Resultats de la cerca

Les ciutats més importants dels belles belli eren Segeda prop de Calataiud o per la comarca de Medinaceli, Attacum Ateca, Ocilis Medinaceli i Arcobriga Monreal de Ariza o Arcos de Jalón Els belles eren del mateix tronc ètnic que els arevacs i que els celtibers estrictes, amb els quals s’associaren per resistir als romans

Nomenats en nombre de tres, foren encarregats d’exercir, a Girona, Lleida i Tarragona, les funcions de caràcter executiu fins aleshores pròpies de les desaparegudes comissions provincials, i representaren el govern de la Generalitat en totes llurs relacions amb les altres autoritats Els primers foren Josep Irla i Bosch per Girona, Epifani Bellí i Castiel per Lleida, i Ramon Nogués i Biset per Tarragona Ja en la guerra civil, ho foren Lluís Mestres i Capdevila per Tarragona, i Domènec Carrové i Viola per Lleida

Després de la independència del país, la literatura es desenvolupà sense gaire relleu, fins a arribar a Rubén Darío, amb el qual s’inicià un corrent literari modernista que féu fortuna a Nicaragua els poetes de la revista Patria provocaren la desclosa d’altres revistes i altres poetes, fins a arribar a Azarías, HPallais, Salomón de la Selva i Alfonso Cortés El segon quart del s XX tingué lloc l’allunyament de la influència de Darío, damunt les noves formes poètiques, i aparegué un moviment d’avantguarda, seguidor de Rimbaud, Lautréamont i el superrealisme José Coronel Urtecho, Luis Alberto…

La presència de la universitat des del 1222 tingué una influència fonamental en la vida cultural de la ciutat, que un segle més tard era un nucli artístic capdavanter El segle XIV fou l’època de l' ars nova italiana, amb Pàdua com a centre principal abans que Florència es consolidés com a plaça més representativa d’aquest estil musical Destacaren especialment Marchetto da Padova, autor dels tractats sobre les noves formes de notació Lucidarium in arte Musicae Planae 1317-18 i Pomerium in arte Musicae Mensuratae 1321-26, i Bartolino da Padova, pels seus madrigals i balades polifòniques La…

Els orígens i el "dolce stil novo" Els seus primers testimonis “en vulgar” es palesen ja al principi del segle XI, bé que tenen, fins al segle XIII, un paper modest A diferència d’altres llengües de la Romània, l’italià “vulgar” estigué situat en un segon terme, davant una tradició llatina fortament consolidada que tingué, durant els segles XI i XII, un període d’esplendor Pere Damià, sant Anselm i Pere Llombard Al segle XIII el gran desenvolupament del poder de les ciutats féu d’Itàlia el lloc on convergiren i es fusionaren les diverses experiències culturals europees l’especulació teològico…

Des del segle XV, Àustria incorporà un gran nombre de territoris de l’Europa central i oriental en un vast imperi que comprenia pobles i cultures molt heterogenis Aquest imperi, que tenia el centre a la ciutat de Viena, deixà d’existir el 1918, any en què es constituí l’actual Estat austríac, de llengua i cultura gairebé exclusivament alemanyes i dimensions molt més reduïdes Les tendències originades al centre de l’imperi, i de manera molt marcada a Viena, irradiaren vers la perifèria i sovint hi arrelaren amb força Cal considerar la música culta i popular austríaca com a part del llegat…