Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
cabanya
cabanya de pedra a Valls
© Fototeca.cat
Etnografia
Construcció rústega de pedres, fusta, rames, etc, destinada a soplujar-s’hi transitòriament, a tancar-hi bestiar, o a guardar-hi instruments de treball o els productes de la collita, etc; barraca.
Als Països Catalans són característiques la cabanya de carboner , feta de rames i fang, molt estesa a la regió del Montseny i del Montnegre, la cabanya de pescador al delta del Llobregat tenen dues testeres de toves i dos vessants de boga, la cabanya de pastor , generalment de pedra i rama, la cabanya de pagès cabanya de troncs al delta de la Tordera © Fototecacat , sovint rodona, amb pedra seca i falsa cúpula com les borges del cap de Creus, del Penedès, del Baix Ebre, etc, i especialment els ponts o barraques de Menorca,…
cabanya
Ramaderia
Conjunt de bestiar d’un determinat tipus o una determinada raça d’una comarca, un país, un propietari, etc.
cabanya
Etnografia
Porxada o departament cobert, adossat a una masia o proper a l’era, per a guardar-hi palla, herba, garbes, carros, maquinària agrícola, etc.
cabanya
Cabana d’una família, al llac Turkana, Kenya
© Corel
Etnografia
Habitatge simple, de dimensions reduïdes, de forma rectangular, circular o oval, constituït especialment per un sol clos cobert i construït a base de materials lleugers entrellaçats (branques o troncs, recoberts de palla, rama, escorça, pells, etc); sovint, també amb terra, fang, etc.
És un dels tipus d’habitatge humà més antic, propi encara dels pobles primitius d’Àfrica, Àsia, etc
pedra seca
Cabanya de pedra seca (Penedès)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tècnica de construcció consistent en l’apilament de pedres sense tallar, posades sense fang, ni ciment, ni cap aglutinant, llevat de, en alguns casos, terra seca.
El 2018 la UNESCO inclogué aquesta tècnica en el patrimoni cultural immaterial de la humanitat A Catalunya, el nombre de construccions de pedra seca s’estima en 19000 sobretot barraques, marges, murs, cisternes, masos i pous Des del 2024 la declaració de patrimoni cultural immaterial inclou també la utilització de la tècnica en construccions d’Andorra
oví | ovina
Ramat d’ovelles
© C.I.C. - Moià
Ramaderia
Economia
Relatiu o pertanyent als ovins, especialment a les ovelles.
La ramaderia ovina experimenta actualment un nou impuls, perquè en moltes regions el bestiar oví constitueix una necessitat agronòmica, car, posat que manqués, es produiria un trencament de l’equilibri agrosilvopastoral, la qual cosa perjudicaria el poblament humà A més, si, d'una banda, els ovins presenten una bona adaptació a regions seques i càlides, on les escasses disponibilitats de farratge limiten la cria dels bovins, suposen també de l’altra una especulació futura a regions riques, on una cria intensiva permet de produir per hectàrea un tonatge elevat de carn de qualitat i d’obtenir,…
cinturó
Geografia agrària
Nom amb el qual són conegudes als EUA les gran àrees de l’Oest Mitjà i de l’oest del país dedicades al conreu.
Són àrees especialitzades en l’agricultura, que des del tercer decenni del s XX tendeixen a diversificar llurs productes resten en règim de total especialització únicament les voreres del llac Superior farratge i el centre i l’oest de Kansas blat d’hivern Les explotacions són grans sempre de més de 200 ha, i sovint allunyades dels nuclis de població L’alt grau d’assessorament tècnic i mecanització fan que la mà d’obra hi sigui sempre temporera Les collites són fixades amb la intervenció de l’estat, que dóna previsions sobre els preus i informacions sobre les condicions del mercat, per a…
bohío
Cabanya característica d’alguns pobles de les Antilles, de planta rectangular, construïda amb troncs o branques sobre un empostissat a certa alçada del terra, amb coberta de palla de dos vessants i obertures laterals que serveixen de porta i finistres.
sauna
Sauna
© Turisme de Luxemburg
Bany de vapor a molta temperatura (60°-80°C), propi dels pobles escandinaus, que hom practica comunitàriament dins una cambra (o cabanya) de fusta de bedoll (apta per a l’absorció i la transsudació del vapor), en un ambient caldejat per una estufa.
El banyista, assegut en un banc elevat, s’exposa a l’aire calent, pren després una dutxa freda i, immediatament, un bany de vapor obtingut en vessar aigua sobre pedres o materials refractaris escalfats a l’estufa tot seguit hom sol practicar un massatge amb branques de bedoll per afavorir la sudació un bany calent i una dutxa freda o la immersió en neu o aigua clouen el cicle de la sauna Bany típic de Finlàndia, actualment és molt difós arreu i hom l’utilitza no sols per la seva acció benèfica sobre la pell en països freds és molt útil pels seus efectes diaforètics i sedants, sinó sobretot…
carn
Categoria de les diverses peces de la carn de boví i porcí. Boví. Extra: 1 filet; 2 mitjana. Primera: 3, tall rodó de la cuixa; 4 culata; 5 cap de mort; 6 crostó; 7 tapa plana. Primera B: 8 jarret; 9 culata d’espatlla; 10 llata; 11 tall rodó d’espatlla; 12 filet de llonzes; 12 peixet. Segona: 14 revés d’espatlla; 15 jarreta; 16 conill; 17 papada; 18 coll. Tercera: 19 falda i cap de costella; 20 pit i cap de costella; 21 cua. Porcí. Extra: 1 llom; 2 filet. Primera: 3 carn magra (cuixa); 4 llonzes. Segona: 5 carn magra (espatlla); 6 llonzes de coll. Tercera: 7 cansalda viada; 8 peu; 9 garró; 10 morro; 11 orelles; 12 galtes; 13 papada; 14 costelles
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Alimentació
Zootècnia
Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
Són considerades com a carn totes les parts del cos dels animals bones per a l’alimentació, i especialment el teixit muscular de mamífers i d’ocells El color i el sabor de la carn van associats a una activitat bioquímica del múscul, el qual produeix, quan és actiu, substàncies metabòliques amb gust característic En general, una carn molt pàllida carn blanca sol ésser insípida i produïda per un animal amb poca activitat muscular, mentre que una carn fosca carn vermella o negra sol ésser molt sàpida i pròpia d’un animal molt actiu muscularment Químicament la carn és composta sobretot d’…