Resultats de la cerca

Hom en fa l’assecatge al sol, o, molt més sovint, en forns assecadors A partir de la copra és extret l'oli de copra

La proporció i el grau de divisió dels components depenen de la forma i de les dimensions de la peça que hom vol buidar i de la natura del metall Segons la composició de la sorra d’emmotllament, els motlles poden ésser emprats sense deixar-los assecar els de sorra verda o han d’ésser assecats prèviament els de sorra d’estufa

Conté fosfat tricàlcic i fluorur de calci, a més de petites quantiats de composts orgànics nitrogenats

Té el cap petit i les banyes cilíndriques amb solcs transversals El pèl, llarg i llanut, és de color marró fosc Habita als altiplans del Tibet, fins als 6 000 m Els iacs en estat salvatge actualment molt escassos poden atènyer fins a 1,9 m d’alçada a la creu els mascles i 1,6 les femelles Els iacs domèstics són més petits, i tenen una gran importància en la subsistència tradicional dels tibetans i altres pobles, als quals forneixen de carn, llet, llana i, a partir dels excrements assecats, combustible

Els filaments llefiscosos de la tija, un cop extrets, sobreposats en angle recte i assecats al sol, formaven làmines, que, tallades adequadament i encolades l’una darrere l’altra, constituïen el rotlle Inicialment hom escrivia tot seguint la direcció de les fibres part anomenada recto, mentre que a l’altra banda les fibres es mantenien perpendiculars verso Quan el rotlle era ja inservible, hom aprofitava el revers en blanc per a escriure-hi d’altres texts L’ús dels papirs faraònics es remunta al segle XXX aC, mentre que els grecs més antics són del segle IV aC El papir escrit més…

Les formes silvestres són lianes de fins a 30 m de llarg, que es fan vora rius i en boscs humits, a l’Europa meridional Les formes conreades són arbustives, a causa de la poda en forma de cep , del qual cada any surten branques o sarments o bé enfiladisses, enasprades en forma de parra La planta conreada té el seu origen a la regió càspia El conreu de la vinya actualment és estès a quasi totes les regions temperades del món Resisteix bastant l’eixut i no tolera els freds intensos Els seus principals enemics són el míldiu Plasmopara viticola , l’oïdi Uncinula necator i la filloxera…

És un aliment complet, puix que conté lípids, glúcids, pròtids i sals minerals sobretot de fòsfor i de potassi i un producte estimulant pel seu contingut en teobromina i en indicis de cafeïna Constitueix l’ingredient bàsic de la xocolata Per a obtenir la pasta de cacau els grans són sotmesos primerament a una fermentació, facilitada per una polpa àcida i rica en sucres que els envolta i que fa propici el creixement d’una flora microbiana complexa el llevat Saccharomyces theobromae és característic Aquesta fermentació dura de cinc a set dies en el cacau forastero i de dos a tres en el criollo…

Les principals operacions de la taxidèrmia són la separació de la pell i el muntatge Hom les inicia amb l’espellament de l’animal, conservant-ne el crani i la mandíbula inferior i els ossos dels membres Després hom neteja la pell i aplica a la seva cara interna un compost a base d’arsènic que en facilita la conservació Fet això, hom n'efectua el muntatge la pell és farcida amb alguna fibra tèxtil i hi és disposada adequadament una armadura de filferro per tal de donar a l’animal una actitud de viu Finalment, els ulls són substituïts per globus oculars artificials de vidre, esmalt, etc L’ús de…

Els primers papers pintats aparegueren a França, durant el s XVI, destinats a reemplaçar les tapisseries i les pintures murals Inicialment eren fabricats per estampació del dibuix amb motlles de fusta i acoloriment posterior per mitjà de trepes El 1688, Jean Papillon introduí el sistema d’estampació contínua, que permetia la reproducció de dibuixos complets pintures, tapisseries, ornaments arquitectònics, etc, i a mitjan s XVIII hom adoptà el mateix sistema que per a l’estampació d’indianes Actualment hom realitza la impressió de papers pintats per l’aplicació de pintura al tremp o de tinta…

Hom creu que representava una muntanya que unia la terra amb el cel, el camí que emprava la divinitat per a visitar el seu temple Bé que apareix clarament documentat en la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC, els seus orígens potser són molt anteriors per a alguns, es remuntaria al període protohistòric 3100-2700 aC i ja hauria estat plenament en ús durant el període sumeri antic 2700-2371 aC És, en qualsevol cas, un producte del poble sumeri Des d’un punt de vista arquitectònic, el zigurat consta bàsicament d’un nucli de maons assecats al sol i recobert de maons cuits Emplaçat sobre…