Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
brolla
Geobotànica
Formació vegetal més o menys densa, que sol tenir de 0,5 a 2 m d’alçada, on predominen arbusts i mates de fulla persistent i petita (brucs, romaní, etc.) o bé molt esclarissada o nul·la (ginestells, argelagues, etc.).
En el seu interior la lluminositat es manté relativament elevada, de manera que les plantes heliòfiles hi predominen netament sobre els vegetals de bosc, esciòfils La brolla anàloga en molts d’aspectes a la landa és típica de la regió mediterrània, dins la qual ha adquirit una gran extensió d’ençà que l’home feu recular els boscs primitius Als Països Catalans hom distingeix com a comunitats naturals la brolla d’estepes i brucs , calcífuga, diferenciada en diverses associacions, i la brolla de romaní i bruc d’hivern , pròpia dels sòls rics en carbonat càlcic aquesta brolla…
bruguerar
Lloc poblat de brucs.
rabassó
Rabassa dels brucs i alguns altres arbusts.
escruixidor
Botànica
Petit arbust, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliades i menudes, flors grogues i fruit enganxós.
Mediterrani, viu sobre sòls silicis, a la brolla d’estepes i brucs
argelaga negra
Botànica
Arbust fortament espinós, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, flors grogues, primaverals, i fruit en llegum, lluent i negre a la maturitat.
Viu principalment als terrenys silicis de la terra baixa mediterrània, a la brolla d’estepes i brucs
bruc
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbusts integrat per més de 600 espècies de plantes, de la família de les ericàcies, de fulles linears i molt menudes, tot l’any verdes, i de flors petites, generalment blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells.
Moltes espècies són africanes, sobretot de la regió del Cap de Bona Esperança, i d’altres viuen a la regió mediterrània sis de les quals, als Països Catalans o a l’Europa atlàntica La fusta d’algunes, sobretot la procedent de les rabasses, vermellosa, densa i fàcil de treballar, és emprada en la fabricació artesanal de pipes, tabaqueres, etc El bruc boal E arborea , o simplement bruc , és, als Països Catalans, el bruc per excellència És un arbust força alt, de tiges densament cobertes de petits pèls, i de flors oloroses, d’un blanc blavenc Es fa sobre sòls silicis de la terra baixa…
sureda
Geobotànica
Bosc de sureres.
Les suredes es fan en contrades de clima marítim humit la Selva, Serralada Litoral, etc, sobre substrat silícic Poques vegades forma la surera boscs purs generalment és mesclada amb alzines, castanyers o roures La composició florística de les suredes és semblant a la dels alzinars, però és peculiar la presència de brucs, certes ginestes, estepes i alguna altra planta
estepa
© MC
Botànica
Gènere d’arbusts, de la família de les cistàcies, de fulles enteres i oposades, de flors grosses, amb 5 pètals lliures, hermafrodites i regulars, i de fruits en càpsula quinquelocular.
L’ estepa blanca Calbidus , de 30 a 80 cm d’alt, de fulles oblongues o lanceolades, recobertes d’un toment blanquinós, i de flors roses, es fa en brolles i boscs clars de terra baixa L’ estepa borrera Csalviifolius , de 30 a 70 cm, de fulles ovades o ellíptiques i de flors blanques, és silicícola i característica de la brolla d’estepes i brucs L’ estepa crespa Ccrispus , de 30 a 50 cm d’alt, pelosa, molt olorosa, amb fulles oblongues o ovades, rugoses, reticulades i de marges cresps, i amb flors purpúries, creix en terres pedregoses i sauloses de les comarques del litoral L’…
muntanya
Automobilisme
Modalitat d’automobilisme consistent a disputar curses contrarellotge en pujada per una muntanya, normalment sobre carreteres asfaltades.
Aquestes curses de muntanya, conegudes com pujades en costa, es posaren en pràctica quasi al mateix temps que les curses d’automòbils Des de ben aviat, ser el mes ràpid en aquests tipus de traçats, que augmenten la seva dificultat a mesura que avança el recorregut cap al cim de la muntanya, fou sinònim de qualitat del vehicle i del pilot Els participants pugen d’un en un i la seva lluita és contra el cronòmetre Principals curses de muntanya catalanes A Catalunya les primeres curses d’aquest tipus foren la Pujada als Brucs 1913 i la del Tibidabo 1914, encara que fou la I Carrera…
província atlàntica
Biologia
Geobotànica
Província de la regió biogeogràfica eurosiberiana que comprèn les terres de l’Europa occidental sotmeses a climes marítims temperats i molt humits.
La clímax hi és, en general, el bosc de planocaducifolis rouredes de roure pènol i de roure reboll, bosc mixts amb freixes, avellaners, bedolls, trèmols, etc a muntanya, sovint, fagedes Quant l’home destrueix el bosc, el sòl s’acidifica fàcilment, tendeix a ésser cobert ràpidament per landes de brucs i de falgueres o de bruguerola, i per pasturatges, la qual cosa explica la intensa verdor característica del paisatge S'estén del sud de Noruega al centre de Portugal i al vessant septentrional dels Pirineus la baixa Vall d’Aran és típicament atlàntica Una part de la vegetació de la…