Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
bandejat
Història
A l’edat mitjana, malfactor, efectiu o presumpte, que havia estat reclamat, per mitjà de ban o de crida, per a presentar-se davant la cort judicial o a constituir-se presoner.
Fetes les crides, si no es presentava, era publicat un nou ban en el qual hom feia públic que aquella persona tenia la consideració de bandejat, que podia ésser pres per qualsevol dels vassalls de la jurisdicció i dut a la cort i, a més, perseguit per via fora i sometent via fora
desbandejament
Acció d’alçar el bandejament a qui havia estat bandejat.
freó
Química
Cadascun dels derivats halogenats (amb clor i fluor) del metà i l’età.
A causa de llur fàcil liquació han bandejat en les indústries frigorífiques, l’amoníac, el gas sulfurós i el clorur de metil Hom els empra també en astronàutica per a la regulació de la velocitat d’ejecció dels gasos en els coets de propergol
cornetí
Cornetí
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon de metall, de perforació lleugerament més cònica que la de la trompeta i que, per tant, produeix un so menys brillant que aquesta.
Fou creat a França, al segle XIX, quan hom incorporà pistons cornet à pistons a l’antic corn de posta Hom els construeix en tres afinacions el soprano , en si, do o la el piccolo , en mi bemoll o re i el contralt , en mi bemoll La perfecció tècnica de la trompeta actual l’ha bandejat pràcticament de l’orquestra i només és utilitzat a les bandes
digoxina
Medicina
Component principal del grup de fàrmacs anomenats digitàlics i usats en el tractament de la insuficiència cardíaca.
La seva eficàcia ha bandejat de l’ús terapèutic la resta de digitàlics Incrementa la força contràctil del múscul cardíac i la quantitat de sang bombada per minut, sense augmentar-ne ni la freqüència cardíaca ni les necessitats d’oxigen de les cèllules del miocardi És el medicament d’elecció en cas d’insuficiència cardíaca i en arrítmies supraventriculars com el flutter i la fibriŀlació auricular En les taquicàrdies supraventriculars paroxístiques comparteix les indicacions amb els fàrmacs betablocadors
fotocòpia
Disseny i arts gràfiques
Procediment de còpia basat en mètodes fotogràfics (fotografia) o electrofotogràfics (xerografia).
La còpia fotogràfica, que originalment donà nom al procediment, es basa en el revelatge quasi instantani d’un negatiu recobert d’una emulsió de clorur d’argent, que és en contacte directe amb un suport positiu recobert d’argent colloidal la difusió del clorur d’argent la part no impressionada del negatiu sobre el suport hi reprodueix una imatge positiva Actualment aquest sistema ha estat bandejat pel de la xerografia, molt més ràpid, versàtil i econòmic
clavicordi
clavicordi
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon de la gran família de les cítares de post, en el qual el so és produït per la percussió d’unes plaquetes metàl·liques, dites tangents
, sobre les cordes encabides a l’interior d’una caixa rectangular i disposades perpendicularment al teclat que acciona les tangents.
El nombre de cordes és generalment inferior al de tecles Cada corda pot produir més d’una nota, segons el punt per on és atacada, perquè la tangent o peça extrema de l’element percussor no l’abandona mentre dura l’acció del dit damunt la tecla i, doncs, no la deixa vibrar en tota la seva longitud A causa de la seva sonoritat, molt suau i velada, el clavicordi fou destinat exclusivament a l’estudi i a les audicions íntimes, però fou apreciat per les seves possibilitats expressives, superiors a les del clavecí i a les de l’orgue Derivat del monocord, fou creat vers el s XIV al s XV, abastant…
lligadura
Indumentària
Objecte que hom es posa al cap per cobrir-lo, com a ornament o per protegir-lo del fred i del sol.
La lligadura ha servit, a part la seva possible utilitat pràctica, per a manifestar un estatus social i per a marcar diferències jeràrquiques així, els caps, bruixots i sacerdots de les tribus primitives la usaren com a símbol de poder, i és el mateix la corona dels reis i el casc militar, malgrat les seves finalitats pràctiques Molts pobles de l’Àfrica utilitzen les pells d’animals Les plomes foren usades pels amerindis, i ho han estat per la civilització occidental, tant en la indumentària femenina com masculina, ja com a ornament dels capells o dels cabells directament La perruca fou…
bausia
Història del dret
A l’edat mitjana, delicte de traïció, mancament a la promesa de fidelitat.
La bausia major , o màxima , equiparada al delicte de lesa majestat, consistia a donar mort al senyor o als seus fills legítims, induir que altres els matessin, cometre adulteri amb la muller del senyor o prendre-li el castell, matar el contrincant durant una treva convencional, infringir un pacte de pau i treva o atemptar contra el sobirà Cometia bausia comuna el qui es negava a donar la potestat d’un feu o castell, el vassall que no prestava ajuda al senyor o trencava l’homenatge o l’obligació a què era sotmès per la seva condició i el qui mancava a un jurament Per a aplicar la pena al…
farratge
Conreus de farratge a les hortes de Valljunquera (Matarranya)
© Fototeca.cat
Agronomia
Verd destinat a l’alimentació del bestiar.
Llevat del gra, qualsevol part de la planta pot ésser emprada com a farratge Pot ésser consumit acabat de collir amb ensitjament previ Les principals plantes farratgeres són lleguminoses alfals, veça, trèvol, etc i gramínies civada, blat de moro, festuca, etc Als Països Catalans, el conreu del farratge nasqué amb la intensificació de la ramaderia per a carn, no anterior al segle XVIII, amb la introducció dels naps, el trèvol i la trepadella en les rotacions de conreus Als Pirineus l’increment del bestiar gros —de peu rodó o vaccí— revelà la insuficiència dels prats naturals, àdhuc els de dall…