Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
amazic | amaziga
Els amazics del Marroc viuen a la zona de les muntanyes i constitueixen el 30% de la població
© Corel Professional Photos
Etnologia
Individu pertanyent a un conjunt de poblacions camites de l’Àfrica septentrional distribuïdes discontínuament des de l’oasi de Sīwa, a Egipte, fins a l’Atlàntic, i des de la costa mediterrània fins a Hombori, al sud del Níger.
La denominació tradicional "berber", adaptació àrab del grec βάρβαρος, que durant l’antiguitat designava despectivament tots aquells pobles no integrats a la civilització grecorromana, es generalitzà fins a temps recents Des de finals del segle XX el terme "berber" tendeix a ser substituït per amazigh adaptat al català com a "amazic" o "tamazic" tant per a referir-se al poble com al conjunt de llengües amazic Aquest terme autòcton autoreferencial és traduïble per "home lliure" o "noble" Els amazics que sumaven entre quinze i vint milions a la primera dècada del segle XXI, de tipologia…
amazic
Lingüística i sociolingüística
Llengua afroasiàtica parlada en una àmplia àrea geogràfica de l’Àfrica septentrional que comprèn des d’Egipte fins a l’oceà Atlàntic.
És la llengua dels amazics o berbers, que és com anomenaren aquest poble els grecs i els romans i pot ser considerada la llengua autòctona de tot el nord d’Àfrica, tot i el retrocés territorial a conseqüència de la islamització i l’arabització dels seus parlants a partir del segle VII L’amazic és essencialment una llengua oral i està dividit en un gran nombre de dialectes Les diferències entre uns i altres poden ser considerables a causa tant de la separació geogràfica dels diferents grups de parlants com del contacte amb les diferents llengües que han entrat en el seu territori al llarg dels…
literatura amaziga
Literatura
Conjunt de produccions literàries sorgides i transmeses oralment entre els pobles amazics.
Són nombrosos els contes i les faules d’animals i les narracions cal notar especialment el cicle protagonitzat per Si Goha , bé que la producció literària més original és la poesia, testimoniada des de temps antic i sovint amb acompanyament musical Els temes preferits pels poetes són l’amor i la guerra Petits grups de poetes professionals anomenats imdyazen recorren el país a la manera dels trobadors medievals Entre els tuàregs abunda el gènere èpic, recitat generalment durant les reunions ahal del capvespre No hi ha, però, una literatura comuna a tots els amazics, i les produccions locals…
zírida
Història
Membre de la tribu berber dels Banū Zīrī, els quals, després de passar l’estret de Gibraltar (segle X) i de lluitar en l’exèrcit d’Almansor, governaren la taifa de Granada des de la caiguda del califat de Còrdova (1009) fins a la conquesta almoràvit (1090).
El primer a assolir la independència fou Tarwī ibn Tīrī 1012-19 Durant els regnats dels seus successors Ḥabbūs ibn Maksān 1019-38 i Bādīs ibn Ḥabbūs 1038-77 exerciren de visirs els jueus Šěmuel ibn Nagrella i Yosef ibn Nagrella L’oposició popular, alimentada sobretot per les intrigues de l’alfaquí Abū Isḥāq al-Ilbīrī, portà a un avalot 1066 en què moriren 3000 jueus Bādīs lluità, amb èxit, contra Tuhayr d’Almeria, bé que els abbadites de Sevilla minaven una bona part del seu territori En els enfrontaments ocorreguts entre taifes regides per berbers i per àrabs, Badīs, com a cap…
literatures islàmiques
Literatura
Conjunt de manifestacions literàries que han estat produïdes sota l’islam.
Pertanyen a aquest grup les literatures àrab, persa, urdú, paixtu, balutxi, kurda, berber, haussa i suahili, albanesa, les malaies literatura javanesa i el conjunt de les literatures turques turc
almohade

L’imperi almohade vers l’any 1200
© fototeca.cat
Història
Individu de la secta islàmica fundada per Muḥammad ibn Tumart, de la tribu berber dels masmuda als confins de l’Atles, que defensava l’existència d’un déu únic i les excel·lències de l’Alcorà i la sunna davant el creixent antropomorfisme dels musulmans.
Bé que en vida del fundador —el qual, després de proclamar-se mahdī a Tīnmāl 1121, organitzà els seus deixebles en un petit estat— la secta quedà reclosa al Gran Atles, quan pujà al poder el berber zenata ‘Abd al-Mu'min 1130-63, el qual prengué el títol califal d' amīr al-mu'mī-nīn , dominaren des del Marroc —presa de Tànger, Agmat, Ceuta i la capital almoràvit, Marràqueix 1146— fins a Egipte i n'expulsaren els almoràvits després de derrotar els mercenaris cristians que comandava Ibn Ruburṭayr, els hammadites 1151 i els normands ‘Abd al-Mu'min inicià la conquesta d’Al-Andalus 1147 i topà amb…
camita
Etnologia
Terme aplicat originàriament a les poblacions nord-africanes no semites.
Ultra els grups berber i cuixític, comunament admesos, encloïa també en algunes classificacions els pobles txadians, fulbes, nilòtids i àdhuc hotentots, i s’estenia així a poblacions ramaderes de pell clara, per diferenciació racial i cultural amb les poblacions veïnes de raça negra Hom feia derivar aquests pobles dels suposats descendents de Cam llengües camítiques
zenata
Història
Individu d’una tribu berber nord-africana.
Els zenates, majoritàriament nòmades, foren islamitzats amb motiu de l’expansió musulmana al Magrib s VII Un gran nombre s’establiren a la península Ibèrica des del moment de la formació de l’ÀFndalus, i formaren part de l’exèrcit mercenari que actuà al servei dels omeies cordovesos Els grups installats com a sedentaris es distribuïren, com la majoria dels berbers andalusins, a les zones muntanyoses i de secà i constituïren un focus permanent antiàrab Secularment enemics de la tribu sanhaja profatimita, els que romangueren al N d’Àfrica foren sovint utilitzats pels califes de Còrdova per tal…
aglàbida
Història
Membre de la família dels Banū al-Aḡlab, dinastia àrab que governà Ifrīqiya (800-909), amb capital a Al-Qayrawān (Kairouan).
El seu fundador, Ibrāhīm al Aglab, fou nomenat governador del territori pels abbàssides i aconseguí independitzar-se El govern dels aglàbides es caracteritzà per nombroses i afortunades expedicions marítimes conquesta de Sicília 827-902, Malta 863 que enriquiren els sobirans Reconstruïren la gran mesquita de la capital El sisè sobirà de la dinastia, Abū-Ibrāhīm Aḥmad, per tal de fornir d’aigua la capital, feu construir dos grans dipòsits encara conservats Les intrigues del xiisme feren que la població berber es rebellés, i el darrer sobirà, Ziyādat Allāh III, fugí a Egipte…
hammudita
Història
Membre d’una família berber instal·lada a Màlaga.
Tres membres seus s’atribuïren el títol califal 'Alī ibn Ḥammūd i els seus fills Yaḥyà Màlaga 1018 i al-Qāsim Còrdova i Sevilla, 1023, i contribuïren a l’esfondrament omeia Fracassat l’intent de restauració del fals Hišām II i mort Yaḥyà 1035, els hammudites regnaren en dues taifes, la d’Algesires fins el 1058 i la de Màlaga, incorporada al regne de Badīs ibn Habus 1057