentual d’argent A Catalunya els primers òbols foren encunyats per Carles el Calb 840-877, al taller de Barcelona, i hom en baté, juntament amb els diners, fins al segle XVI Des del 1612 el grup diner-òbol fou substituït pel de diner-ardit doble diner i des d’aleshores el mot òbol o malla passà a ésser únicament unitat de compte
excomunió
Dret canònic
Censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
El dret canònic distingeix l’excomunió latae sententiae , aplicada pel sol fet de cometre un mancament determinat, previst pels cànons, i l’excomunió ferendae sententiae , que requereix un judici previ L’excomunió fou emprada sovint com a arma política Són famoses, als Països Catalans, les excomunions de Ramon Berenguer I 1056, fetes pel papa a instàncies de l’àvia d’aquell, Ermessenda, i la de Pere el Gran, feta pel papa Martí IV el 1282, després de les Vespres Sicilianes, que fou causa del fallat intent d’invasió de Catalunya per Felip l’Ardit Els bisbes també utilitzaren l’excomunió amb…
tracamanya
Ardit de què hom es val per a treure d’algú allò que no vol donar.