Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
música borgonyona
Música
Art musical de diferents tendències estètiques cultivat a la cort de Borgonya al s. XV.
Ja durant el regnat de Felip el Bo, Dijon tingué una de les millors capelles musicals del món occidental, en la qual es destacà Gilles Binchois, que conreà la cançó polifònica, de tema amorós En el camp de la música sagrada s’inicià a Borgonya un nou estil polifònic Guillaume Dufay, Johannes Ockeghem Carles el Temerari 1467-77 donà una gran importància a la música i contractà Antoine Busnois, que compongué gairebé exclusivament cançons polifòniques profanes amb text francès, forma musical que del 1450 al 1490 adquirí una gran categoria artística Compositors de diferents països es trobaren a…
borgonyó | borgonyona
Història
Individu del bàndol francès, enemic dels armanyaguesos, que seguí les directrius dels ducs de Borgonya.
Els borgons es presentaven com a protectors de les reformes socials iadministratives i s’inclinaven vers a un acord amb els anglesos tenien el suport de la ciutat de París
borgonyó | borgonyona
‘fondue’ de carn
Jeff (CC BY-ND 2.0)
Gastronomia
Plat a base de carn (vedella i bou, sobretot; però també, sovint, pollastre, llom de porc, salsitxes, etc.) tallada a daus, que hom cou en oli mantingut calent en el cassó d’una fondue i que hom consumeix acompanyada de salses i de condiments diversos.
art borgonyó
Art
Art desenvolupat a la regió borgonyona.
La història de l’art borgonyó es devia iniciar a l’època galloromana, bé que els seus monuments, dels quals destaquen els d’Autun, no presentin unes característiques locals pròpies sota el domini imperial L’establiment dels burgundis suposà la introducció de l’art germànic sepultures de Charnay-lès-Chalon Del domini carolingi resta una obra summament important les criptes de Saint-Germain d’Auxerre mitjan s IX Amb el romànic sorgí el veritable art borgonyó, car, en realitat, solament algunes escasses esglésies Saint-Philibert de Tournus entren dins el marc del primer art romànic els altres…
contratenor
Música
Nom donat als segles XIV i XV a una part afegida a la part de tenor, que literalment significa ‘contra el tenor’.
J Dunstable O Rosa bella , final © Fototecacat/ Jesús Alises En aquesta època, el contratenor es considerà un complement de l’estructura intervàllica bàsica representada per la parella de veus ja existents el tenor ‘el que sustenta’ i el superius o discantus la part més aguda La part del contratenor es podia afegir, fins i tot, posteriorment D’altra banda, el contratenor no implica, inicialment, una posició fixa o una tessitura determinada, tot i que, de manera convencional, es pot dir que ocupa una posició intermèdia entre el superius i el tenor Amb aquest últim comparteix el mateix àmbit i…
felip
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or borgonyona del duc Felip el Bo (1419-67) del pes d’un ducat (3,6 grams).
Era anomenada també chevalier d’or pel tipus de l’anvers la figura del duc armat i a cavall, que continuava la iconografia del franc à cheval i de l' alfonsí d’or
ballade
Música
Gènere poètic i musical cultivat especialment a França durant els segles XIII, XIV i XV.
El seu nom deriva etimològicament del terme provençal ballada En un principi es tractà d’una cançó, dansable i de caràcter popular, amb refrany Ben aviat, però, es convertí en un gènere estrictament literari i musical molt elaborat Les seves primeres manifestacions apareixen de manera incipient dins el repertori líric trobadoresc Adam de la Halle fou un dels primers compositors que n’escriviren En les ballades monòdiques del francès Jeannot de l’Escurel és on s’aprecien per primer cop diferències respecte a la resta de formes de la chanson , però fou sobretot durant el període de l' ars nova…
chanson
Música
Cançó polifònica profana, de caràcter líric, cantada bàsicament en francès, que es desenvolupà al llarg de l’Edat Mitjana i el Renaixement.
Més en general, pot incloure també la cançó monòdica de trobadors i trouveurs chanson de geste Sovint, però, el terme designa exclusivament la cançó polifònica francoflamenca -amb text profà, allunyat de les formes fixes - de final dels segles XV i XVI Les primeres obres a les quals el terme pot ser aplicat són els catorze rondeaux a tres veus d’Adam de la Halle final del segle XIII Basades en les formes fixes , la seva textura és bàsicament homofònica i la veu principal és la central La primera meitat del segle XIV fou dominada per la figura de Guillaume de Machaut, que establí les bases…
música dels jueus
Música
Música conreada pels jueus.
Aquest article tracta de la història de la música jueva fins a la creació de l’Estat d' Israel L’assimilació o la fusió amb altres tradicions musicals que caldria esperar de la mobilitat i la dispersió del poble jueu tingué un doble contrapès en la segregació a la qual fou sotmès a partir de les diverses diàspores especialment les del segle VI aC i la del 70 dC, fins a l’emancipació segle XIX, i en l’abast de les normes que regeixen la religió judaica La segregació explica l’absència de certs gèneres cançons associades al treball agrícola, a la guerra, a les tavernes, etc i l’aparició de…