Resultats de la cerca

Eren petites enciclopèdies d’història natural i, alhora, allegories dels vicis, les virtuts i la conducta humana, i de Jesucrist i el dimoni La tradició dels bestiaris provingué del Physiologus llatí, llibre de teologia basat en exemples del regne animal, interpretats allegòricament, originàriament escrit en grec i potser anterior al 140 dC Fou molt aprofitat pels pares i els doctors de l’Església i per les obres enciclopèdiques del s XIII Els bestiaris francesos s’adscriviren a la tradició cortesana de la literatura amorosa Bestiaire d’Amour , de Richard de Fournival Són notables els…

Cal destacar Le Bestiaire 1911 de Guillaume Apollinaire i, a Catalunya, el de Pere Quart 1937 i el de Josep Carner 1963

Els bestiaris eren presoners de guerra, condemnats per tribunals, o que ho feien per ofici Es distingien dels venatores perquè no duien cap protecció especial

Els seus orígens barregen conceptes llegendaris, històrics, religiosos, mitològics i fantàstics i està documentat des dels inicis de les processons de Corpus El bestiari festiu es pot dividir en tres grups bestiari fantàstic, bestiari quotidià lúdic i bestiari solemne, sense que aquesta diferenciació exclogui l’existència d’elements que puguin pertànyer a més d’un d’aquests grups per la seva funció, tradició o característiques concretes

És una òptica vital amb moltes manifestacions, que van des de la moralització a l’escarni, i és fruit de l’observació i de l’estudi de les actituds psicològiques Bé que primitivament cercà l’exageració dels defectes físics i de les situacions grotesques per provocar el riure, després analitzà els costums socials i finalment aprofundí el caràcter de les persones per servir la comunitat o per aprofitar-se'n La seva manifestació plàstica és anomenada correntment caricatura Cal notar també la seva àmplia utilització en el periodisme com a instrument de penetració política Tots els pobles i totes…

Malgrat els precedents de Dextre, autor d’una Historia omnimoda , perduda, i d’autors com Agustí d’Hipona, Juli Africà, Eusebi, Jeroni, Pròsper d’Aquitània i Víctor de Tunis, Cassiodor, Orosi i Isidor de Sevilla, que segueixen la concepció cristiana universalista de la història, fou el francès Petrus Comestor el qui creà, amb la seva Scholastica historia ~1173, el tipus de crònica universal que féu fortuna a la baixa edat mitjana, a base dels llibres històrics de la Bíblia completats amb les Antiguitats judaiques , de Josep Flavi, i addicionats amb narracions de la mitologia i la història…