Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
baluard
Història
Element de fortificació de forma pentagonal inserit en l’espai d’unió de dos panys de muralla.
Es compon de dues cares que formen un esperó angular, dos flancs d’unió i un accés situat a la part interior del recinte La seva aparició va vinculada al reajustament estratègic que determinà el perfeccionament i la sistematització de l’artilleria Insinuat ja en els recintes fortificats medievals, la seva construcció es consolidà al començament del s XVI A Barcelona s’inicià la construcció de baluards entre el 1513 i el 1553 Al s XVII Blaise-François Pagan perfeccionà el sistema, que atenyé la màxima eficàcia defensiva amb la contribució de Vauban, fundador de l’escola francesa de…
baluard
Clos davant les masies.
baluard
Edifici de defensa que hi havia davant les masies, parets altes que servien de defensa a les masies.
odrisi | odrísia
Història
Membre d’una antiga població tràcia que al segle V aC s’estengué fins al Danubi i la Propòntida i arribà a la mar tràcia i al Quersonès (431-24 aC).
Constituí una amenaça per a les possessions d’Atenes fins que perdé el Quersonès a mans dels atenesos Sota Filip II de Macedònia 341, el regne caigué en decadència Els romans, però, el conservaren com a baluard contra els bàrbars d’Orient
contraguàrdia
Obra exterior en angle edificada davant un baluard per cobrir-ne els fronts.
barri
En les masies, espai tancat per diferents cossos d’edificis davant la casa, lliça, baluard.
setge
Història
Militar
Encerclament d’una ciutat, fortalesa, etc, per combatre-la i emparar-se’n.
En l’antiguitat, les ciutats ben emmurallades eren pràcticament inexpugnables, i només podien ésser preses per la fam, la traïció o la sorpresa, com el cas de Troia Més tard, els assetjants disposaren de màquines d’atac i amb la intervenció combinada de forces navals, tal com succeí en el setge de Sevilla 1248 i de Màlaga 1487 Les defenses de les ciutats s’adaptaren a les noves condicions, amb la construcció de baluards baluard A l’inici del s XVIII, Vauban sistematitzà els principis del setge regular i sistemàtic, amb blocatge, selecció del punt d’atac, construcció de mines i trinxeres, etc…
regionalisme
Història
Nom amb el qual és conegut el moviment favorable a la recuperació de la pròpia identitat cultural i política, als Països Catalans, sorgit els primers anys de la restauració borbònica del 1874.
El regionalisme suposava, de fet, el manteniment de les tesis del provincialisme com ho exposà Joan Mañé i Flaquer en les seves Cartas provinciales , publicades el 1875 i adreçades a Cánovas del Castillo i una actitud més conservadora que la propugnada pel moviment catalanista sorgit cada cop amb major força dels avatars polítics del període 1868-74 catalanisme Aquesta diferenciació, poc clara els primers anys, es palesà en els escrits de caire conservador, però alhora netament contraris al centralisme uniformista castellà, publicats per Mañé i Flaquer al Diari de Barcelona i en el llibre El…
ciutat de pont
Urbanisme
Ciutat sorgida per tal de controlar el pas d’un riu, i sovint amb caràcter de fortificació, per oposar-se al pas de l’enemic, quan els ponts són de pas obligat en les rutes de penetració al país (Avinyó, Orleans, Tours).
El cas més freqüent és el de riberes dissimètriques en què l’una és més alta que l’altra Varsòvia, Kíev, i aleshores la ciutat com a baluard defensiu s’installa a la part aturonada i desborda amb el creixement la vora contrària, on s’installen els barris industrials i els suburbis, mentre que les funcions administratives i comercials són reservades al nucli inicial Lió, Praga, Budapest Si el riu és fronterer, les ciutats s’hi installen amb aquesta funció, i normalment una d’elles, en una banda, té una funció principal, i a l’altre cap de pont n'hi ha una altra de funció…