Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
balística
Militar
Part de la física que estudia la projecció, el vol i els efectes terminals dels projectils.
Hom distingeix entre balística interior, balística exterior i balística terminal La balística interior estudia els fenòmens que ocorren dins el tub d’una arma de foc quan es dispara És a dir, que considera les variables termodinàmiques d’un gas que s’expandeix i impulsa el projectil, i forneix les dades per a dissenyar els aparells de projecció i escollir les característiques de les pólvores a emprar Hom parla també de balística interior en referir-se als fenòmens que ocorren a l’interior de la cambra de combustió d’un coet i…
càmera balística
Astronàutica
Càmera fotogràfica dissenyada per a seguir el moviment de ginys satel·litzats a fi de determinar-ne l’òrbita i, si aquesta ja és ben coneguda, de precisar la posició geodèsica del centre terrestre de seguiment.
densitat de càrrega
Militar
Relació entre el pes d’un explosiu expressat en quilograms i la capacitat o volum interior de la cambra d’explosió.
És un factor d’extraordinària importància per a l’estudi dels fenòmens de balística interior i de la potència de les detonacions
cronògraf
Física
Instrument enregistrador d’intervals de temps, caracteritzat per una gran precisió.
Els cronògrafs primitius eren de funcionament mecànic, anàleg al dels rellotges, però modernament n'hi ha d’electrònics, capaços de mesurar intervals de temps molt petits Aquests instruments són emprats especialment en astronomia, en balística, en laboratoris de física, en competicions esportives, etc
ona de xoc
Transports
Militar
Regió estreta, formada al si de l’aire, quan la velocitat relativa d’aquest respecte a un cos immòbil o la d’un mòbil respecte a l’aire és transsònica o supersònica, que travessa les línies de corrent en les quals la dita velocitat varia sobtadament i en la qual es presenta un fort increment de l’entropia.
En el cas d’un mòbil que es mou al si de l’aire, hom pot distingir les ones de xoc normals , formades davant cossos arrodonits, i les ones de xoc obliqües , formades a les arestes o a les discontinuïtats d’una superfície Les ones de xoc són les responsables del soroll que acompanya els avions en vol supersònic També es produeixen ones de xoc en les canalitzacions i els túnels aerodinàmics i en les compressions brusques d’aire o d’altres fluids, especialment en les explosions En armament, és anomenada també ona balística
acceleració de Coriolis
Efectes de l’acceleració de Coriolis: a, desviació cap a l’est d’un cos en caiguda lliure; b, formació d’un cicló a l’hemisferi nord (a dalt, sense força de Coriolis els vents convergiren radicalment al centre de baixes pressions; a baix, la desviació dels vents forma un remolí de sentit antihorari); c, sentit horari del gir dels grans corrents oceànics a l’hemisferi nord
©
Física
Acceleració aparent, afegida a la real, que un observador ha d’atribuir a un cos en moviment (amb velocitat no nul·la) quan l’observa des d’un sistema de referència S’ en rotació respecte a un sistema de referència inercial S.
És una acceleració fictícia, per tal com resulta només del fet d’utilitzar un sistema giratori per a descriure el moviment del cos estudiat Un observador sobre la Terra ha de considerar aquesta acceleració sobre qualsevol cos Si la velocitat del cos respecte a S ' és v , i la velocitat angular de rotació de S ' respecte a S és ω, l’acceleració de Coriolis del cos és a C =—2ω× v Així, un cos en caiguda lliure sobre la Terra experimenta una desviació cap a l’est L’observador determina que sobre el cos actua una força fictícia de valor F C =-2 m ω× v , que hom anomena força de Coriolis o força…
aerodinàmica
Comparació entre les capacitats de penetració de tres objectes de la mateixa secció però de diferents perfils aerodinàmics
© fototeca.cat
Física
Branca de la física que estudia els fenòmens que es produeixen en tot moviment relatiu entre un cos i un fluid (gas o aire).
El desenvolupament de l’aerodinàmica ha estat molt lent al llarg de la història Fins a mitjan segle passat hom només havia fet experiències sobre l’escolament d’un fluid per un conducte, l’acció del vent sobre els edificis i la balística dels projectils La naixença de l’aviació demostrà la necessitat de desenvolupar aquesta ciència per tal d’assegurar l’èxit en la construcció de nous tipus d’avions En desplaçar-se un cos en un fluid, són originades variacions de pressió, les quals, per definició, es propaguen a la velocitat del so L’aerodinàmica estudia, doncs, moviments…
fotogrametria
fotogrametria Fotografia aèria del port d’Arenys de Mar. Inclou l’altímetre de l’avió, el nivell i el rellotge, dades importants a l’hora de la restitució
Cartografia
Conjunt de tècniques que permeten, mitjançant la càmera fotogràfica, de deduir, d’una projecció cònica de l’objecte, les seves dimensions i la seva situació.
Restitució fotogramètrica ja cartografiada del port d’Arenys de Mar El fonament geomètric de la fotogrametria fou establert per Lambert el 1759, però fou Laussedat qui aconseguí 1851 plans exactes partint de fotografies El 1903 Carl Pulfrich aplicà el principi del mesurament estereoscòpic al mètode fotogramètric, procediment perfeccionat el 1909 per Eduard von Orel Els aparells inventats d’acord amb aquest nou sistema eren, però, d’una aplicació exclusiva als aixecaments topogràfics efectuats per mitjà de fotografies preses des de terra fotogrametria terrestre A partir de la Primera Guerra…
pistola gènica
Biologia
Aparell que permet introduir material genètic en una cèl·lula mitjançant la utilització d’una partícula balística.
El material genètic es diposita sobre una partícula de metall pesant, generalment or, la qual és disparada amb una pistola d’aire comprimit
punt d’abandó
Astronàutica
Punt a partir del qual un giny còsmic deixa d’ésser impulsat pels motors propis i comença una trajectòria balística.