Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
història de l’art
Historiografia catalana
Disciplina especialitzada a historiar els fets artístics.
Desenvolupament enciclopèdic Tot i que ja es poden trobar a partir del s IV aC biografies d’artistes, tractats tècnics, guies de viatge i altres escrits relacionats amb l’art, es considera G Vasari, autor de les Vite de più eccellenti pittori, scultori et architettori 1550, el fundador d’aquesta disciplina J Wilkelmann, amb la publicació de Geschichte der Kunst des Altertums 1764, inicià la veritable història de l’art moderna L’etapa descriptiva de monuments i artistes Als Països Catalans, l’escola muntanyesa o de les Avellanes feu un pas decisiu per a la recerca historicoartística catalana…
historiografia de l’art
Art
Ciència especialitzada a historiar els fets artístics.
Hom pot trobar, ja entre els grecs i a partir del segle IV aC, biografies d’artistes Duris de Samos, tractats tècnics Antígon de Carist i Xenòcrates de Sició i guies de viatge Pausànies A l’edat mitjana abunden sobretot els tractats tècnics, com el tan celebrat del monjo Teòfil segle XII Tenen una particular importància, al segle XIV, el Libro dell’arte de C Cennini, i al segle següent altres escrits de diversos autors L Ghiberti, LB Alberti, P della Francesca i F Luca Pacioli A la primera meitat del segle XVI, així mateix, hom troba els cèlebres manuals d’A Dürer, i freqüents…
monument nacional
Museologia
Història
Monument que pel seu valor arqueològic o històric, per decret positiu, queda sota la tutoria de l’estat amb vista a la seva conservació i restauració.
A l’Estat espanyol tots els monuments quedaren des del 1803 sota la dependència del ministeri d’instrucció pública i belles arts, que era assessorat per l’Academia de la Historia, pel que fa als monuments històrics, i per la de Bellas Artes de San Fernando, pel que fa als artístics des del 1850 L’actuació esllanguida d’aquestes dues entitats, hom intentà de revitalitzar-la el 1900 amb la catalogació completa i ordenada de totes les riqueses artístiques de l’estat amb la creació d’una inspecció general administrativa de monuments artístics, dependent del ministeri…
tlingit
Etnologia
Individu d’un poble amerindi del grup atapascà, de la família lingüística na-dené, que habita a la costa i a les illes properes del S d’Alaska, des del riu Copper fins al canal Portland.
Amb els haides haida i els kwakiutls kwakiutl, constitueixen l’anomenat grup dels indis del NW, caracteritzat pels treballs artístics de fusta tòtems, cabanes, canoes, màscares Actualment són uns 5 000 individus
luminotècnia
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tècnica de la il·luminació, amb llum artificial, d’espais oberts i tancats i amb fins funcionals o artístics.
Des del punt de vista físic es fonamenta sobretot en la fotometria, però també en l’estètica i en els principis fisiològics i higiènics de la visió El coneixement de les característiques dels focus lluminosos intensitat, longitud d’ona, luminància, forma, etc és bàsic, com també ho és el del comportament dels objectes illuminats coeficient de reflexió, efecte dels colors, etc En luminotècnia hom empra correntment les diverses magnituds fotomètriques, com la quantitat de llum, el flux lluminós, la intensitat lluminosa, la illuminació, la luminància i el rendiment lluminós a més, són definits…
guadamassil
Art
Cuir pintat o gravat amb dibuixos estampats, originari, a l’edat mitjana, de la ciutat nord-africana de Gadames.
A través de Còrdova, primer centre de fabricació al qual s’afegiren Granada, Madrid, València i Barcelona, fou exportat a la resta d’Europa A voltes amb damasquinats d’or i argent, fou utilitzat per a folrar caixes, arquetes, coixins, poltrones, etc, per a entapissar parets d’estances i per a l’enquadernació de llibres Rebé la influència de diferents estils artístics i assolí el màxim apogeu als ss XVI i XVII
inconscient
Psicologia
Conjunt de processos que condicionen la conducta i que no afloren al llindar de la consciència.
Objecte d’estudi per part de Leibniz, Schopenhauer, GT Fechner, etc, fou S Freud qui posà en relleu la seva importància en el comportament humà Constituït per desigs i per processos psicològics dinàmics reprimits per la censura, les forces inconscients poden influïr en la vida conscient de l’individu i són sublimats, de vegades, en certs valors superiors artístics, religiosos, etc els processos inconscients es tornen conscients en eliminar les repressions, sia durant el somni o a través de la psicoanàlisis
terrissa
Arts decoratives
Objecte o conjunt d’objectes, tals com olles, càntirs, gerres, cassoles, tests, etc, fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita.
La manca d’esmalts i vernissos, així com el tipus de terra, la coloració rogenca que li donen, després de la cocció, els derivats de ferro i, sobretot, la destinació a l’ús domèstic, en fan una categoria especial dins la ceràmica, que la distingeix, d’una banda, dels productes artístics, coneguts per ceràmiques, terracotes, porcellanes, rajola de València, etc, i de les peces de terra cuita sortides de la bòbila, de l’altra, i finalment de la vaixella fina coneguda amb el nom de pisa
interiorisme
Art
Especialitat professional que es dedica al disseny i a l’arranjament d’espais tancats destinats a l’habitacle i a l’entorn humà.
També rep el nom d' arquitectura d’interiors , perquè és una branca d’aquesta, centrada en la decoració i el condicionament dels espais closos de la casa o els edificis L’interiorista és un tècnic que, a partir d’uns volums estructurals predeterminats, estudia la disposició i dimensió dels factors de circulació, proporcions antropomòrfiques, tancaments, zonificació, mobiliari, elements de disseny, objectes artístics, color, llum, so, etc, i els ordena de tal manera, que, en llur conjunt, permetin d’endevinar un programa coherent de planificació
art concret
Art
Denominació donada a l’art abstracte per Theo van Doesburg, contrari a aquest nom, tot i pertànyer al corrent artístic que designa.
El 1930 començà a París el moviment i la formació del grup artístic de l’art concret, els principis del qual la creació d’una obra d’art ha d’ésser plasmada en formes plàstiques i en colors purs foren exposats a la revista del mateix nom A la mort de van Doesburg 1931 es dissolgué el grup, però manifestacions com les dels grups artístics de Cercle et Carré 1930 i Abstraction Création 1931 i, sobretot l’obra 1936 de Max Bill, ampliaren aquest moviment, que donà nom a bona part de l’art d’avantguarda internacional 1944
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina