Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
areòpag
Història
Consell aristocràtic d’Atenes.
En la monarquia primitiva era consultat pel rei, que més tard en fou el president com a arcont basileus Era l’organisme que regulava l’elecció dels arconts arcont que en acabar llur gestió hi passaven com a membres de dret Soló 594 aC li restà poder i força en la seva reforma, i el deixà reduït a un tribunal de garanties constitucionals i de les causes criminals que no havien estat jutjades a instància de part Efialtes 462-461 aC, cap del partit popular, li llevà totes les prerrogatives i privilegis, llevat de la supervisió d’afers religiosos i les causes criminals
aristocràcia
Història
Política
Classe o grup privilegiat que deté el poder aristocràtic.
kathākali
Teatre
Forma de teatre indi sorgida cap al segle XVII a Kerala.
Es tracta d’una dansa dramàtica, d’origen aristocràtic, sobre temes mitològics i d’esperit religiós, en què els actors s’expressen únicament a través dels moviments, particularment els gestos de les mans o mudres , i de vegades a través de sons estilitzats de fúria, sorpresa o por
distinció cultural
Sociologia
Diferenciació per sobre del comú d’una persona o un grup de persones pel fet de seguir amb gran dignitat les formes i els models de conducta arquetípics vigents dins el seu grup social.
Històricament, la classe burgesa ha pretès distingir-se culturalment mitjançant uns models de comportament cultural d’origen aristocràtic Pierre Bourdieu 1979 considera que els gustos habitus i les formes de comportament extern, que marquen un determinat estil de vida, són o poden ser un bon indicador per a situar les persones en el grup social de procedència
bàltic | bàltica
Història
Habitant d’estirp alemanya de les províncies Bàltiques de l’imperi rus.
Els bàltics provenien de la població urbana de les fundacions hanseàtiques, de la petita noblesa rural descendent de cavallers germànics secularitzats al s XVI i en menor proporció de la colonització rural Entre el sector aristocràtic dels alemanys bàltics barons bàltics l’imperi rus reclutà durant prop de dos segles molts alts funcionaris i militars Arran de la independència d’Estònia i Letònia i de les subsegüents reformes agràries 1919-20 els barons bàltics perderen, ensems amb la major part de llurs terres, la influència política, bé que la població germànica dels nous…
nō
Teatre
Gènere teatral japonès.
És un drama líric on la base és la mímica, el suport argumental i els decorats són mínims, i el vestuari és molt sumptuós Els temes del nō solen ésser guerrers o fantàstics els actors són tots masculins, i el cor, amb acompanyament d’alguns instruments musicals i amb l’addició de danses, té una importància primordial Hom en conserva més de dues-centes peces s XIV i XV, moltes de les quals són obra dels actors Kan-ami Mokiyo i el seu fill Zeami, teoritzador del gènere Representat inicialment a l’aire lliure, més tard les seves representacions han tingut lloc en locals tancats És un espectacle…
areté
Filosofia
Mot grec que significa virtut en els sentit de ‘qualitat’ i ‘capacitat’ i que en la ideologia de la classe aristocràtica denotà la condició de l’home superior per la naixença i la tradició de casta.
L' aret é expressava l’aptesa i la preparació físiques, el coratge i l’esperit heroic i responia a un concepte d’educació general del cos i l’esperit només accessible als “millors” áristoi Hom oposava aquest ideal educatiu, i la vida d’oci que n'era la condició, a l’educació professional, a la professionalització, de l’home ordinari, mancat d' aret é La idea d' aret é fou elaborada en la crisi soferta per la noblesa grega als segles VII-VI aC davant el desenvolupament de la nova economia monetària aristocràcia i fou exalçada entre els mateixos cercles aristocràtics pels poetes lírics…
escola sienesa
Art
Escola de pintura que es desenvolupà a Siena durant els segles XIII i XIV.
L’emotivitat religiosa i el caràcter aristocràtic són el denominador comú de la pintura sienesa, els representants més qualificats de la qual foren Duccio di Boninsegna, Simone Martini i els germans Pietro i Ambrogio Lorenzetti, artistes que s’alliberaren de les fórmules rígides de la cultura figurativa bizantina i incorporaren a la seva obra el color i el sentit del ritme del gòtic francès El gust pel detall, la finor del dibuix i la transparència de color són les característiques definitòries de l’estil noble i elegant d’aquests pintors Durant el segle XV, malgrat l’activitat a…
aristocràcia
Història
Política
Forma de govern en què el poder resideix en un grup social minoritari o reduït, privilegiat per raó del seu llinatge, poder econòmic, o per circumstàncies personals (moralitat, intel·ligència, nivell cultural).
El concepte, d’encuny aristotèlic, definit com a govern de més d’un, però no pas de tothom, distingeix entre aristocràcia en què el govern és dirigit al bé general i aristocràcia impura o oligarquia en què el govern és dirigit al bé particular Com a forma històrica, l’aristocràcia fou, en sentit estricte, la forma de govern de la societat grega arcaica, que perdurà després en algunes ciutats El domini de l’estructura d’aquesta societat, fonamentada en una producció agrícola i una economia natural, era a mans de terratinents constituïts en castes hereditàries que pretenien descendir dels…
pastorel·la
Literatura
Composició lírica que combina tres elements temàtics bàsics: el passeig matinal i l’encontre d’un cavaller —que a voltes és el poeta mateix— amb una pastora que guarda el bestiar, un diàleg a través del qual aquell requereix d’amor la noia, i el desenllaç de l’aventura, que pot ésser el consentiment o el refús de la requerida, i, encara, la burla de què és objecte el galant, amb la possible o real intervenció dels parents o l’amat de la pastora per auxiliar-la.
El gènere presenta diversitat de matisos quant a la forma, l’estil, la intenció i els elements constitutius Aquests darrers, amb llurs múltiples diversificacions, han tingut i tenen encara vigència i tractament folklòrics i en aquest sentit el gènere es pot considerar, àdhuc quant als seus precedents llatins medievals, com a arrelat en la tradició popular des dels orígens A partir de Marcabrú almenys, la poesia occitana conferí al gènere l’estructura i la forma que li esdevingeren clàssiques dins l’àmbit refinat i aristocràtic propi d’aquella El gènere, però, no ha estat mai…