Resultats de la cerca

El buc del vehicle descansa damunt la travessa balladora mitjançant un sistema de piu i polleguera, generalment format per un parell de plaques d’acer fos, la superior de les quals és unida al buc i la inferior a la travessa balladora Hom distingeix la suspensió secundària entre la travessa balladora i el bastiment del bogi, de la suspensió primària entre el bastiment i les caixes de monyons Els monyons dels eixos s’allotgen a les caixes de monyons o caixes de greix mitjançant coixinets de fricció o de rodolament Els bogis solen tenir dos eixos, però n'…

Espècie de baixa dansa, generalment de compàs ternari, que es caracteritza, tal com indica el nom, per un punteig suau, per un moviment dels peus lliscant a poca distància de terra i per l’absència de salts A la primera part, o començament , les parelles fan una mena de passeig, marcant els passos al ritme de la tonada, mentre cada ballador sosté, amb la mà dreta, l’esquerra de la balladora A la segona part, o caiguda , ballador i balladora dansen l’un de cara a l’altre, s’acosten, s’allunyen, es canvien de lloc, amb més moviment de braços i cames És freqüent en el…

Després d’un punteig que serveix per a formar parella, la balladora realitza mig visto, imitada seguidament pel ballador Es deixen anar les mans i cadascú volta sobre el seu propi eix Seguidament canvien de parella Aquesta dansa, molt simple, és ballada sense variants en una bona part de la Catalunya Nova

Presentava nombroses variants generalment les parelles formaven una rodona dins la qual el paborde o administrador de la confraria del sant iniciava la dansa amb la seva balladora, seguits per cada una de les parelles, executava el seu propi ball, fins a la ballada de conjunt final Sovint acabava amb un ritme molt precipitat

L’iniciaven el primer paborde sembla que antigament era l’abat del monestir i, més tard, el rector, amb gambeto i barret de copa, i la balladora, amb vestit negre i caputxa o mantellina la segona part era ballada per totes les parelles juntes fent sardana La tonada era semblant al ball dels pabordes de Sant Joan de les Abadesses la primera part tenia un caràcter cortesà

Les balladores duen una gran mantellina blanca, i els balladors, un vestit negre i un barret de copa Hom la inicia amb una passejada de sortida pausada, al ritme de la tonada de la cobla, sostenint cada ballador, amb la mà dreta, l’esquerra de la balladora Després, giravoltant, les noies passen al costat esquerre i són saludades pels nois Encarada cada parella i deixada anar de les mans, comença la part dita dansa , en la qual hom forma un rotllo que s’eixampla i s’estreny i realitza encreuaments que creen l’efecte d’una estrella de dotze raigs, igual que la del ball del ciri…

Aquesta modalitat de dansa és típica del ball de l'alcalde