Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
armilla
Armilla de vellut catalana (segle XIX)
© Fototeca.cat
Indumentària
Peça de vestir, ordinàriament sense mànigues, que cobreix el pit i l’esquena i que hom porta dessota l’americana, el jaqué, la levita, etc.
armilla salvavides
Armilla salvavides
Transports
Salvavides en forma d’armilla, preferentment de lona.
Conté a l’interior peces sovint parallelepipèdiques de capoc, suro, plàstic, etc, o bé aire, o pot ésser inflat amb aire, generalment en accionar una vàlvula que el connecta a un petit dipòsit d’aire comprimit que té incorporat, i que és cordat al cos amb una cinta al coll i una altra a la cintura
armilla antibala
Armilla antibala
Indumentària
Peça de vestir de plàstic o de metall destinada a protegir el tronc dels impactes dels projectils de pistola o de fusell.
És emprada especialment per la policia i l’exèrcit
armil·la
Astronomia
Forma genèrica usada per a designar diferents aparells astronòmics, formats per un, dos o més cercles, que foren usats antigament per a efectuar observacions.
El tipus més primitiu i elemental, que substituí el gnòmon, era format per un o dos cercles i només podia ésser usat per a observar el moviment del Sol fou usat per Eratòstenes s III aC per a calcular l’altura meridiana del Sol, la inclinació del pla de l’eclíptica, els punts equinoccials i la durada de l’any tròpic Hiparc s II aC usà armilles més perfeccionades, amb més anells, un dels quals fix en el pla del meridià i un altre en el pla de l’eclíptica, i aparegué així un altre tipus d’aparell l’esfera armillar zodiacal Ptolemeu s II dC anomenà un tipus d’armilla portàtil…
armil·la
Anatomia vegetal
Mena d’anell ínfer i ascendent que revesteix tota la part inferior del peu d’alguns bolets ( Gystoderma
, etc) i s’obre en forma d’embut en arribar vora el barret.
butxacó
Butxaca petita, especialment de l’armilla.
astrolabi
Astronomia
Tipus d’armil·la portàtil apta per a mesurar l’altura dels astres.
El model més conegut consistia en un cercle de metall que era sostingut amb una anella a la seva part superior i que era mantingut en el pla de la vertical de l’astre observat En dirigir l’alidada que girava a l’entorn del seu centre vers l’astre, una escala graduada situada al cantell del cercle donava el valor de l’altura de l’astre L’astrolabi sembla que era conegut dels egipcis al segle III aC encara d’altres n'atribueixen la invenció a Hiparc segle II aC En qualsevol cas fou Ptolemeu segle II dC qui el descriví en l' Almagest , perfeccionant-lo i diferenciant-lo de les altres armilles…
mallorquí
Lingüística i sociolingüística
Modalitat del català parlat a Mallorca, subdialecte del català insular o balear.
L’afinitat amb el català oriental iodització, neutralització de a e àtones, incoatius en -eix no en -ix , etc s’explica per la procedència dels colonitzadors Dins el vocalisme tònic es destaca la gran obertura de e i o obertes cel, cor i el predomini geogràfic de la fidelitat a la vocal neutra /é/ ceba En el vocalisme àton cal remarcar la reintroducció en certes condicions, de ẹ tancada en lloc de e penar pẹná, la distinció de o i u topar/tupar , neutralitzada quan segueix u o i tòniques cuní 'conill’, la pèrdua de -a en els esdrúixols acabats en -ia gabi 'gàbia’ i la singular…