Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
països bàltics
Història
Independitzats de l’imperi rus el 1917, després del tractat Germanosoviètic del 1939 foren reconeguts com una part de la zona d’influència de l’URSS, la qual els annexionà en 1940-41 fins el 1991, que recuperaren la independència
bàltic | bàltica
Història
Habitant d’estirp alemanya de les províncies Bàltiques de l’imperi rus.
Els bàltics provenien de la població urbana de les fundacions hanseàtiques, de la petita noblesa rural descendent de cavallers germànics secularitzats al s XVI i en menor proporció de la colonització rural Entre el sector aristocràtic dels alemanys bàltics barons bàltics l’imperi rus reclutà durant prop de dos segles molts alts funcionaris i militars Arran de la independència d’Estònia i Letònia i de les subsegüents reformes agràries 1919-20 els barons bàltics perderen, ensems amb la major part de llurs terres, la influència política, bé…
baltofinès
Lingüística i sociolingüística
Grup força homogeni de llengües finoúgriques, parlades entre les mars Bàltica i Blanca (Finlàndia, Estònia, Curlàndia i altres zones veïnes de Rússia).
Comprèn el finès o suomi, l' estonià , el carelià i unes altres llengües menys importants com el vepse , el lud , el livonià i el vot El baltofinès distingeix entre fonemes breus i llargs La sufixació dels noms modifica llur consonantisme intern La declinació reflecteix amb gran precisió les relacions locals La negació s’expressa amb un verb auxiliar El lèxic del baltofinès conté nombrosos elements bàltics i germànics
asquenazita
Etnologia
Individu de les famílies jueves alemanyes que des del segle XII es dispersaren vers l’Europa del sud i de l’est.
Als segles XV i XVI hi hagué una nova emigració vers els països eslaus i bàltics i al segle XIX una nova onada es traslladà als EUA Els asquenazites constitueixen la gran majoria del món jueu, bé que foren les principals víctimes de les matances nazis Parlen un dialecte alemany amb elements hebreus i eslaus, l’ídix El mot asquenazita derivat d’Aškěnaz, epònim d’una tribu descendent de Jafet inclosa a la “taula de pobles” del Gènesi és emprat des de l’edat mitjana
trencanous

trencanous
Magnus Lindberg (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids, de 32 cm, que és de color castany fosc amb llistes de taques blanques.
S'alimenta d’avellanes, pinyons, nous, etc, i fora de l’època de cria és relativament sociable Habita als boscs, especialment de coníferes, a les regions muntanyoses de la Xina, el Japó, Sibèria i, a Europa, l’Escandinàvia meridional, el S de Finlàndia, els països bàltics, la Prússia oriental, Polònia, la Rússia occidental, els Carpats, els Balcans, els Alps, el Jura i els Vosges Alguns anys, d’octubre a desembre, grans quantitats de trencanous siberians envaeixen Europa i arriben al N d’Itàlia i als Pirineus
ucraïnès | ucraïnesa
Etnologia
Història
Individu d’un poble eslau que viu majoritàriament a l’actual estat d’Ucraïna i que parla una llengua eslava del grup oriental.
Fora d'aquest país destaquen, en primer lloc, les comunitats ucraïneses als diversos estats sorgits de l’antiga URSS, especialment a Rússia prop de 2 milions, Moldàvia 370000, el Kazakhstan 330000, Bielorússia 130000, els països bàltics 130000 i l’Uzbekistan 100000 Hi ha també ucraïnesos en zones de Polònia 230000, Romania 63000 i Eslovàquia 32000 frontereres amb l’actual estat d’Ucraïna De la diàspora, destaquen sobretot les comunitats del Canadà 250000 i dels EUA 150000 Els ucraïnesos pertanyen a l’Església ortodoxa ucraïnesa dependent del patriarcat de Moscou o són catòlics de ritu ortodox…
ostrogot | ostrogoda
Història
Individu d’una tribu germànica originada per l’escissió dels gots, instal·lats a les dues vores del Dnièster, en dos pobles: els visigots, o gots de l’W, situats en aquesta banda del riu, i els ostrogots, establerts a l’altra banda fins al Don (s III).
Podria ésser, però, que la diferenciació d’ambdós pobles, sota els noms de tervingis i greutingis, hagués començat abans d’aquest establiment a les costes de la mar Negra Adquiriren una gran puixança amb Geberic, el qual vers el 340 obtingué una gran victòria sobre els vàndals i dominà la Dàcia, i sobretot amb Hermanaric, que sotmeté eslaus, bàltics i finesos i constituí un gran imperi entre la mar Negra i la Bàltica Mort el 375, els ostrogots entraren en decadència fins que, arrossegats pels huns i manats per Valamir, penetraren a Itàlia i foren derrotats per Aeci el 451 Mort…
rus | russa
Història
Individu d’un poble normand d’origen escandinau, els varegs, els quals, un cop fusionats amb els eslaus de les terres del Volga, el Don i el Dnièper (segle IX), hi organitzaren els primers principats russos de Kíev i de Novgorod (Rússia).
L’origen del mot rus o ros que apareix amb seguretat el primer quart del segle IX resta encara per resoldre científicament, bé que, seguint la crònica russa més antiga, la majoria d’historiadors i filòlegs concorden a identificar el poble que hi és designat amb la tribu escandinava dels varegs, establerts a la plana de l’Europa oriental La designació “rus” es mantingué fins al segle XVII, moment a partir del qual hom començà a parlar dels grans russos per oposició als bielorussos, dits russos blancs , i als petits russos d’Ucraïna per indicar els pobladors del nord de la península eurasiàtica…
eslau | eslava

Expansió dels pobles eslaus fins añ segle IX
© fototeca.cat
Història
Individu d’un grup de pobles de raça i de llengua indoeuropees establerts a les terres entre els rius Oder i Volga i des de la mar Bàltica fins a la serralada dels Carpats.
Els eslaus eren limitats pels pobles germànics, bàltics i tracis i tenien relació amb la cultura de Lusàcia Anomenats vendes per llurs veïns germànics, el nom d’ eslau apareix documentat al s VI Al s III s’expandiren cap a l’est i al sud, però foren frenats pels pobles bàltics, finesos i gots Els antes poble eslavitzat, que vivia a Ucraïna foren conquerits pels gots, els quals formaren un imperi que s’estenia des de Polònia fins a la mar Negra, dins el qual sotmeteren altres pobles vendes Destruït aquest imperi pels huns 370, els eslaus restaren sota llur domini però…
esperantisme
Portada d’un número de Kataluna Esperantisto (juliol-agost 1912), òrgan oficial de l'esperantisme a Catalunya durant la primera meitat del segle XX
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Moviment que promou el conreu i l’estudi de l’esperanto.
L’esperantisme es difongué inicialment per l’imperi rus i pels països bàltics aviat arrelà a França 1898 i, tot seguit, passà als Països Catalans Organitzat per Vicent Inglada i Orts, el 1901 es feu el primer curs d’esperanto a Barcelona La primera associació catalana fou l’Aplec Esperantista de Catalunya 1904, amb membres del Rosselló i de la resta del Principat, que publicà el butlletí Espero de Katalunjo Dissolt l’Aplec arran dels fets del Cu-cut , el 1906 sorgí la societat Espero Kataluna, que donà un impuls decisiu a l’esperantisme català, ajudat des de la revista Joventut…