Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
crisòbul
Història
Document solemne dels emperadors bizantins (butlla d'or).
Al s XII n'aparegué una forma més senzilla anomenada sigillion
dinastia macedònia
Història
Dinastia d’emperadors bizantins que regnaren del 867 al 1059.
Instaurada per Basili I el Macedoni, que usurpà el tron a Miquel III l’Embriac, finí amb el regnat d’Isaac I Comnè
música búlgara
Música
Art musical de Bulgària.
Els monjos eslaus Ciril i Metodi traduïren els cants litúrgics bizantins en llengua eslava segle IX Els seus deixebles, expulsats de Moràvia, es refugiaren a Bulgària Climent, el més conegut, obrí escoles, ensenyà la notació, compongué música i formà cors per a les esglésies Quan Rússia es convertí al cristianisme 988-989 hagué d’anar a cercar manuscrits per als oficis sagrats a Bulgària, únic fogar de cultura eslava d’aquella època Còpies d’alguns d’aquests manuscrits en búlgar antic i amb neumes bizantins es conserven en biblioteques russes els més antics daten del…
foc grec
Química
Substància inflamable composta probablement de salnitre, fòsfor i calç viva, la qual feia que cremés espontàniament en contacte amb l’aigua.
Inventat per Callínic s VII, fou usat pels bizantins en les lluites navals
dinar
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda musulmana d’or, que començà d’ésser encunyada al final del s. VII.
En un primer moment imità els esquemes tipològics i metrològics bizantins, però a partir de la reforma monetària del califa ‘Abd al-Malik ibn MarwBan 685-705, la seva tipologia esdevingué totalment epigràfica en àrab i el seu pes fou fixat a 4,25 g A la península Ibèrica, entre el 711 i el 716 hom encunyà dinars que imitaven els nord-africans derivats dels models bizantins de la seca de Cartago Després d’aquesta data hom baté dinars amb inscripcions, adaptats als models reformats De l’any 745 al 936 no degué encunyar-se or a Al-Andalus Les emissions àuries foren…
butlla d’or
Numismàtica i sigil·lografia
Segell d’aquest metall usat en els documents més solemnes dels reis o els papes.
L’empremta era distinta de la de les butlles Fou emprada rarament per la cancelleria pontifícia dels ss XII al XV També usaren segells d’or els emperadors bizantins, els reis de Sicília, els de Castella i els de Catalunya-Aragó
refrigeri
Cristianisme
Antic ritu funerari dels cristians de Roma consistent en la celebració d’un àpat prop de les tombes, els dies tercer, setè, trentè i aniversari d’un difunt.
Originat en el ritu pagà dels parentalia , li fou llevat el sentit d’ofrena alimentària al difunt, però en conservà el caire de comunió hom el considerà una prefiguració del banquet celestial Reservat aviat a l’aniversari dels màrtirs màrtir, era seguit de la celebració eucarística Suprimit ja antigament, en resten reminiscències en la benedicció dels pastissos funeraris kóllyba dels bizantins i en el ritu de l'oblada
dèspota
Història
Sobirà amb poders absoluts.
El nom era aplicat pels grecs a tots els sobirans orientals De Grècia passà als emperadors romans segle III i, més tard, als bizantins Als segles XI i XII fou aplicat als fills, germans i gendres de l’emperador amb dret de successió, però des del segle XIII designà els prínceps que governaven províncies semiindependents, com el dèspota de l’Epir Alguns dèspotes subsistiren dins l’imperi turc
cumà | cumana
Història
Individu turc del grup de kiptxaks que a mitjan s XI emigraren cap a l’oest i arribaren a dominar les estepes d’Ucraïna.
Guerrejaren en diferents ocasions amb els eslaus, i el 1204 saquejaren la ciutat de Kíev Parallelament, s’inicià un procés de russificació de llurs costums matrimonis mixts, cristianització Hagueren de sofrir diversos atacs dels mongols, que, a la fi, els sotmeteren Una part dels cumans emigrà cap a l’oest i s’establí a Hongria, a la regió de Cumània, i foren cristianitzats El nom de cumans κοψμανοί els fou donat pels bizantins els russos els anomenen polovcy , i els hongaresos, kún
bizantinística
Branca d’estudis sobre temes d’història, de llengua, d’arqueologia, etc, dels bizantins.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina