Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
desarmament
Militar
Reducció progressiva dels arsenals, eventualment fins a la seva desaparició, subsegüent a la finalització d’un conflicte armat, especialment en aquell en què almenys una de les parts no pertany a les forces regulars d’un estat.
Forma part de la mena de processos coneguts amb el nom de Desarmament, Desmobilització i Reinserció DDR Molts dels conflictes on es desenvolupa aquest tipus de desarmament generalment parteixen d’una oposició violenta al govern mitjançant guerrilles, milícies, etc, que hostilitzen la policia i l’exèrcit o perpetren atemptats indiscriminats o selectius En aquests contexts, el desarmament té lloc unilateralment, és a dir, tan sols es desarma la part opositora, mentre que, en canvi, l’estat ha de mantenir els compromisos pactats en els acords de pau previs Una de les dificultats més grans d’…
arsenal
Transports
Establiment marítim militar tancat, bastit en un port defès, que consta de drassanes, tallers i magatzems on, a redós del mal temps, hom construeix, forneix, adoba i conserva els vaixells de guerra, com també llurs ormeigs, llurs provisions i llur armament.
Hom procura d’installar els arsenals en posicions estratègiques generalment, en desembocadures de rius o ries Sovint formen part d’una base naval
desarmament
Militar
Política
Limitació o supressió de l’armament bèl·lic susceptible d’ésser utilitzat en un conflicte internacional.
El desarmament plurilateral fou preconitzat per primera vegada a la conferència de la Haia 1899 Després de la Primera Guerra Mundial, la Societat de Nacions aconseguí de reunir a Ginebra 1932 una conferència internacional, bé que sense resultats El 1952, les Nacions Unides crearen una comissió encarregada per a reduir i reglamentar l’armament internacional Els principals acords de control d’armament conclosos després de la Segona Guerra Mundial fins el 1991 han estat condicionats per la guerra freda i protagonitzats pels EUA i l’URSS, els quals intentaren combinar els efectes dissuasius de l’…
bomba de neutrons
Militar
Bomba d’hidrogen en la qual els components són disposats de manera que la penetració de la radiació neutrònica és major que la proporcionada per explosió nuclear comuna; el flux instantani de neutrons de molt alta energia representa a la vora del 80% de la potència d’aquesta arma.
Basant-se en la gran sensibilitat dels éssers humans a la radiació nuclear, si aquest tipus de bomba es fa esclatar a una altitud a la ratlla dels 1000 m sobre el terreny, s’obté una arma que destrueix els éssers vius i deixa intacta una bona part de la matèria inorgànica de la superfície afectada Així, per exemple, una bomba de neutrons d’1 kilotó feta esclatar a 1 km d’altura pot neutralitzar les persones en una superfície de 2 a 3 km 2 A diferència d’altres armes nuclears, la bomba de neutrons produeix menys escalfor i efectes de xoc, i allibera més quantitat de neutrons i radiacions…
arma química
Militar
Agent tòxic, produït per síntesi química, emprat com a arma per tal de produir la mort o la incapacitació dels combatents o de la població civil.
Les armes químiques gasos, sòlids o líquids són dispersades per atomització per via aèria o mitjançant projectils, bombes, bombes de fum, coets, etc D’acord amb llur manera d’actuar es divideixen en neuroparalitzants inhibidors de la colinesterasa, hemolítics, sufocants o asfixiants, vesicants, lacrimògens, vomitius i incapacitants psicotomimètics D'entre els més coneguts sobresurten el neurogasos sarín , tabun i soman, i el vesicant gas mostassa Les armes químiques, extensament emprades durant la Primera Guerra Mundial, foren prohibides pel Protocol de Ginebra del 1925 i per una resolució…
infanteria de marina
Militar
Conjunt de tropes que formen part de l’armada i han estat entrenades per efectuar desembarcaments, a més de prestar serveis en vaixells i arsenals.
mesures pràctiques de desarmament
Militar
Terme establert per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1996 per a designar totes aquelles mesures de control de la demanda d’armes, l’oferta i els arsenals existents.
Les principals accions en aquest sentit fan referència al control de l’adquisició i de l’ús de les armes la creació de mesures de confiança la desmobilització i reintegració d’antics combatents la reforma del sector de seguretat el desminatge i la reconversió de la indústria militar les restriccions sobre la producció i sobre les transferències, i la recollida d’armes de la societat civil, tant en contexts postbèllics com en situacions d’inseguretat ciutadana
cursa d’armaments
Militar
Acumulació competitiva d’armaments entre dos o més estats amb finalitat dissuasiva.
El 1984 es despengueren en tot el món més de 80000 milions de dòlars per a finalitats militars, que equival a 1,5 milions de dòlars per minut Aquesta xifra és més de quatre vegades superior a la de 1950, a preus constants Encara que l’increment ha estat global, el major augment relatiu correspon als països del Tercer Món, que el 1981 absorbien el 25% de les despeses mundials, enfront de l’11% el 1960 Bona part d’aquest augment és degut al rearmament dels països d’Orient Mitjà Quant a les armes nuclears, aquesta cursa s’ha manifestat en una proliferació de tota mena de ginys Hom calcula que…