Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
bivalent
Biologia
Configuració de l’aparellament cromosòmic en el decurs de la primera divisió meiòtica de dos cromosomes totalment o parcialment homòlegs.
La formació de bivalent és un requisit previ per a la reducció del nombre cromosòmic somàtic i per a ña distribució a l’atzar de les parelles aparellades Els bivalents poden ésser homomòrfics d’estructura afí, heteromòrfics d’estructura diferent o parcialment homòlegs, i precèntrics o precoços amb regions centromèriques ja separades a la primera metafase
bivalent
Lògica
Que considera, en cada proposició, la possibilitat d’un dels dos valors «veritat» o «falsedat».
bivalent
Química
Dit de l’element químic i del radical que té una valència o un estat d’oxidació igual a dos.
bivalent en anella
Biologia
Bivalent constituït per dos cromosomes aparellats, amb quiasmes terminals a tots dos braços.
siderita
siderita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Carbonat de ferro, FeCO 3
.
Mineral que cristallitza en el sistema trigonal, en cristalls normalment romboèdrics o en masses de gra fi o gruixut La seva duresa és 4, i la densitat 3,96, però decreix a mesura que el ferro és substituït per magnesi, calci o manganès bivalent Presenta un esclat de vidre i un color groguenc o gris, i de vegades vermellós Els tons més foscs són deguts a l’oxidació parcial del ferro bivalent Hom pot distingir la siderita d’altres carbonats pel seu color i pel seu pes específic, i per la seva alteració, que la transforma en òxids de ferro La siderita és molt estesa i…
aconitasa
Bioquímica
Enzim del grup de les hidrases hidrolasa
) que catalitza les interconversions d’hidratació i deshidratació entre els àcids cítric, cis
-aconític i isocítric que es produeixen al cicle de Krebs.
La seva activitat màxima té lloc en presència de ferro bivalent i de cisteïna o glutatió reduït
element crisipià
Lògica
Matemàtiques
En una lògica de proposicions, tota proposició P que satisfà simultàniament el principi del tercer exclòs (P ⌉ P≡1) i el principi de (no)-contradicció (P ⌉ P≡0).
Quan tots els elements d’una lògica de proposicions són crisipians, hom diu que la lògica és crisipiana Tota lògica bivalent principi de bivalència és necessàriament crisipiana, però no a l’inrevés La qualitat d’ésser crisipiana una lògica és de caire sintàctic Des d’un punt de vista semàntic hom pot dir que una lògica és crisipiana quan satisfà el principi de bivalència
hafni
Química
Element metàl·lic d’un color blanc brillant pertanyent al grup IV de la taula periòdica.
Actua com a tetravalent i excepcionalment com a bivalent i trivalent en els composts poc estables Té de nombre atòmic 72 i de pes atòmic 178,49, un punt de fusió de 2227°C, un punt d’ebullició de 4602°C i una densitat de 13,1 g/cm 3 Hom en coneix sis núclids 174 0,2%, 176 5,23%, 177 18,55%, 178 27,23%, 179 13,73% i 180 35,07% Fou descobert el 1911 per G Urbain, que li donà el nom de celti , i el 1923 fou aïllat i estudiat per D Coster i G de Hevesy Els composts són semblants als del zirconi Hom l’extreu dels minerals d’aquest, on sempre hi ha també hafni Les poques tones d’hafni…