Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
sonda còsmica
Esquema de la sonda còsmica europea Ulysses, amb les antenes desplegades
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny espacial no tripulat, destinat a l’exploració automàtica d’altres astres ( sondes planetàries
i sondes lunars
) o del medi interplanetari ( sonda interplanetària
) o interestel·lar.
La trajectòria de la sonda còsmica pot ésser oberta, amb una fita concreta, o tancada, de tipus orbital, ja sia heliocèntrica o geocèntrica, amb un apogeu molt allunyat Entre les sondes lunars cal esmentar les Luna, Lunar Orbiter, Surveyor i algunes Zond Han estat enviades sondes còsmiques per a l’exploració de la majoria de planetes del sistema solar, inclosos alguns dels seus satèllits Així, Mercuri fou estudiat amb les Mariner 10 Venus amb les Venera , algunes de la sèrie Zond i de la sèrie Mariner i de la Pioneer Mart amb les Mars, Mariner i Viking Júpiter ha estat…
abundància còsmica
Astronomia
Proporció d’àtoms o nuclis d’un element observada en la composició d’un objecte estel·lar o dels raigs còsmics.
abundància còsmica relativa
Abundància relativa dels elements químics amb Z més petit que 40, en el sistema solar i en els raigs còsmics
© fototeca.cat
radiació còsmica de fons
Astronomia
Radiació electromagnètica provinent de totes les direccions de l’espai, que és el resultat de la superposició en l’espai de les emissions, individualment febles, de fonts que emeten principalment en les bandes de ràdio i de raigs X.
Una de les components de la radiació còsmica de fons és l’anomenada radiació cosmològica de fons, l’origen de la qual és diferent del de la resta de components
paràmetre de desceleració còsmica
Astronomia
Paràmetre que indica el ritme de variació temporal de l’expansió de l’Univers com a conseqüència de la gravitació del conjunt.
En termes del factor còsmic d’escala R té l’expressió q 0 = -R d 2 R /dt 2 / dR /dt 2 Els diferents valors de q 0 corresponen als diferents models d'Univers q 0 < 1 / 2 corresponen a un Univers obert expansió contínua, q 0 > 1 / 2 corresponen a un Univers tancat collapse final en un temps finit, i q 0 = 1 / 2 correspon a un Univers infinit i un espai euclidià
pols interestel·lar
Astronomia
Pols formada de petites partícules sòlides (0,00005 cm de diàmetre) presents a les nebuloses fosques de les galàxies.
Aquest material és el responsable de l’enfosquiment i l'envermelliment interestellar de la llum que prové dels estels, ja que dispersa i absorbeix una part d’aquesta llum Aquesta és una de les principals dificultats per a determinar les distàncies estellars amb exactitud Una gran part de la Galàxia, especialment el seu nucli, és oculta darrere de núvols de pols interestellar, encara que la seva massa sigui solament el 0,1% de la massa total de la Galàxia La seva temperatura és molt baixa 20 K i la seva densitat també 10 2 5 g/cm 3 La seva composició és encara molt discutida
māyā
Hinduisme
En el pensament hindú, força màgica, pròpia del dimoni malfactor.
Com a “illusió còsmica” afecta tot el món fenomènic, inexistent i illusori, i emana de l’única realitat transcendental, l' ātman-brahman , al qual s’oposa
núvol noctilucent
Meteorologia
Núvol semblant al cirrus, però amb un color blavós o platejat, per bé que també pot ser de tons taronja o vermell.
Es destaquen sobre el fons fosc del cel nocturn La seva altitud és de l’ordre dels 75 a 90 km, i hi ha certs indicis que indiquen que estan formats per pols còsmica molt fina
medicina aeronàutica i espacial
Medicina
Especialitat de la medicina ambiental que té per finalitat de prevenir o de tractar els trastorns que poden presentar-se com a conseqüència de la incursió humana a l’espai exterior.
En són funcions bàsiques la selecció i l’entrenament dels aeronautes i els astronautes, llur control mitjançant la telemetria i llur recuperació després d’experimentar, durant el viatge, les tensions de la fatiga de vol, l’aïllament, les irradiacions, les distèrmies ambientals, la manca de sonorització i qualsevol possible “infecció còsmica”
factor còsmic d’escala
Astronomia
Variable que explicita la grandària de l’Univers en funció del temps.
Es relaciona amb el paràmetre de desplaçament cap al vermell z , mitjançant l’expressió 1+ z = R t 0 /R t 1 , on t 0 és el temps present i t 1 el temps en què fou emesa la radiació ara desplaçada Es relaciona també amb la constant de Hubble mitjançant l’expressió H 0 = d R/dt/ R La seva variació temporal és relacionada amb el paràmetre de desceleració còsmica