Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
berruga
Patologia humana
Excrescència de la pell causada per una hipertròfia de les papil·les de la dermis, d’origen víric.
Algunes berrugues desapareixen espontàniament d’altres són molt rebels Poden disseminar-se en el mateix subjecte per autoinoculació, quan es grata, i encomanar-se a altres persones per contacte directe o indirecte La berruga vulgar consisteix en una elevació bastant sortint, de mida variable entre la d’un punt i la d’un pèsol, la qual es presenta al dors de les mans i dels dits berruga vulgar rugosa o a la cara, al coll i prop dels orificis naturals berruga vulgar filiforme Una variant de la berruga vulgar és la berruga plantar , plana o suaument protuberant i molt dolorosa, que apareix a…
berruga seborreica
Patologia humana
Berruga consistent en un tumor benigne de l’epidermis que es caracteritza per lesions papuloses úniques o múltiples lleugerament protuberants, arrodonides o ovalades.
És de color gris, marró o negre, i la seva localització més freqüent és a les espatlles a la cara i al tronc
berruga plana
Patologia humana
Berruga en forma de petita pàpula, aplanada i llisa, semblant a una piga; surt sobretot a la cara i al dors de les mans.
berruga venèria
Patologia humana
Lesió cutània papil·lomatosa allargada i prominent, de consistència tova i generalment de color rosat, que afecta les zones humides i calentes de l’àrea genital.
En l’home, es localitza al gland, al plec bàlano-prepucial, al meat uretral o a l’anus en la dona, als llavis vulvars, al clítoris i a l’anus De vegades, diverses lesions s’uneixen entre elles i adopten l’aspecte d’una coliflor o d’una cresta de gall Pot desaparèixer al cap de pocs mesos, però sovint persisteix durant anys si hom deixa evolucionar la lesió sense tractament, pot predisposar al desenvolupament d’un càncer genital, sobretot en les dones El trastorn és d’origen víric i hom el considera una malaltia de transmissió sexual També és anomenat condiloma acuminat
bartonel·losi
Patologia humana
Malaltia endèmica del Perú, Colòmbia i l’Equador, causada per una bartonel·la (Bartonella bacilliformis) i transmesa per un mosquit (Phlebotomus).
N'existeixen dues formes clíniques la febre d’Oroya o malaltia de Carrión, que és la forma aguda de la infecció i es manifesta per una anèmia hemolítica, febre remitent, infart ganglionar i hepatosplenomegàlia i la berruga peruana , que és la forma crònica de la infecció i es caracteritza per una erupció cutània i mucosa amb tumors semblants a maduixes
esparriot
Folklore
Personatge, generalment estrafet i grotesc, que obre pas al seguici de la imatgeria festiva entre els curiosos que van a presenciar-lo.
La seva funció essencial és la de delimitar l’espai suficient perquè els gegants i la resta d’entremesos puguin ballar i exhibir-se Es tracta d’una persona disfressada amb una màscara o capgròs, que li cobreix la cara, i amb un vestit estrafolari, i generalment armat d’algun element que utilitza per a aconseguir el seu objectiu, ja siguin unes xurriaques, un fuet o bé fins i tot una bufeta d’animal inflada Sobresurten per la seva singularitat els capgrossos esparriots Lligamosques d’Olot Garrotxa —ja documentat el 1809 i amb antecedents que es remunten al 1673—, Merma de Vic Osona i …