Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
policia autonòmica
Militar
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, cos policíac civil, jerarquitzat, amb una competència i unes funcions situades teòricament entre les de la policia de l’estat i les de les policies municipals o locals.
La Constitució del 1978 contempla la possiblitat de creació d’un cos policíac per part dels òrgans de govern autonòmic d’acord amb els articles 149-29 d’aquest text, en la forma que els respectius estatuts determinin, dins del marc del que disposi una llei orgànica Només els estatuts d’autonomia de Catalunya i del País Basc articles 13 i 17, respectivament ajuden a configurar el concepte legal de policia autonòmica Si bé en principi els cossos tradicionals i forals d’algunes nacionalitats són exclosos d’aquest concepte, a Catalunya els mossos d’esquadra i al País Basc els Miñones d’Àlaba i…
administració autonòmica
Dret administratiu
Administració pública de nivell intermedi entre l’administració local i l’administració central.
Es dóna en aquells països on l’estat reconeix l’autogovern i la potestat legislativa de determinats territoris, als quals transfereix part de les seves facultats L’administració autonòmica sorgeix a Espanya arran de l’aprovació dels estatuts d’autonomia de la Segona República i, després del franquisme, a partir de l’aprovació de la constitució de 1978 El concepte d’administració autonòmica, bé que amb noms diferents, és substancialment el mateix que el que vigeix en els estats federals Alemanya, EUA, etc
autonòmic | autonòmica
administració pública
Dret administratiu
Conjunt de persones públiques i d’òrgans encarregats d’exercir les potestats administratives i l’administració central, autonòmica, institucional o corporativa.
Als països occidentals i els que han rebut llur influència existeixen, normalment, tres grups de persones i òrgans públics l’administració central, l’administració local, i l’administració institucional, a les quals hom pot afegir, en els estats federals o en aquells on existeixen regions autònomes, l’administració autonòmica o similars El conjunt d’aquestes administracions integra, per mitjà de vinculacions jurídiques més o menys intenses segons els països i les tendències polítiques, l’administració pública, i els fins d’interès general són acomplerts per una administració o…
separatisme
Política
Voluntat atribuïda a un grup humà, localitzat geogràficament i que té una real o suposada personalitat regional o, més sovint, nacional, de separar-se de l’estat del qual forma part per constituir, en exercici del dret dels pobles a l’autodeterminació, un nou estat independent i plenament sobirà.
S'identifica, per tant, amb els termes secessionisme o independentisme Altrament, el separatisme no ha estat objecte de cap definició jurídica i no figura dins les matèries tractades en dret internacional o en les relacions internacionals, la qual cosa ha fet que sovint hagi estat manipulat conceptualment Els sectors més unitaristes dels estats amb minories nacionals freqüentment han titllat de “separatista”, intentant així desqualificar-la, qualsevol demanda autonòmica o descentralitzadora, per modesta que fos, alhora que han negat la sobirania del territori separatista i, per…
escola pública
Educació
Escola la titularitat de la qual correspon a l’administració central, autonòmica o local de l’estat.
contracte administratiu
Dret
Contracte celebrat per una administració pública amb persones naturals o jurídiques.
Ha de tenir per objecte l’execució d’obres, la gestió de serveis públics i els subministraments, quan així ho declari expressament una llei, o quan estigui vinculat directament al desenvolupament d’un servei públic, amb independència del seu contingut Els contractes públics estan subjectes a la legislació bàsica estatal que estableix el marc de regulació de contractació a fi de garantir l’adequació als principis de llibertat d’accés a les licitacions, de publicitat i transparència de procediments, i no-discriminació i igualtat de tracte entre els candidats, tot assegurant, així mateix, un ús…
beneficència
Sociologia
Acció d’ajuda directa, permanent o transitòria, especialment material, als qui no disposen de mitjans suficients per a cobrir necessitats intel·lectuals o materials bàsiques.
En èpoques pretèrites, aquesta acció de beneficència, tant pública com privada, fou d’una gran extensió Modernament, l’evolució dels conceptes de solidaritat humana i també la introducció de nous principis sobre les obligacions i els deures socials i estatals han fet que la beneficència tradicional hagi estat gradualment substituïda per altres sistemes d’assistència, com la seguretat social La beneficència pública és organitzada i sostinguda pels organismes oficials, amb més o menys ajuda ocasional, però directa, dels ciutadans actua com a beneficència estatal, provincial, autonòmica…
bantustan
Geografia
Política
A la República de Sud-àfrica, cadascun dels territoris que del 1962 al 1991 el règim de segregació racial aleshores vigent assignà als pobles indígenes africans apartheid
).
Els seus habitants hi gaudien, en teoria, dels mateixos drets que els blancs en llurs territoris Les reserves, constituïdes el 1913 pel Natives Land Act número 27 i eixamplades el 1936 pel Native Trust and Land Act número 18, foren destinades, dins la política d' apartheid , a formar la base territorial dels bantustans oficialment, en anglès, Bantu Homelands, on els indígenes podien conservar llur identitat ètnica i desenvolupar la cultura pròpia El Promotion of Bantu Self-Government Act del 1959 preveia la creació de bantustans per als principals grups ètnics, dotats d’una autonomia limitada…
front popular
Política
Front comú propugnat per la tàctica política dels moviments socialista i comunista, de caràcter defensiu i que reuneix les organitzacions de la classe obrera, dels camperols i de la petita burgesia urbana i liberal a fi de frenar l’avanç del feixisme i del nacionalsocialisme.
Es materialitzà per primera vegada pel juliol del 1934, amb l’aliança del partit comunista i del partit socialista francès SFIO Consagrat pel setè congrés de la Internacional Comunista juliol-agost del 1935 com a exponent de la tàctica del moviment comunista mundial, el front popular prengué formes diverses segons els estats, si bé a Europa es manifestà, sobretot, en pactes electorals, que triomfaren a Espanya febrer del 1936 i a França comunistes, socialistes, radicals i altres pel maig del 1936 A l’Estat espanyol hom en troba els orígens en la resistència, per part de les organitzacions…