Resultats de la cerca

Els palimpsests a l’edat antiga i medieval foren deguts tant per la pèrdua d’interès del text primitiu com per l’escassetat de pergamí nou per a escriure La neteja del pergamí es feia o bé amb líquid que esvaïa la tinta o bé rascant l’escriptura primitiva No és pas veritat, com s’ha dit, que els monjos esborressin els texts pagans per tal d’escriure-n'hi de religiosos al damunt, car hi ha casos de texts clàssics escrits damunt texts religiosos com passa al còdex 103 de Ripoll, en què, al damunt d’homilies i d’un tractat de medicina dels segles X i XI, hi ha la Farsàlia de Lucà, reescrita al…

Hom en pot seguir la transformació a través d’una sèrie de formes intermèdies testimoniades per alguns fragments, com el palimpsest d’Aulus Gelli i el papir de l’epítom de Tit Livi El factor més important de transformació fou sens dubte el canvi d’angle d’escriptura, que de tancat passà a recte Això provocà que no sols els gruixos i prims de les lletres s’alteressin els traços gruixuts passaren a verticals, i els prims o fins, a horitzontals, sinó que també algunes lletres passessin a unes noves formes, com a, b, d, e, g, h, m, n, q, r, s, u hom pot dir, doncs, que esdevingueren…

La R llatina majúscula prové de la forma que havia pres en el grec occidental, el qual havia afegit un traç oblic a la forma primitiva del fenici, de l’etrusc cercle cap a l’esquerra i del grec clàssic, que no presentaven encara aquell traç oblic La R clàssica romana és formada per tres traços un de llarg vertical, un altre de semicircular a la meitat superior dreta del primer, i un traç recte oblic que surt de la base del semicercle cap a la dreta i acaba quelcom corbat Cadascun d’aquests traços era executat en un temps El primer traç acostuma a tenir un reforç a la base En intervenir la…

La N majúscula llatina és derivació directa de la lletra grega i etrusca corresponent d’origen fenici La N clàssica romana constava de tres pals traçats en tres temps el primer baixava vertical el segon arrencava de la part superior del primer i baixava en diagonal cap a la dreta el tercer traç, parallel al primer, finia a l’extrem inferior del segon El primer traç tenia un reforç estètic a l’extrem inferior, i el tercer el tenia a sobre Amb la velocitat, aquests traços originaris es redueixen a dos 1,2+3 i fins a un de sol ondulat en l’escriptura més cursiva dels segles I i II La duresa del…

Composició i utilització de la sal Procedeix de la sal gemma, triturada, mòlta i purificada mitjançant rentatge o dissolució i ulterior cristallització Sol contenir fins a un 3% d’aigua i petites proporcions 2,5% d’altres sals clorurs i sulfats càlcics, magnèsics i sòdics També té indicis de bromurs, iodurs, liti i bor La sal és higroscòpica per les sals magnèsiques i hom hi pot afegir antiaglomerants o dessecants, com silicats, ferrocianurs o fosfats càlcics o magnèsics, per evitar que s’agrumolli i es faci feixuga És emprada com a condiment per als aliments, bé que des del punt de vista…

L’any 1428, el florentí Leonardo Bruni compongué una oració fúnebre per a Nanni degli Strozzi on apareix, en un context revelador, la paraula humanitas , la història i el sentit de la qual constitueixen una dada imprescindible per a la comprensió de l’humanisme renaixentista Humanitas és un mot llatí que tradueix el grec φιλανϕρωπια, que significa ‘amor a la condició humana’ i que fou usat per primera vegada per Èsquil, que l’aplicà a la benevolència de Prometeu envers els homes A l’època hellenística i romana era una qualitat desitjable en un monarca, i sant Pau l’atribuïa a Crist El llatí…

Comprèn diversos períodes, que reflecteixen les diverses vicissituds històriques de Roma i dels països que recolliren la seva tradició un període inicial època arcaica, una època d’extraordinària florida època clàssica i una progressiva decadència, seguida de l’època cristiana, de la medieval i de la renaixentista Les èpoques arcaica i clàssica Bé que Roma no produí una cultura ben personal, l’assimilà d’altres pobles, l’adaptà segons el seu temperament i les seves necessitats i la difongué pertot Fou Grècia, però, la seva mestra natural primer, d’una forma indirecta, a través dels etruscs…